L’ANC només demanarà el vot per als partits que apostin "explícitament" per la via unilateral
Advoca per convertir les eleccions en un plebiscit i renovar la DUI si se supera el 50% dels vots
BarcelonaMés pressió de l'ANC als partits independentistes perquè no aparquin la via unilateral. El full de ruta de l'entitat, que s'ha de votar a l'assemblea del març i al qual ha tingut accés l'ARA, estableix que a les properes eleccions catalanes "només donarà suport als partits polítics que assumeixin explícitament una proposta de mandat cap a la unilateralitat" i adverteix que pensa "denunciar públicament aquells que, tot i haver manifestat el seu compromís, l'incompleixen". El secretariat de l'ANC busca, doncs, un compromís ferm dels partits en el seu programa amb la via unilateral ara que s'ha d'obrir la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol i que ERC ha optat per prioritzar la negociació a la via unilateral.
D’aquesta manera, l'Assemblea, que fins ara només havia donat suport a Primàries en algunes ciutats i pobles en les últimes eleccions municipals, es posiciona per primera vegada de manera clara en unes eleccions al Parlament després dels equilibris que ha anat fent des que es va fundar a causa de la seva transversalitat. Les pressions d'algunes territorials han influït en la decisió adoptada, que encara està subjecte a rebre esmenes fins al 23 de febrer i que s'haurà de ratificar en l'assemblea del març.
I és que aquest posicionament arriba pocs mesos després que més de 40 nuclis locals instessin el secretariat nacional a fer –sense èxit– una consulta vinculant als socis perquè l'entitat només demanés el vot en les últimes eleccions generals per a aquelles formacions que es comprometessin públicament i per escrit a "no pactar, facilitar, ni negociar la governabilitat de l'estat espanyol amb cap dels partits que van donar suport al 155". Finalment, la direcció va optar per una decisió salomònica i va reclamar únicament als partits independentistes que mantinguessin una posició de bloqueig a la investidura de qualsevol govern de l'Estat.
En el full de ruta, l'ANC es reafirma en la convicció que la independència "només serà possible amb una ruptura democràtica". Després d'admetre que "fer efectiva la independència en un context de no-acord amb l’estat espanyol no és fàcil", subratlla que "esperar un canvi tant de l’opinió pública espanyola com de l’estructura profunda de l’Estat que signifiqui respectar el dret d’autodeterminació i acceptar la possibilitat de la independència de Catalunya mitjançant un referèndum acordat, és pràcticament impossible".
En aquest sentit, la principal entitat independentista, que ha impulsat les massives manifestacions des de la Diada del 2012, considera que "la resposta no pot ser ni seguir fent creure que el diàleg amb l’estat espanyol ens portarà la independència, ni fer un discurs d’unilateralitat únicament retòric" i advoca per preparar la ruptura. Una ruptura que passa per una "proposta seriosa d'unilateralitat factible" que "contingui propostes i escenaris perfectament materialitzables, amb indicació clara dels riscos implícits" per "conjurar-se col·lectivament a assumir-los amb fermesa i preparació".
Fer de les eleccions un nou 1-O
Com en el full de ruta de l'any passat, l'ANC creu que podria culminar el procés d'independència si en els pròxims comicis els partits a favor de la República Catalana obtinguessin més del 50% dels vots. "Si, fruit d’aquestes eleccions, es constatés una majoria social independentista a partir del 50%+1, s’hauria de validar l’estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar pas a la investidura d’un govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social". Per aquest motiu, l'associació defensa convertir aquestes eleccions en plebiscitàries. "S’haurà de generar un ambient previ de plebiscit unilateral que converteixi les eleccions en un acte d’autodeterminació amb una força similar a l’1-O".
L'entitat assumeix la seva responsabilitat perquè aquestes eleccions es percebin com un nou plebiscit i aposta per "recuperar el lideratge en acció política propositiva i proactiva". "Existeixen fórmules per assolir-ho si comptem amb la complicitat de totes les forces polítiques i socials", ressalta el text. Si l'independentisme superés el 50% dels vots, el nou Govern, atesa "l'experimentada impossibilitat de qualsevol diàleg amb l’Estat", hauria de ser "capaç de bastir i preparar amb determinació les eines necessàries per, quan estigués preparat i fos el moment adequat, rehabilitar la declaració del 27 d’octubre i fer una declaració política en seu parlamentària". Una declaració que hauria d'anar acompanyada del suport de la ciutadania davant dels poders de l’Estat, que "de ben segur pretendrien actuar novament per anul·lar la nostra sobirania" mentre es reclama el reconeixement internacional.
Recels a la desobediència
L'ANC, que vol tornar a liderar el procés social independentista, recela de la desobediència civil, a diferència d'Òmnium. "La desobediència civil, que és una part de la lluita no-violenta, s’emmarca dins de l’estat espanyol, ja que va adreçada a canviar l’acció d’una estructura de poder, però no a construir-ne una de nova", detalla el text abans de concloure que cal "revisar la centralitat de la desobediència civil en el discurs estratègic de l’independentisme". De fet, l'entitat opina que la desobediència "no és un objectiu en si mateix, sinó una conseqüència indirecta de l’exercici de l’autodeterminació en un context d’hostilitat de l’estat espanyol".
Així, recorda que el referèndum de l’1-O va ser "un referèndum d’independència, no només un exercici de desobediència civil i institucional". En un procés d’alliberament nacional, en què l’objectiu és la construcció d’un nou estat, el secretariat considera que les accions de no-cooperació com la marxa de la sal a l’Índia, de consum estratègic o de construcció d’alternatives a Catalunya (com la campanya Eines de País per fer forat en cambres, sindicats i col·legis professionals) "enllacen molt més directament amb l’objectiu polític a assolir amb els mitjans utilitzats".
Més enllà d'advocar per una mobilització continuada amb "accions contundents i actes diversos", l'Assemblea defensa la lluita no-violenta per evitar que se l'acusi de tenir una "posició radicalitzada" per deslegitimar-la: "L'objectiu és debilitar els pilars de poder de l’adversari a través de la planificació d’accions de protesta, de denúncia, de no-cooperació, de creació d’alternatives i de desobediència civil, per aconseguir els canvis polítics que busquem".
Taula Social per la Independència
L'entitat avisa que la taula de diàleg entre governs "no aconseguirà cap èxit en relació amb la convocatòria d’un referèndum binari i pactat sobre la independència", però assegura que es mantindrà en la taula catalana per garantir que s'abordi el dret a l'autodeterminació, tot i el seu "escepticisme" amb els resultats que es puguin assolir. Sigui com sigui, propugna la creació d’una Taula Social per la Independència amb tots els actors independentistes de la societat civil. "No hem d’oblidar que només quan el poble ha marcat múscul, els polítics l’han seguit", subratlla.
Una taula que ha de servir per fer canviar el rumb dels dos grans partits independentistes, als quals l'ANC acusa d'"inacció a l’hora de buscar una estratègia per fer efectiu el que es va votar l'1-O" i de pensar només en clau partidista en un context repressiu que no pertoca. "El nostre lideratge ha de portar a canviar els missatges o els lideratges polítics actuals", conclou el text.