Política16/07/2020

Amnistia Internacional insisteix davant de l'ONU en demanar a Espanya l'alliberament dels Jordis

L'informe sobre el compliment dels drets humans a l'Estat ha estat avalat per la resta de països

Xavi Tedó
i Xavi Tedó

BarcelonaEn el marc de l’examen periòdic universal a Espanya a l’ONU (Ginebra), Amnistia Internacional (AI) ha tornat a instar l'estat espanyol a reformar el delicte de sedició i a deixar en llibertat el líder d'Òmnium, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez. El representant d'aquesta associació a l'ONU, Ignació Jovtis, ha denunciat que "l’aplicació i la interpretació del delicte de sedició, per part del Tribunal Suprem, ha suposat una restricció indeguda de la llibertat d’expressió de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que continuen injustament a la presó”.

Cargando
No hay anuncios

Òmnium, a través de la Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística, ha reclamat a Espanya l'alliberament dels "presos polítics catalans" i que es prenguin "mesures perquè es respecti la llibertat de reunió i d'assemblea pacífica". "Espanya segueix restringint les llibertats. Molts no poden exercir els seus drets, com Jordi Cuixart", ha assegurat el representant de la Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística, Davyth Hicks, que també ha demanat que s'investiguin les "males conductes d'acció policial" durant el referèndum de l'1-O i les manifestacions contra la sentència del Suprem als líders independentistes.

Amnistia i altres ONG que han participat de la sessió també han retret públicament a l’estat espanyol l’empresonament dels líders catalans i la violència policial exercida per les forces de seguretat espanyoles durant les protestes per la sentència de l'1-O. Ulrich Delius, de la Societat de Pobles Amenaçats, ha denunciat la repressió al moviment independentista durant les protestes per la sentència, amb periodistes ferits, en "una actuació policial que encara no s'ha investigat".

Cargando
No hay anuncios

El representant d'AI ha apuntat que "l'ús excessiu de la força" a Espanya continua sent un "motiu de preocupació" i ha exigit "garantir una investigació efectiva dels abusos policials", abans de reclamar alhora l'eliminació del delicte d'enaltiment del terrorisme.

Precisament, David Díaz, del Centre Internacional contra la Tortura, ha exigit la derogació d'aquest delicte arran de la condemna al raper lleidatà Pablo Hasél. "Seguim profundament preocupats perquè Espanya no hagi acceptat les recomanacions per despenalitzar les injúries a la família reial", ha lamentat abans de reiterar la necessitat de deixar sense efecte la llei mordassa.

Cargando
No hay anuncios

Espanya assegura que la llibertat d'expressió està garantida

El representant permanent d'Espanya a l'ONU, Cristóbal González, ha defensat que la llibertat d’expressió és "absolutament completa" i ha recordat que el Tribunal Europeu de Drets Humans va desestimar la demanda de Valtònyc per la seva condemna per enaltiment de terrorisme.

Cargando
No hay anuncios

Sobre la violència exercida per les forces de seguretat de l’Estat durant les protestes per la sentència dels presos polítics, ha subratllat que "la proporcionalitat és un requisit que està incorporat a les normes que regeixen la seva actuació" i que el departament d'afers interns vetlla perquè es compleixi. "Si hi ha abusos, l’estat de dret actuarà per mitjà de la justícia", ha dit. Pel que fa a la llei mordassa, l’ambaixador ha remarcat que s’està treballant en la seva modificació.

Els estats que han volgut participar en la sessió, com Egipte, l'Iraq o el Nepal, no han fet cap esment a la situació dels Jordis aquest cop i han destacats els esforços d'Espanya per complir les recomanacions en matèria de drets humans. Una bassa d'oli que contrasta amb la sessió que va tenir lloc al gener, quan Espanya va rebre diverses advertències, entre les quals per "l'ús excessiu" de la força policial i el retrocés d'algunes llibertats.

Cargando
No hay anuncios

En aquella ocasió Itàlia va reclamar a les autoritats espanyoles "garantir plenament la llibertat d'expressió i de reunió pacífica" i Bèlgica va instar al compliment de l'article 21 del pacte de drets civils i polítics, que reconeix "el dret de reunió pacífica".