Amnistia Internacional reclama la llibertat immediata de Cuixart i Sànchez en un nou informe

BarcelonaAmnistia Internacional ha tornat a demanar aquest dimecres la posada en llibertat del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el líder de la Crida i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez. Aquesta vegada ho ha fet amb un informe i argumentant que ara és el moment de tornar a fer aquesta petició perquè el Tribunal Constitucional ha acceptat els recursos d'empara presentats per aquests dos presos polítics i, per tant, es disposa a revisar la sentència de l'1-O.

Aquest cop, a més, és rellevant a qui ha fet arribar l'informe. N'ha entregat una còpia a la Fiscalia General de l'Estat; a la del Constitucional; a l'Advocacia de l'Estat; a l'acusació particular (Vox) i a les defenses. De l'informe se'n treuen dues conclusions. La primera denuncia que la sentència del Tribunal Suprem –dictada el 14 d'octubre del 2019– vulnera el dret a la llibertat d'expressió i reunió pacífica de tots dos. La segona assenyala que el problema de fons és "la vaguetat" amb la qual està redactat el delicte de sedició al Codi Penal i en demana la revisió. Amnistia creu que el Suprem n'ha fet una interpretació "extensiva" i ha acabat "criminalitzant" qüestions com la "desobediència civil i la protesta obstructiva". "La pena de nou anys de presó imposada a tots dos per un delicte de sedició constitueix una restricció indeguda del seu dret a la llibertat de reunió pacífica", conclou el document.

L'entitat de drets humans adverteix que la pena imposada a Sànchez i Cuixart obre la porta de cara al futur a "augmentar la criminalització d'actes directament relacionats" amb la llibertat d'expressió i la reunió pacífica. Així doncs, davant d'aquest plantejament, Amnistia posa tres demandes sobre la taula: la llibertat immediata dels dos presos, l'anul·lació de la condemna i la revisió del Codi Penal.

Dret internacional

Amnisitia defensa que el seu document és "tècnic" i es basa en el "dret internacional". Considera que en el cas de Sànchez i Cuixart no s'ha respectat l'article 21 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ni l'article 11.2 del Conveni Europeu de Drets Humans. L'entitat confia que la sentència es revisi ara que està en mans del Constitucional, un tribunal que té una jurisprudència per la qual ha deixat dit que "els límits dels drets fonamentals han de ser interpretats amb criteris restrictius o en el sentit més favorable a l'eficàcia i l'essència d'aquests drets". És a dir, segons Amnistia, tot el contrari del que ha fet el Suprem.

El director de l'entitat a Espanya, Esteban Beltrán, ha defensat "revisar substancialment la definició del tipus penal de sedició per garantir que no criminalitza indegudament", i la coordinadora a Catalunya, Adriana Ribas, ha assegurat que ja treballen perquè es promogui aquest canvi des del Congrés. Una qüestió, per cert, que el PSOE s'havia obert a portar a terme després del seu pacte amb Podem i de l'acord d'investidura amb ERC.

Tant Sànchez com Cuixart han celebrat el contingut de l'informe a través de les xarxes socials. Per al líder de la Crida, evidencia que la condemna no té "fonament legal", i per al president d'Òmnium, que "incompleix el dret internacional". També Òmnium Cultural ha fet un comunicat amb el que ha instat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a "prendre partit" per tal que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat demanin la llibertat immediata de tots els presos polítics.

Amnistia ja va fer un posicionament crític amb la sentència el 19 de novembre del 2019. Llavors va exposar que el judici no havia sigut "injust", però sí que la decisió del Suprem no era l'adequada. Tant llavors com en l'informe d'aquest dimecres, les seves demandes se centren en Sànchez i Cuixart i no fan referència a la resta de presos polítics.