Les anades i vingudes de la Comissió Europea respecte de l'afer català

BarcelonaCatalunya està d'actualitat a Brussel·les. Els darrers mesos, i especialment després de la manifestació independentista de l'Onze de Setembre, les declaracions dels dirigents i portaveus comunitaris sobre quin encaix podria tenir un estat català a la Unió Europea s'han succeït, no sempre amb coherència. El resultat, confusió i contradiccions, i una postura poc clara. En repassem les anades i vingudes més importants:

• 1. 30 d'octubre: Amb una carta a l'executiu espanyol en què acceptava que una Catalunya independent quedaria fora de la UE, sembla que la vicepresidenta de la Comissió Europea Viviane Reding avala el que sosté Madrid i trenca radicalment amb el que va dir setmanes abans. Aquest gest, però, ja ha generat discrepàncies a Brussel·les: mentre que el portaveu de la Comissió afirmava que aquesta resposta "compromet tota la Comissió", altres fonts oficials de l'executiu comunitari asseguraven que Brussel·les no tindrà una posició oficial sobre el procés d'independència de Catalunya fins que no arribi "l'escenari" en què "un estat membre els plantegi de respondre qüestions específiques".

• 2. 23 d'octubre: El també vicepresident de la Comissió Joaquín Almunia assegura que "no és honest dir de manera taxativa" que una Catalunya independent quedaria fora de la UE, tot assenyalant que "la qüestió no és de blanc o negre" i té molts matisos, i diu que la Gran Bretanya ha donat una "lliçó de democràcia" a l'estat espanyol amb l'acord entre Londres i Edimburg per a la celebració del referèndum escocès.

• 3. 15 d'octubre: La portaveu comunitària Pia Ahrenkilde exposa la postura oficial de la Comissió i diu que aquesta es posicionarà "sobre les conseqüències legals" de la independència de Catalunya si l'estat espanyol ho demana i "en base a un escenari precís". Tot i aquesta resposta de baix perfil, l'executiu comunitari ja s'havia pronunciat sobre la qüestió catalana en la resposta parlamentària de Barroso i en l'escrit de la secretària general de la Comissió Europea.

• 4. 30 de setembre: Viviane Reding assegura en declaracions al 'Diario de Sevilla' que la llei internacional no diu enlloc que una Catalunya independent hauria de sortir de la UE. Les pressions posteriors de Madrid a la CE fan rectificar l'eurocomissària, que més tard al·legarà que el periodista andalús que li va fer l'entrevista l'havia malinterpretada. Però el diari 'Newsnet Scotland' publicarà, després, l'àudio enregistrat de la conversa, en què s'escolta com Reding diu clarament que "la legislació internacional no diu res que s'assembli a això", en referència a una possible sortida de Catalunya de la Unió Europea.

• 5. 11 de setembre: Una pregunta de l'ACN l'11 de setembre fa que l'executiu comunitari comenti, per primera vegada obertament a la sala de premsa de Brussel·les, la possibilitat d'una Catalunya independent i el seu encaix a la Unió. El portaveu comunitari Olivier Bailly diu que si una regió d'un estat membre decidís independitzar-se, el nou territori "quedaria fora de la UE" i "hauria de tornar a negociar la seva adhesió". El dia següent, però, Bailly rectifica i diu que les paraules del dia anterior no es poden aplicar al cas català. Fonts de Brussel·les reconeixen malestar i pressions de Madrid perquè no es posi sobre la taula la qüestió catalana. De fet, el mateix Almunia dirà el 12 de setembre a la Cadena SER que les declaracions del portaveu comunitari li semblen "prematures".

• 6. 30 d'agost: El president de la CE, José Manuel Durao Barroso, admet per primera vegada que "en el cas hipotètic d'una secessió" catalana, "la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional". Així responia Barroso a l'eurodiputada italiana de la Lliga Nord Mara Bizzoto, que li havia demanat en una pregunta parlamentària que aclarís si, en cas d'independència, els catalans "perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus drets i deures". "La ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional [és a dir, la ciutadania d'un estat membre de la UE]", assegura el conservador portuguès.

• 6. Maig: El primer pronunciament escrit de la Comissió Europea respecte del futur d'una Catalunya independent es produeix en resposta d'una iniciativa ciutadana europea presentada per Reagrupament que l'executiu comunitari finalment rebutjarà. La secretària general de la Comissió Europea, Catherine Day, tramet un document oficial en què es diu que "en cas de secessió d'una part d'un estat membre, la solució s'hauria de trobar i negociar dins de l'ordenament jurídic internacional".