Ana Pontón, l'artífex del renaixement del BNG

BarcelonaAna Pontón (Sarria, 1977) no és nova en política, encara que el seu nom fos fins fa no gaire desconegut per a molta gent. Sí que és nou el repte que va assolir ahir: fer renéixer un BNG desorientat que feia vuit anys que es mirava la política gallega des de l'últim racó del Parlament. I haver-ho fet amb els millors resultats de la història del partit. Un BNG en què Pontón fa anys que milita i pica pedra des de la rereguarda. Primer com a membre de les seves joventuts, Galiza Nova, i després també com a militant de la Unió del Poble Gallec, una de les formacions originàries del partit. Llicenciada en ciències polítiques i de l'administració, Pontón acumula una llarga trajectòria política que l'ha portat a rellançar un partit que el 2012 es va partir en dos.

Fa vuit anys, de fet, la direcció dels nacionalistes gallecs ja va apostar per ella quan la va triar perquè assumís el càrrec de portaveu del BNG al Parlament després de la renúncia de Carlos Aymerich per discrepàncies amb la direcció de la formació. Es convertia, així, en la primera dona que ocupava aquest càrrec en tota la història de la cambra gallega. El partit escollia fer créixer una diputada que havia entrat al Parlament de Galícia amb només 24 anys, que tenia un bagatge polític extens i aportava aire fresc en el missatge i en les formes. El seu ascens a la cambra no es va aturar aquí, sinó que va tenir la seva rèplica en el si del partit quatre anys després quan va ser elegida portaveu nacional del BNG –era la primera vegada que la mateixa persona feia de portaveu al partit i també al Parlament.

Ho feia en el pitjor moment de la història dels nacionalistes gallecs i amb l'encàrrec de fer reflotar l'organització després que l'històric dirigent, Xosé Manuel Beiras, abandonés el partit, creés Anova i s'aliés amb Esquerra Unida a les eleccions del 2012. Un moviment que va partir el BNG en dos i va generar una crisi sense precedents sobre quina havia de ser l'estratègia de l'esquerra nacionalista: si aliar-se amb les forces d'esquerres estatals o teixir la seva pròpia via. La marxa de Beiras va condemnar el BNG a ocupar l'última posició del Parlament l'any 2012.

I la situació es va repetir quatre anys després, el 2016, quan Ana Pontón va encapçalar per primera vegada la candidatura. Les enquestes els auguraven encara una caiguda pitjor que els podia haver deixat fora del Parlament. Però, contra tot pronòstic, Pontón va aconseguir capgirar una campanya que els anava a la contra i va fer que el BNG salvés els mobles amb sis diputats. Des del partit creuen que el punt d'inflexió va ser el debat entre candidats, on Pontón no es va mossegar la llengua contra Feijóo i va exhibir la seva faceta de bona comunicadora i bona oradora. De fet, el seu entorn assegura que és una persona empàtica, a qui costa molt treure de polleguera i fer perdre la calma.

Renovació del partit

Amb el resultat de fa quatre anys, Pontón sortia legitimada per pilotar la reconstrucció del BNG. Va iniciar la renovació optant per perfils joves, de la seva generació, però també actualitzant el discurs i la manera de comunicar. Fins a la seva elecció com a líder del partit, fonts del BNG admeten que massa vegades havien caigut en la crítica poc propositiva. Una tendència que s'ha intentat capgirar sense deixar de banda els fonaments ideològics d'esquerres i els valors feministes i ecologistes, i continuant fent oposició sense treva a Feijóo (va ser una de les veus més crítiques contra la gestió de les residències durant la pandèmia).

La seva figura, a més, no polaritza tant com la de Beiras, admeten des del partit. L'històric dirigent, tot i ser un referent per a l'esquerra nacionalista gallega, generava també antipatia en determinats sectors. Precisament Pontón ha aconseguit, en aquests comicis, recuperar l'electorat que va marxar a En Marea fa quatre anys i ha deixat fora del Parlament Galícia en Comú, de la qual formava part l'Anova de Beiras. El presagi de tot plegat es produïa aquest mes de febrer, quan la líder del BNG fitxava l'exdiputada d'Anova al Congrés Alexandra Fernández.

Pontón va començar la campanya tot just després d'haver estat mare i ho va fer en un acte a la seva petita localitat natal, Sarria (a la província de Lugo), a casa dels seus pares, perquè ella ara viu a Santiago de Compostel·la. Una manera de demostrar el seu arrelament al territori. El món audiovisual és una de les seves passions i el seu entorn també destaca la seva connexió amb el món cultural gallec. Després de rescatar el partit del pou i aconseguir fer història portant-lo al seu sostre fins ara, l'objectiu dels quatre anys vinents d'Ana Pontón és preparar el terreny per arribar a ser la primera presidenta de la Xunta.