Anatomia d'una revolta: l'operació de l'extrema dreta rere les manifestacions

MadridEl dilluns, 6 de novembre, molts van arribar a Ferraz amb metro i d'altres caminant. Tot i això, una de les persones clau per entendre les protestes hi va arribar amb avió, des de Belgrad. “Sí, acabo de fotre'm 300 euros en un altre vol des de Sèrbia per arribar-hi -explicava a X el jove quadre de Vox Pablo González Gasca-. Però cada patriota compta!”

Gasca era al capdavant de la manifestació el dia que l'organització juvenil Revuelta va prendre per primera vegada els carrers de Madrid, però abans del “gran dia” no hi va poder ser present. Vox l'havia enviat a Belgrad al costat d'assessors de l'europarlamentari Jorge Buxadé per trobar-se amb aliats internacionals. Hi havia, entre altres, la icona trumpista Jack Posobiec, l'extrema dreta alemanya, els independentistes flamencs i una delegació de nacionalhinduistes vinguts des de l'Índia.

Quan es tracta de la ultradreta, gairebé res és espontani. La manifestació de dilluns, així com la de dimarts, en són clars exemples. Darrere de Revuelta, la “plataforma” que va convocar les protestes, no hi ha un clam, sinó una operació política. Els noms propis, les connexions i les dates serveixen per explicar-la.

Vox va voler desmarcar-se de l'organització de les protestes, però la web de la plataforma està a nom de la mateixa persona que la del seu òrgan propagandístic més gran a la xarxa, la plataforma HerQles. A més, com explica l'investigador M. Madrigal, parts de la web són calcades d'altres associacions pantalla dels d'Abascal com 711: el “grup estudiantil” amb què Ortega Smith va voler marxar sobre el campus de Somosaguas.

Els afins creuen que Revuelta no és Vox, que és una altra cosa. Però l'operatiu polític que la guia sí que ve de les seves entranyes i el seu arbre de connexions ens adverteix amb qui es manifesta la dreta a Espanya. Entre els 44 comptes que segueixen el perfil de Revuelta a la xarxa social X, hi trobem S'ha Acabat i Societat Civil Catalana, però també grups neofeixistes com Facta i una botiga de roba skinhead que ven tota mena de marxandatge ultra.

Aquesta confluència també va tenir lloc al carrer. Les vigílies davant de Ferraz han rebut ducs i agitadors youtubers, fervents defensors de l'estat d'Israel i neonazis antisemites, diputats aforats i ultres amb delictes de sang. Si allò ha estat un circ, ho ha estat de diverses pistes. A la principal, Santiago Abascal defensa la policia i assenyala Marlaska. A la secundària, Isabel Peralta (líder de Bastión Frontal) fa la salutació romana enfilada en una marquesina. I mentrestant, a les grades, els que van menjar pastissos rojigualdos a la jura de Leonor comparteixen seient amb els que acusen Felip VI de maçó.

"Novembre Nacional", l'inici d'una mobilització permament

És divertit quedar-se amb la caricatura, riure's del boig que apareix a primera fila amb un casc dels Terços. Tot i això, aquesta operació de desestabilització política, que té traces de la marxa sobre Brasília o la presa del Capitoli a Washington, s'ha d'analitzar amb bisturí. No són un “clam d'indignació popular”, però tampoc una simple enrabiada.

Aquesta és l'anatomia del "Novembre Nacional", el nom amb què Españabola, una celebritat digital de Vox que treballa al Parlament de Catalunya, va batejar les protestes. Una onada d'agitació dirigida des dels entramats polítics i mediàtics de l'extrema dreta que utilitza joves entusiasmats amb el partit com a “pantalla” per no tacar-se. Per a Abascal, aquestes concentracions són “només el principi” d'una “mobilització permanent”. ¿Si Sánchez aconsegueix refermar la investidura, serà aquesta la dreta que trobarà al carrer?