Amnistia, pressupostos i Ábalos: la tríada que amenaça Pedro Sánchez
El president espanyol espera superar aquests tres entrebancs amb les eleccions europees a l'horitzó
MadridNingú va dir que seria un camí de roses, més aviat al contrari, però tampoc que a Pedro Sánchez se li ficarien tres pedres a la sabata només arrencar la legislatura. La llei d'amnistia s'ha encallat arran de les maniobres judicials per impedir-la, cosa que posposa la presentació dels pressupostos, i s'ha colat el cas Koldo just després d'una ensopegada a les eleccions de Galícia.
Fa temps que la política espanyola fa de mal pronosticar, especialment per a Sánchez, que en l'anterior legislatura es va trobar d'imprevist amb una pandèmia i una guerra a l'est d'Europa que van alterar qualsevol previsió. L'avançament electoral del 23 de juliol va ser una sorpresa i els resultats també. Un cop investit, el líder del PSOE imaginava una tramitació ràpida de l'amnistia, com a mínim al Congrés, perquè com més aviat millor la seva aplicació ja només quedés en mans de la justícia i el govern espanyol pogués dedicar-se a altres qüestions que veritablement són prioritàries per a Sánchez. Fonts de la Moncloa defensen que "més enllà del soroll, no hi ha hagut paràlisi", i que s'han aprovat mesures sobre habitatge i la llei de paritat i aquest dimarts el consell de ministres va validar la llei de famílies.
Dijous acaba el termini perquè la comissió de justícia del Congrés emeti un nou dictamen sobre la norma d'oblit judicial del Procés. Al PSOE hi ha el convenciment que acabarà havent-hi un acord amb Junts, però l'acord s'ha complicat perquè la formació de Carles Puigdemont necessita poder explicar per què canvia de criteri després del no de fa unes setmanes si el PSOE no s'avé a moure's en el terrorisme ni en el delicte de traïció. Les converses s'estan portant amb màxim secretisme. Si finalment s'assoleix l'acord i l'amnistia veu la llum, el govern espanyol s'instal·larà més tard del que volia en la pantalla dels pressupostos, que es pressuposa que comptaran amb el vistiplau dels socis d'investidura.
El Partit Nacionalista Basc va anunciar fa uns dies un acord amb el PSOE per al traspàs de Rodalies que tenia un triple objectiu: servia com a trumfo a Íñigo Urkullu per acomiadar-se de la Lehendakaritzai al seu partit de cara a les eleccions del 21 d'abril. I probablement, a Sánchez com a moneda de canvi per al suport dels jeltzales als comptes estatals. EH Bildu fa uns quants exercicis que no posa condicions al seu vot afirmatiu al PSOE a Madrid i l'independentisme català sí que mirarà de gesticular en el marc de la rivalitat entre ERC i Junts. De fet, els de Puigdemont ja van posar en perill la primera votació de la legislatura a Sánchez i la van salvar a canvi de competències en matèria migratòria. Dijous passat el Congrés va donar llum verda a un nou sostre de despesa que, en principi, el PP tombarà al Senat, cosa que obligarà el govern espanyol a treballar amb l'esquema de l'anterior exercici, que adverteix que perjudica les comunitats autònomes –també les que governa la dreta.
El cas Ábalos
El que menys entrava en els plans de la Moncloa era que esclatés el cas Koldo, convertit en cas Ábalos per la seva negativa a dimitir com a diputat al Congrés. "És evident que no és agradable", admeten fonts governamentals. Fa dies que pràcticament ningú se'n recorda, de l'amnistia. Un cas de corrupció que esquitxa el govern espanyol –encara que sigui de manera indirecta–, i durant la pandèmia, és una falla en el relat que va portar Sánchez a fer una moció de censura a Mariano Rajoy i també en el qüestionament de la crisi al PP de fa dos anys: Alberto Núñez Feijóo va rellevar Pablo Casado després que aquest denunciés una possible irregularitat del germà d'Isabel Díaz Ayuso en el subministrament de mascaretes a la Comunitat de Madrid.
Per això Sánchez ha volgut actuar diferent i tallar de soca-rel la sospita sobre el seu govern davant un PP que ha optat pel traç gruixut. La formació de Feijóo ja ha batejat la trama com a cas Sánchez i el líder conservador va recriminar-li que "ho sabia i ho va tapar", en la sessió de control de dimecres passat al Congrés. També que marca la "partida de naixement" de la seva carrera política. A l'espera de conèixer tota la informació requisada en les detencions que es van produir fa dues setmanes, de moment no hi ha cap dirigent del PSOE investigat, malgrat que el PP estigui mirant d'escampar al màxim tot el que es deriva de la investigació. La polèmica pel contracte que afecta l'anterior govern de Francina Armengol a les Balears és una prova de com la dreta –amb l'ajuda dels seus mitjans afins– intenta alimentar qualsevol incògnita. De moment, però, el jutge ha circumscrit el cas en cinc persones.
El PSOE ha intentat donar la volta a l'ofensiva del PP creant una comissió d'investigació al Congrés sobre tota la contractació de material sanitari durant la pandèmia, amb l'esperança que el seu rival en surti més mal parat. Els conservadors en faran una altra al Senat i poden fer servir la seva majoria absoluta per citar a declarar membres importants del PSOE i l'executiu de l'Estat. El PP voldrà estirar tot el que pugui aquest fil, sabent que a l'horitzó hi ha unes eleccions basques, però sobretot les europees, en què tornarà a plantejar-se un plebiscit entre Sánchez i Feijóo.