Amnistiats els 46 policies nacionals investigats per les agressions de l’1-O
ANC, Òmnium i Irídia recorreran la decisió perquè creuen els fets poden representar alguns dels supòsits que exclou la llei
BarcelonaEls quaranta-sis agents de la Policia Nacional que estaven sent processats per les agressions durant el referèndum de l’1-O han estat amnistiats. El jutge que instruïa la causa considera que les agressions comeses queden emparades per la llei d’amnistia i n’extingeix la responsabilitat penal. La norma aprovada definitivament a finals de maig incloïa el perdó judicial a les accions policials que s'estiguessin investigant, a excepció d’actes de tortura o tractes inhumans o degradants greus. El magistrat Francisco Miralles, titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, descarta que es produïssin durant la jornada del referèndum i acorda el sobreseïment de la causa contra els agents.
La resolució justifica la concessió de l’amnistia pel fet que considera les actuacions policials investigades “de durada individual escassa, emmarcades en un objectiu policial definit, que no van continuar quan es va aconseguir” l’objectiu, i que es van limitar a maniobres “d’entrada i sortida dels col·legis electorals”. En aquest sentit, el magistrat resol que cap fet investigat va superar la gravetat necessària per ser exclòs de l’aplicació de la norma i descarta que es produís cap lesió greu durant les actuacions.
La resolució de la causa coincideix amb la petició que va fer la Fiscalia, que demanava amnistiar-los perquè considerava que els agents es podien emparar en la llei, ja que la seva actuació per impedir el referèndum es va emmarcar, com a màxim, en un delicte de lesions, lesions lleus o maltractament d’obra lleu. El ministeri fiscal defensava que no van incórrer en discriminació o en un delicte contra la integritat moral, a diferència de l'acusació particular que exercia Irídia, que es va oposar a aquesta petició perquè considerava que els policies podrien haver comès delictes de tortures o tractes inhumans o degradants contra els votants.
Instrucció complexa
La instrucció del cas ha sigut llarga i complicada, de més de cinc anys, i va deixar els policies a les portes del judici el gener del 2023. Els agents ara amnistiats van actuar sobretot a l'Escola Mediterrània, l'Institut Pau Claris i l'Escola Ramon Llull. Durant la instrucció, el jutge havia advertit que en aquests punts de votació l'actuació policial va ser "totalment desmesurada". "En alguns casos es va procedir a fer ús de la força de forma clarament innecessària tenint en compte la presència de persones, sense cap actitud agressiva i amb persones d'avançada edat entre ells", va valorar el magistrat en la seva resolució del gener del 2023. També va criticar que en algunes situacions no hi va haver cap intent de mediació ni de negociació amb els votants i que ni tan sols els van avisar que carregarien.
Els delictes de lesions pels quals s’investigava els agents podria haver condemnat els policies a fins a 5 anys de presó, com recorda la interlocutòria, i el delicte contra la integritat moral a fins a 4 anys de presó, però el tribunal extingeix completament la responsabilitat penal als investigats per la causa amb l'amnistia.
Les acusacions recorreran i Jupol celebra l'aplicació
Irídia, que exerceix l'acusació particular, i Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, que exerceixen l'acusació popular en el cas, recorreran contra la decisió del jutjat. Les tres entitats han anunciat que al·legaran que la brutalitat policial dels policies contra la societat civil "contravé l'article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals". Consideren que amnistiar-los implica una vulneració del conveni per part de l'Estat i defensen que la norma no ha de beneficiar els responsables de la "violència policial". Segons el seu parer, els fets investigats sí que poden representar alguns dels supòsits que exclou la llei, com ara delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que superen el llindar de gravetat "de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans". També Amnistia Internacional va expressar la voluntat que l’Audiència de Barcelona corregeixi la decisió perquè recorden que l’associació va documentar “casos d’ús excessiu de la força”, que podrien no ser protegits per la llei.
Per la seva banda, el sindicat policial Jupol, que sempre s'ha oposat a l'aprovació de l'amnistia, ha celebrat el perdó als quaranta-sis agents: "Finalitza el calvari judicial", afirmen en un comunicat. Malgrat que recorden que "des del primer moment" s'han oposat a la llei d'amnistia, "ja que amb aquesta es procedia a igualar els policies nacionals amb els promotors d'un intent de cop d'estat a Catalunya i amb els responsables d'actes de terrorisme de carrer i greus disturbis als carrers de Catalunya", han manifestat la seva "comprensió" per la posició dels agents que han demanat ser amnistiats i posar fi així a un "excessivament llarg procediment judicial".