Anatomia d'una enquesta: els sis elements d'incertesa

BarcelonaUn partit, un mitjà de comunicació encarrega una enquesta electoral –posem que ens referim a Barcelona– a empreses o institucions que s'hi dediquen. Els professionals que conduiran l'enquesta no trucaran a totes les llars de la ciutat per aconseguir els resultats de tots els habitants –que anomenem univers–. Dissenyaran i escolliran una representació de persones –que anomenem mostra– que serà sobre les quals es farà l'enquesta. A vegades poden ser 400, 600, 800 o 1.000 les persones de la mostra. I els resultats d'aquestes persones es projectaran per al conjunt de la ciutat: 1,5 milions d'habitants. En aquesta mostra les persones hi seran representades proporcionalment en funció del gènere, les edats, els districtes i barris i els perfils socioeconòmics i culturals que conformen la realitat de l'univers.

Primer element d'incertesa a la qual s'enfronten les enquestes: la mostra pot ser aproximada, bastant o molt aproximada a la realitat, però la mostra perfecta no existeix. Mai. A partir d'aquí, i en funció del pressupost que hi vulgui destinar el partit o la institució, les enquestes es poden fer mitjançant eines digitals, per telèfon o entrevista presencial. Aquestes últimes són les més "segures i fiables" i també les que necessiten una inversió més gran, mentre que les digitals son més econòmiques, més fàcils de fer i les que menys garanties de procediment, anàlisi i resultat presenten. Els resultats que ofereixin, però, només ens parlaran d'una realitat digital que no té res a veure amb la realitat física ni n'és representativa. Per tant, posem-nos en la pell d'un mitjà de comunicació que encarrega una enquesta i que per raons econòmiques tria que es faci per via telefònica.

Segon element d'incertesa: aquesta mostra –representativa de l'univers– es pot veure afectada perquè algunes persones no puguin ser localitzades via telèfon fix. Existeix una base de dades tancada i actualitzada amb tots els números de telèfons fixos que representen la porta d'accés d'internet a les nostres llars, però no existeix l'homòleg dels telèfons mòbils. A més, el mòbil ha deixat de ser una eina cultural exclusiva de les generacions més joves i el fenomen dels telèfons intel·ligents s'ha popularitzat en totes les franges d'edat.

Superades aquestes dificultats, els tècnics procediran a realitzar l'enquesta telefònica i, en molts casos, la persona que rep la trucada respondrà que no li interessa la política, que no té temps o directament que no li dóna la gana. Caldrà preveure mostres substitutives, i això comporta alterar i adaptar les característiques de la mostra. Aquest seria el tercer element d'incertesa.

El quart és la fiabilitat i l'honestedat de les respostes: si les enquestes a peu d'urna ja assenyalen que només acabar de votar les persones no són totalment honestes responent a la pregunta "a qui heu votat?", aquesta fragilitat de la veracitat de les respostes es va fent més important com més temps falta per a la votació.

Un altre element important que cal tenir en compte és que la desconfiança que genera una persona que no et coneix de res i que et demana per telèfon qüestions "íntimes i sensibles" té un component cultural de rebuig important. Aquesta tendència s'accentua quan les persones indecises, que dubten i no ho veuen clar es multipliquen exponencialment i seran decisives per conformar majories i governs. És cert també que el disseny de l'enquesta està pensat per detectar incoherències en les respostes.

Un cop els tècnics recullen les dades, toca interpretar-les. Les respostes clares de les preguntes "anirà a votar: si o no?", "quin candidat li mereix més confiança?", "a qui va votar en les darreres eleccions?" o "a qui votaria?" no donen marge d'interpretació: o caixa o faixa.

La cuina passa per aquelles respostes que no son definitives i cal interpretar com es distribueixen en els resultats: "No sé si aniré a votar", "he pensat en 2 o 3 partits, però encara no sé quin votaré". Reflectir aquestes respostes en el càlculs i repartiment d'escons és el cinquè element d'incertesa. Hi ha moments en què aquesta interpretació és més fàcil, n'hi ha d'altres en què es fa amb la intuïció de l'analista o directament amb bastons d'impedits visuals.

El sisè i darrer element d'incertesa és el més rellevant i té a veure amb la nostra cultura política. Les enquestes publicades a casa nostra no volen tant descriure amb una foto fixa la realitat socioelectoral com influir en el dibuix interessat de la realitat des de la seva perspectiva. Cal tenir en compte, a més, que la imatge dels formatgets i la distribució d'escons correspon al passat. Des que es van fer les enquestes, es processen, s'analitzen i es publiquen la vida ha continuat. La foto s'ha mogut. Si elevem els resultats d'una enquesta a categoria sagrada, estem descrivint l'avui amb respostes d'ahir.

El que realment és més interessant i útil de les enquestes és la configuració de tendències –si es mantenen periodicitat, la manera com s'han recollit les dades i els criteris d'anàlisi, interpretació o cuina–. No seria injust del tot afirmar que darrere les enquestes hi ha poca credibilitat, molta politització i molta interpretació interessada i partidista. Només és una enquesta. Avui tot deixa de ser sagrat i tot és qüestionat.

Reflexió final: preguntem als ciutadans què volen, i en funció dels resultats els líders polítics prenen decisions. D'això en podem dir moltes coses, però no és liderar.