Amnistia a Puigdemont: el xoc definitiu entre els poders de l'Estat
La guerra a la Fiscalia té els seus ecos al CGPJ
MadridS’havia previst des de fa mesos, ha tingut pròlegs i finalment ha arribat el xoc definitiu. L’entrada en vigor de la llei d’amnistia és el clímax d’una lluita entre poders de l’Estat, entre governs, partits, jutges i fiscals, que torna a posar el focus de la política espanyola en l’1-O. L’intent de tancar l’espiral de repressió que va suscitar el Procés, fa ja gairebé set anys, obre un nou cicle de màxima tensió. Que fiscals del Tribunal Suprem es neguin a acatar una ordre del màxim responsable del ministeri públic i optin per inhibir-se, tal com passarà amb els quatre que piloten l’acusació de l’1-O, és una excepció. Com també que el president espanyol afirmi que "claríssimament" hi ha hagut episodis de lawfare a Espanya o que el fiscal general de l’Estat corri el risc de ser imputat per la mateixa sala segona del Suprem que maniobra per no aplicar l’amnistia.
Des de l’alt tribunal explicaven als mitjans fa tres mesos que aixecarien l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont quan s’aprovés la llei. Era una trampa? El primer pas del jutge instructor, Pablo Llarena, sembla anar en sentit contrari. La providència dictada dimarts en què demana posar èmfasi en les exclusions que la norma preveu per amnistiar el delicte de malversació pot ser indicativa que el magistrat busca no aplicar la llei. Els manuals d’instruccions que havien circulat sobre com esquivar-la i els auguris en passadissos judicials donaven per feta la presentació d’una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per paralitzar els efectes de l’amnistia, però no està tan clar que aquest hagi de ser el camí. Fonts del Suprem consultades per l’ARA no volen avançar si l’estratègia és recórrer a Luxemburg, i algunes veus sospiten que l'aposta podria ser no preguntar a ningú.
"Amb aquesta via, el recorregut seria més curt", analitzen fonts jurídiques. És a dir, en qüestió de dies o setmanes els afectats podrien presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra la negativa del Suprem d’amnistiar-los. No és habitual que a l'òrgan de garanties s'al·legui una vulneració de drets fonamentals a conseqüència de la inaplicació d'una llei per part d'un tribunal, de manera que s'obriria un debat jurídic sobre el marge de maniobra del TC. Una font del tribunal opina que no podria obligar el Suprem a aplicar l'amnistia, sinó simplement considerar que hi ha hagut una "motivació irraonable de la seva argumentació i que ha de tornar a analitzar-ho".
El bloqueig al CGPJ
Res d’aquesta guerra no s’entendria sense el pacte frustrat amb el PP a finals del 2018 per renovar el Consell General del Poder Judicial. Pocs mesos abans del judici de l’1-O, es filtrava aquell missatge de l’exportaveu conservador al Senat en què es vantava de poder controlar la sala segona del Suprem "per la porta del darrere". Quina prova més transparent que aquesta pot haver-hi sobre la politització de la justícia? El whatsapp d’Ignacio Cosidó va ser una mena de carta blanca per a Pedro Sánchez per, posteriorment, nomenar fiscal general de l’Estat la ministra de Justícia –Dolores Delgado, gener del 2020– o magistrat del Tribunal Constitucional un altre ministre de Justícia –Juan Carlos Campo, novembre del 2022.
Sánchez esgrimia aquest dimecres aquell missatge per justificar una eventual reforma en el sistema d’elecció dels magistrats del Suprem. Segons el cap de l’executiu espanyol, "l’incentiu pervers" del PP per continuar tenint el control del CGPJ és la seva facultat per nomenar els jutges de l’alt tribunal. L’anunci del líder del PSOE posava en alerta el món judicial, que, davant la inconcreció de la mesura, sospitava que la potestat passés a mans del ministeri de Justícia, com succeïa abans. Sánchez ja es va encarregar dijous d’aclarir que no serà així, sinó que es tracta de pensar un model més "objectiu, transparent i no polititzat". El president espanyol assegurava haver-se "inspirat" en la proposta de l’actual president interí del CGPJ, Vicente Guilarte, vocal impulsat en el seu moment pel PP i ara criticat pel bloc conservador de l’òrgan de govern dels jutges: planteja que una comissió formada per magistrats del Suprem, membres del CGPJ i experts triïn els nous membres del Suprem posant l’accent en mèrits i capacitats.
Aquest moviment de Sánchez busca convèncer el PP per renovar el CGPJ. ¿Per què no es decanta per rebaixar les majories a les Corts i així poder escollir els vocals amb els socis d'investidura? Més enllà que Brussel·les arrufa el nas amb aquesta idea, el que un dia es posa de cara l’endemà es pot girar en contra: una eventual majoria absoluta de PP i Vox en un futur podria ser letal. Tanmateix, no és descartable si Alberto Núñez Feijóo continua decidit a bloquejar la renovació.
El factor Ayuso
L'últim intent de desbloqueig, l'octubre del 2022, es va truncar per la derogació de la sedició i una pressió furibunda del poder mediàtic conservador. Seria assumible intentar-ho ara en plena aplicació de l'amnistia? L'experiència recent ha demostrat la força que Isabel Díaz Ayuso té als mitjans de la dreta. La presidenta de la Comunitat de Madrid va sortir victoriosa del duel amb Pablo Casado quan l'exlíder del PP va posar la lupa en les comissions del germà de la presidenta madrilenya durant la pandèmia, i presentar-se ara com el "flagell contra la corrupció", tot i tenir la seva parella encausada per delictes fiscals reconeguts, té bona acollida en segons quines capçaleres.
Sánchez situava dimecres la "seu social de la màquina del fang" a la Comunitat de Madrid i recordava com el cap de gabinet d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, va avançant a X quins passos judicials s'aniran produint amb relació a la seva dona, Begoña Gómez, al seu germà i també al fiscal general de l'Estat. Una de les mesures del paquet de "regeneració democràtica" promès per al juliol serà una llei sobre el finançament i la transparència dels mitjans, aprofitant que cal transposar una directiva europea. Una norma orientada a revisar segons quines subvencions públiques a mitjans amb especial atenció en Madrid. Mentre Feijóo mira d'acostar-se a Junts, Sánchez dona corda a qui considera la veritable cap de l'oposició.
