Amnistia Internacional considera "desproporcionada" la sentència del Suprem

BarcelonaUn mes després de la sentència del Tribunal Suprem que condemna els líders independentistes que van fer possible l'1-O a penes que van dels 9 als 13 anys de presó, Amnistia Internacional s'ha posicionat sobre el veredicte del tribunal que presidia Manuel Marchena. En un informe que l'organització volia fer públic dimarts però que ahir ja es podia consultar a la versió francesa de la seva web suïssa, considera "desproporcionada" la sentència i demana la llibertat del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez.

El document, avançat per Vilaweb, ha estat esborrat de la web d'Amnistia Internacional Suïssa, que s'havia saltat l'embargament per error. El text interpreta que les penes de presó dictades contra els dos líders de la societat civil i set alts membres del govern català es basen "en la definició vaga del delicte de sedició" i en la interpretació "massa general i perillosa" d’aquesta definició per part del Tribunal Suprem. Això, apunten des de l'organització, comporta la criminalització d’actes legítims de protesta.

Segons Amnistia Internacional, el Suprem no ha demostrat "que les sentències de tanta gravetat fossin proporcionals als actes pacífics de què eren acusats". "Les condemnes dictades contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart constitueixen clarament una restricció excessiva i desproporcionada dels seus drets a la llibertat d’expressió i a la reunió pacífica", apunten.

A més, Amnistia Internacional lamenta que la cort suprema lligui la gravetat de la infracció a la naturalesa massiva o generalitzada de l’oposició a l’aplicació d’una decisió judicial. D’aquesta manera, creuen, s’obre el camí perquè les autoritats estableixin un sostre il·legal en el nombre de persones que poden exercir el seu dret de manifestar-se pacíficament a la vegada.

La manca de claredat al voltant del delicte de sedició al Codi Penal interpretat pel tribunal permet, diu Amnistia Internacional, "restriccions injustificades als drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica". "Tothom té dret a saber si la seva conducta pot constituir un delicte. Tot i això, la sentència dictada demostra que la vaguetat de la definició del delicte de sedició permet un ús excessiu. La interpretació del Tribunal Suprem podria tenir un efecte perjudicial que dissuadís els ciutadans a participar en protestes pacífiques per por", conclouen.