Amnistia Internacional denuncia la força policial “excessiva” de l’1-O
El ministre de l’Interior assegura que algunes imatges del referèndum estaven “molt manipulades”
Barcelona“Els funcionaris encarregats de fer complir la llei que van controlar les protestes de l’1 d’octubre a Catalunya van emprar una força excessiva contra manifestants pacífics”. Aquesta frase sobre els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que van carregar amb violència contra els votants de l’1-O apareix en l’informe 2017-2018 d’Amnistia Internacional, que es va publicar ahir i que analitza la situació dels drets humans al món. L’organització considera que Espanya va “restringir” de manera “desproporcionada” el dret a la llibertat d’expressió i el dret de reunió pacífica de les persones que donaven suport a la independència. També destaca que la policia espanyola va disparar “cartutxos de fogueig i pilotes de goma i va ferir de gravetat una persona, que va perdre la visió d’un ull”, en referència al cas de Roger Español, que l’1-O va rebre una pilota que ha provocat que hagi perdut la visió de l’ull dret de manera irreversible.
L’informe d’Amnistia Internacional fa una altra referència al referèndum, sobre el fet que “a Madrid i Vitòria els tribunals van prohibir dues reunions públiques de suport al referèndum i que l’Ajuntament de Castelldefels va dictar una prohibició general de l’ús dels espais públics per a l’organització a favor o en contra del referèndum”.
No veu els Jordis presos polítics
En el balanç no es parla només de Catalunya per la repressió policial de l’1-O, sinó que també es tracta -de manera més parcial- la situació de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que van ser enviats a la presó com a presidents de l’ANC i Òmnium. En aquest punt, l’ONG alerta que Sànchez i Cuixart estan acusats de “sedició, un delicte definit de manera molt general”, però l’informe no considera Sànchez i Cuixart presos polítics ni fa referència al fet que la presó per als Jordis s’ha perpetuat.
En el seu informe, Amnistia també tracta els processos per enaltiment del terrorisme, ja que “en molts casos les autoritats van presentar càrrecs contra persones que havien expressat opinions que no constituïen incitació a cometre un delicte de terrorisme i que s’inscrivien entre les maneres d’expressió permissibles d’acord amb el dret internacional dels drets humans”. Altres situacions d’Espanya que recull l’informe de l’organització són les tortures i els maltractaments, els refugiats no acollits i la violència contra les dones.
Preguntat per l’anàlisi d’Amnistia, el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, es va limitar a respondre que “a Espanya la llibertat d’expressió està més que garantida” i que l’informe es refereix a decisions judicials. Zoido va evitar mencionar les càrregues de l’1-O en una entrevista a la cadena SER. Pocs minuts després, en la mateixa entrevista, va tornar a defensar la violència policial de l’1-O. “Els grans mitjans de comunicació han dit que es van sentir enganyats per la difusió d’imatges de l’1-O, algunes d’elles molt manipulades”, va reiterar. “Al principi, sense cap dubte, es va produir una confusió fora d’Espanya”, va recordar sobre les primeres hores de l’1-O, però va afegir que “quan es va explicar tot, i es va demostrar, l’avantatge va ser evident”.
Ahir també es va saber que el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador dels cossos policials el dia 1 d’octubre, Diego Pérez de los Cobos, va declarar al Suprem que no té cap dubte que el pla del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, era facilitar el referèndum.
Admesa la querella per un cop de porra al cap
El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, que investiga la violència policial de l’1-O, ha admès a tràmit una altra querella contra la Policia Nacional d’un home que va rebre un cop de porra al cap al CEIP Els Horts de Barcelona. L’home va necessitar cinc punts de sutura al cap. També va patir diversos dolors al cap i a les cervicals. La querella que ha acceptat el jutge demana acusar dos agents per un delicte contra la integritat moral i un altre de lesions. Es tracta del policia -que encara s’ha d’identificar- que va pegar a la víctima i del superior jeràrquic que va donar l’ordre d’utilitzar la porra o no va controlar l’execució de l’agent. De moment el jutge que investiga les càrregues ja ha reclamat a la Policia Nacional que aporti les comunicacions entre el centre de comandament de l’1-O i els caps de l’operatiu al CEIP Els Horts.
