Amnistia Internacional denuncia l'ús de l''enaltiment del terrorisme" a l'Estat per "reprimir" la llibertat d'expressió

BarcelonaAmnistia Internacional torna a carregar contra Espanya, aquest cop per les restriccions a la llibertat d'expressió en condemnes per tuits, cançons o altres obres artístiques. En un informe titulat 'Tuiteja... si t'hi atreveixes', l'organització recorda a l'Estat que com a signant de tractats internacionals de drets humans té l'obligació de "respectar, protegir i promoure" drets fonamentals com la llibertat d'expressió. En el document, l'ONG alerta que Espanya fa ús de l'article 578 del Codi Penal -que prohibeix l'enaltiment del terrorisme i la humiliació de les víctimes de delictes terroristes- per "reprimir les expressions d'índole política", sobretot a les xarxes socials i entre la comunitat artística.

"A Espanya s'està atacant la llibertat d'expressió; el govern espanyol sotmet a fustigació tota una sèrie d'expressions a internet -des de lletres de cançons políticament controvertides fins a acudits- utilitzant categories generals d'enaltiment del terrorisme", denuncien. La "limitació" de l'espai de debat públic i la crítica, adverteixen des d'Amnistia Internacional, representa una "amenaça" a llarg termini per a la capacitat de garantir la defensa dels drets humans fonamentals. Entre els casos que es recullen en l'informe hi ha el del raper lleidatà Pablo Hasél i el de l'estudiant de Múrcia Cassandra Vera.

"El dret a la llibertat d'expressió inclou expressions que ofenen, escandalitzen i molesten", diuen des de l'ONG. Això, però, no implica, asseguren, que es pugui aplicar l'article 578 del Codi Penal a tuitaires, periodistes o artistes musicals. Així, l'organització considera que molts dels processos recents basats en aquest article no compleixen el requisit establert en el dret internacional que diu que les restriccions a la llibertat d'expressió han de ser "estrictament necessàries i proporcionals per a una finalitat legítima", com ara la seguretat nacional.

A més, descriuen que les disposicions que prohibeixen l'enaltiment o la justificació del terrorisme són "generals i imprecises" i donen als estats "el poder de criminalitzar un gran ventall d'expressions que no tenen el grau necessari per constituir incitació". Lamenten també que l'efecte "dissuasiu" de casos recents hagi "reduït" l'espai a internet perquè les persones expressin opinions crítiques.

Ampliació de l'àmbit d'aplicació i condemnes

En el text apunten que tot i que l'article 578 es va introduir l'any 2000, es va modificar cinc anys després, arran dels atemptats de París del 2015, per ampliar-ne l'àmbit d'aplicació i penalitzar "l'enaltiment del terrorisme mitjançant la difusió pública de missatges i consignes". També es va augmentar la pena màxima de dos a tres anys de presó. Segons Amnistia Internacional, ha sigut a partir d'aquesta reforma que han augmentat "dràsticament" els processos i les sentències derivades de la seva aplicació: mentre que el 2015 van ser 18 les persones condemnades en virtut del 578, el 2016 van ser 35 i el 2017 31.

Recorden també que el mateix any, el 2015, Espanya va aprovar la llei de protecció de seguretat ciutadana -coneguda com a 'llei mordassa'-, que va introduir noves "limitacions" a les protestes i sancions administratives per participar en reunions públiques.

Amnistia Internacional assegura en l'informe que l'impacte de l'aplicació de l'article 578 és "devastador" per a les persones i menciona "des de quantioses multes fins a llargs períodes d'exclusió del sector públic, passant per penes de presó". Més enllà d'aquestes conseqüències, però, l'ONG destaca que l'ús "abusiu" de les lleis antiterroristes condueix a les persones a l'autocensura "per por de patir la repressió". "La criminalització d'un ventall tan ampli d'expressions té un efecte paralitzant", segons exposen, i pot crear un entorn en què les persones "temin" expressar opinions poc populars o fins i tot fer acudits polèmics.

Entre els casos citats en l'informe hi ha la condemna recent del raper de Lleida Pablo Hasél i la història de la jove de Múrcia Cassandra Vera. També es recullen, però, altres casos com ara la condemna del també raper César Strawberry o la del cineasta Alex García. "Escandalitzar persones tuitejant o cantant coses ofensives no és delicte", afirmen, i insisteixen que aplicar el dret penal en expressions com les cançons o els tuits del cantant lleidatà -condemnat a una pena de dos anys i una multa de 24.300 euros per injúries contra la Corona i enaltiment del terrorisme- té conseqüències "desproporcionades".

El document també fa referència a les operacions de la Guàrdia Civil denominades Aranya i que han comportat la detenció de diverses persones des de l'any 2014 per missatges de suport a ETA, Terra Lliure o els Grapo. Concretament, fa referència a Arkaitz Terrón, un advocat basc resident a Barcelona, i a J.C.V, resident a Aiguafreda, tots dos detinguts en el marc d'una de les operacions duta a terme el 13 d'abril de l'any 2016. Segons Amnistia Internacional, tots dos casos "demostren com d'estrets s'han tornat els límits de l'expressió 'acceptable' a internet".

Retirada de càrrecs i llibertat "immediata"

Per tot plegat, Amnistia Internacional recomana a les autoritats espanyoles derogar l'article i garantir que només es penalitzin les expressions "que animin a altres persones a cometre un delicte reconeixible amb la intenció d'incitar-les a cometre un acte i amb una probabilitat raonable que el duguin a terme". Reivindiquen també que es garanteixi que es retiren els càrrecs formulats en aplicació del 578 contra qualsevol persona "només per l'exercici pacífic del seu dret a la llibertat d'expressió" i demanen la llibertat "immediata i incondicional" de totes les persones empresonades o detingudes en virtut del mateix article i pel mateix motiu.

En les seves conclusions sobre Espanya, l'organització amplia la seva preocupació a altres estats europeus: "A tot Europa els estats estan restringint diverses formes d'expressió amb el pretext de la seguretat nacional". Segons informa, hi ha lleis que penalitzen l'apologia del terrorisme a França i el Regne Unit, a més d'Espanya, i s'han proposat en estats com Bèlgica o els Països Baixos. En aquest sentit, critiquen que la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme també recull una definició "imprecisa" del delicte, fet que a ulls d'AI suposa un "incentiu" per introduir aquesta mena de lleis.