El jutge amplia l'abast del 3% a l’època de CDC a l’Ajuntament

BarcelonaL'abast del cas 3%, el presumpte finançament il·legal de Convergència, s’amplia i arriba fins a l’etapa que el partit va comandar l’Ajuntament de Barcelona, del 2011 al 2015. La Guàrdia Civil va detenir ahir 18 persones i va efectuar 24 escorcolls en domicilis, empreses i institucions públiques en el marc de la investigació del cas 3% que du a terme el jutjat del Vendrell. El jutge creu que les comissions per obra pública per finançar il·legalment el partit arriben fins al 2015, anys després que es comencés a investigar el cas Palau. L’operació Pika arriba just quan el sobiranisme escalfava els motors per a la declaració d’Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pel judici del 9-N. Mentre que el PDECat, hereu de CDC, va considerar que l’operació es feia ara per tapar la manifestació de suport a Mas, el govern espanyol va negar qualsevol relació entre els dos casos.

La investigació afecta dirigents de CDC pròxims a l’expresident de la Generalitat, com Francesc Sànchez (peça clau en la liquidació del partit ) i Antoni Vives (extinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona). Tots dos van ser detinguts a primera hora del matí i van ser traslladats a les dependències de la Guàrdia Civil de Tarragona amb cinc implicats més. Entre ells, dues persones del partit que ja havien aparegut vinculades al cas amb anterioritat: Josep Antoni Rosell (expresident d’Infraestructures.cat, cessat per Oriol Junqueras i ja imputat en el cas), i l’extresorer de CDC Andreu Viloca, que ja havia sigut detingut a l’octubre.

Com ells, tres empresaris també van quedar ahir sota custòdia policial. Dos d’ells ja havien sigut detinguts amb anterioritat pel cas 3%: Xavier Tauler, director general de Copisa fins al 2015, i Josep Manel Bassols, conegut per ser el marit de l’excomissionada de la Generalitat per a la Transparència Núria Bassols. El tercer empresari que va seguir detingut va ser el berguedà Fèlix Pasquina, propietari d’una empresa d’obres públiques. Els delictes que investiga el jutge són d’organització criminal, suborn, tràfic d’influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig de capitals i malversació de diners públics.

D’entre els 24 escorcolls, el més exhaustiu va ser al Port de Barcelona. Durant tot el dia, la Guàrdia Civil va detenir Sixte Cambra, president de la institució, mentre escorcollava el seu despatx. En un comunicat, Cambra -que està pendent de ser citat a declarar- va denunciar que aquest episodi “forma part d’una operació programada amb una clara intencionalitat política”. Els agents també van escorcollar el domicili de Constantí Serrallonga, director general de la Fira de Barcelona i gerent de l’ajuntament de la capital en l’època investigada.

165.000 euros en dues obres

L’operació duta a terme ahir parteix, precisament, dels papers que la Guàrdia Civil va trobar a Viloca durant l’escorcoll el maig passat al seu despatx de tresorer a la seu de CDC i de la Fundació CatDem. El cas ja s’havia investigat en alguns consistoris governats per CiU (Figueres, Sant Celoni, Sant Cugat i Lloret de Mar), però en la documentació incautada a Viloca -entre la qual, papers rescatats d’una trituradora- el jutge va trobar indicis de delictes de l’època de CiU a l’Ajuntament de Barcelona.

Almenys hi ha set obres sota sospita relacionades amb la capital, tres de les quals d’envergadura: el túnel de les Glòries, els accessos al port i la construcció del dic est del port. Dins d’aquestes, segons van avançar fonts judicials a l’ARA, la constructora Copisa -dirigida aleshores per Xavier Tauler, detingut a l’octubre del 2015- hauria pagat a CDC 165.000 euros per les adjudicacions del dic est del port i del túnel de les Glòries.

En el cas de les Glòries, els investigadors consideren que Vives hauria maniobrat per ajudicar les obres a una UTE (formada per Copisa, Rogasa, Comsa i Benito Arnó i Fills) “completament incapacitada” per dur-les a terme. Segons la documentació decomissada a Tauler, va trobar-se amb Vives (en aquell moment regidor d’Urbanisme i president de Barcelona Infraestructures Municipals SA, BIMSA) per acordar la qüestió dels túnels i, presumptament, l’empresari coneixia que seria l’adjudicatari abans que s’acabés el concurs. L’obra de les Glòries va patir enormes retards i un desviament pressupostari del 50%. Colpisa, segons aquestes fonts judicials, va fer dos pagaments a CDC per un valor total de 65.000 euros.

En el cas del dic est del port de Barcelona, Tauler també tenia detalls de la licitació abans que es fes el concurs. Coneixia l’import de 40 milions d’euros de l’obra i, segons els investigadors, se li va adjudicar per 25 milions després de contactes amb CDC del mateix Tauler i altres empreses de l’UTE. Aquest cas va comportar per al partit, presumptament, 100.000 euros.

La Guàrdia Civil també té sota el punt de mira la construcció dels accessos al port de Barcelona -que ahir va defensar la seva actuació-, i per això va escorcollar les oficines amb la presència de Cambra.

A més del túnel de les Glorìes, hi ha altres operacions sota sospita relacionades amb Barcelona Infraestructures Municipals SA (BIMSA). L’alcaldessa, Ada Colau, va anunciar una investigació interna i va prometre la “màxima col·laboració” amb la justícia. Es tracta d’obres públiques adjudicades per l’Ajuntament, comandat en aquell moment per Xavier Trias, com ara les obres a l’avinguda Paral·lel, la urbanització del carrer Lucà, el carril bici entre Bac de Roda i Felip II i les obres del passeig Mirador a la carretera de les Aigües, a Collserola.

Viloca era l’eix que unia totes les operacions amb el partit. Segons la fiscalia, duia un control exhaustiu de les adjudicacions de les administracions i es reunia amb empresaris que després obtenien un contracte públic. Era aleshores quan CDC, a través de la Fundació CatDem i Fòrum Barcelona, rebia “suborns en forma de donacions”, segons la investigació. Viloca feia un “seguiment exhaustiu” tant a nivell local com provincial i autonòmic.

En el cas de les obres que implica l’administració autonòmica entra en joc la figura de Josep Antoni Rosell, director d’Infraestructures.cat entre el 2011 i el 2015. A l’octubre d’aquell any va ser detingut -juntament amb Viloca-, acusat d’haver aprofitat el seu càrrec per haver inflat el preu d’algunes obres i influir en els concursos. Segons fonts judicials, hi ha nous indicis en aquesta fase de l’operació que justifiquen la seva detenció.

El 3% torna a esquitxar Convergència en plena fase final del procés i quan el partit intenta aixecar el vol com a PDECat, després de la refundació. El jutge creu que, tot i que el partit estava sota sospita des del 2009, el finançament il·legal va arribar, suposadament, fins al 2015, mesos abans de perdre l’Ajuntament de Barcelona i en ple procés en marxa.

La Guàrdia Civil s’equivoca d’empresa

Una coincidència semàntica va jugar una mala passada a la Guàrdia Civil. A primera hora del matí, els agents van entrar a la seu de Construccions Rubau, però en realitat volen entrar a Rubau Tarrés. Totes dues tenen seu a Girona. Fonts de la primera van explicar a l’ARA que els agents van entrar “en to molt de pel·lícula” i van marxar en saber l’equívoc. “És una confusió bastant habitual, per la similitud dels noms”, afegeixen fonts de l’empresa.

Un gos dins de casa per buscar bitllets

Els agents de la Guàrdia Civil que van entrar a tres quarts de nou a escorcollar el domicili d’Antoni Vives ho van fer amb un gos de la unitat canina per buscar bitllets amagats. El gos va marxar al llarg del matí però els agents van seguir dins del domicili, al barri de Sarrià, fins a les 19.20 hores. L’advocat de l’extinent d’alcalde i dirigent de CDC també va passar pel domicili al llarg del dia. Finalment, els agents van traslladar Vives a Tarragona.