Amnistia, autodeterminació i benestar de la ciutadania

Relació Catalunya-Espanya

Votar el futur de Catalunya en un referèndum reconegut per la comunitat internacional. L’arrel del conflicte polític no és cap altra que la incapacitat de l’Estat de donar resposta a la majoria sòlida, àmplia i transversal de la societat catalana que vol decidir democràticament, pacíficament i lliurement el futur polític del país. Sense excloure cap opció, tampoc la independència. Per això, estem davant d’un conflicte de sobirania que cal abordar amb més democràcia, per acabar amb la repressió i donar veu a la ciutadania.

Amnistia i autodeterminació. Ho hem defensat sempre. Posar fi a tota forma de repressió perquè els exiliats i exiliades puguin tornar amb total llibertat i perquè caiguin totes les causes pendents vinculades al referèndum de l’1 d’Octubre i a les protestes de les sentències del Procés. Ningú més no ha d’entrar a la presó, no ha de veure limitats els seus drets civils i polítics i no ha de veure embargat el seu patrimoni per haver fet possible que la ciutadania voti. I amb l’amnistia, s’ha d’abordar el conflicte de fons: oferir a la ciutadania l’oportunitat d’escollir entre ser una comunitat autònoma més del Regne d’Espanya o esdevenir una República lliure de la Unió Europea. 

Amb els darrers resultats de les eleccions al Congrés de Diputats, Catalunya té la clau de la governabilitat de l’Estat. Una oportunitat que hem de saber aprofitar per enfortir la posició de Catalunya a l’espai de negociació amb l’Estat i avançar en la resolució del conflicte de sobirania. Per això és important saber sumar i treballar conjuntament. Per fer possible l’amnistia, per aconseguir millores immediates del benestar de la ciutadania i per avançar en l’establiment de les bases sobre com la ciutadania de Catalunya pot exercir el dret a decidir. I aquí, és imprescindible partir d’un ampli consens a Catalunya.

Per això estic convençut que l’acord de claredat pot ser una eina de treball molt útil que ens ha de permetre determinar entre tots i totes com exercim el dret a decidir i com acordem amb l’Estat unes regles del joc per respondre a la voluntat de la ciutadania de Catalunya de decidir amb llibertat el futur polític del país.

El principal repte del país

Al marge de resoldre el conflicte de sobirania amb l’Estat i qüestions conjunturals com la sequera que fa mesos que patim, el principal repte de Catalunya és seguir generant benestar i prosperitat arreu del país i per a tota la ciutadania. Treballem per fer més fàcil la vida a tothom i fer de Catalunya el millor lloc per viure. I ho fem conscients que som davant de grans reptes globals —canvi climàtic, canvi tecnològic, digitalització, transició energètica, canvi demogràfic...— que estan transformant el país i que condicionaran la Catalunya dels 8 milions. Una Catalunya que de ben segur serà la Catalunya més plural i més diversa que ha existit mai i on la llengua ha de continuar sent el pilar de la nació i un element cohesionador de la societat. És aquesta Catalunya la que ens correspon imaginar i, sobretot, començar a decidir, entre tots i totes, com volem que sigui.

És evident que ens falten recursos. I ens falten recursos perquè bona part de la riquesa que genera Catalunya se’n va a l’Estat i no torna. Patim un dèficit fiscal i de manca d’inversió en infraestructures crònic que esdevé un fre per a l’economia i perjudica la qualitat dels serveis públics que oferim a la ciutadania. Necessitem posar fi al dèficit fiscal crònic que patim per millorar el sistema de salut, per millorar l’educació, per acompanyar el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat, i per donar suport als ajuntaments. És una demanda històrica, que avui, amb la clau de la governabilitat de l’Estat a la mà, hem de poder atendre en paral·lel a la resolució del conflicte de sobirania.

Amnistia, autodeterminació i benestar de la ciutadania. Aquests són a curt termini els reptes que tenim com a país i que hem d’abordar sabent sumar per aprofitar la força del conjunt del país.

Dossier Catalunya a debat: l'opinió de cinc presidents

Següent

Tornar a guanyar credibilitat

Vés a l’ÍNDEX