L’AMI medita marxar a la Catalunya Nord si la justícia talla el finançament
El TSJC podria vetar les quotes dels ajuntaments i crear jurisprudència
BarcelonaL’ofensiva judicial contra l’independentisme ha situat el municipalisme en el punt de mira de l’Estat amb més de 700 alcaldes investigats per donar suport al referèndum. Aquesta mateixa setmana els expresidents de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, han estat citats a declarar el 6 de novembre al TSJC per promoure el suport dels ajuntaments a l’1-O. Precisament, l’AMI estudia la possibilitat de traslladar-se a la Catalunya Nord si l’Estat veta el seu finançament, per poder, d’aquesta manera, garantir la seva supervivència, segons ha pogut saber l’ARA.
El TSJC ha de resoldre en les properes setmanes una vintena llarga de recursos pel pagament de quotes a l’AMI. Aquests recursos els han presentat tant l’Advocacia de l’Estat en el cas de sentències prèvies favorables als ajuntaments com els consistoris que han rebut resolucions en contra als tribunals ordinaris. “La primera sentència marcarà el criteri, i els últims dos anys estem perdent totes les sentències, a diferència del passava al principi, quan les guanyàvem”, anota Josep Maria Cervera, president de l’entitat. “Hi ha jutges que abans ens donaven la raó i que ara han canviat de posicionament”, subratlla. Davant d’aquest embat judicial que va iniciar l’exdelegada del govern espanyol María de los Llanos de Luna i que han prosseguit partits i entitats com Ciutadans o Societat Civil Catalana, l’exili social està damunt la taula amb la creació d’una nova associació transfronterera ubicada a la Catalunya Nord. El domicili fiscal a França faria inviable l’actuació de la justícia espanyola, segons l’AMI. Cervera, alcalde del Port de la Selva pel PDECat, confirma que aquest és un dels escenaris que sospesen amb l’objectiu de “quedar sota el paraigua del dret comunitari” davant la regressió de drets civils i polítics que viu Catalunya arran del Procés.
El president de l’AMI remarca que si la sentència crea jurisprudència i impedeix el pagament de quotes -que es mouen entre els 75 euros anuals del municipis petits i els 10.000 de les ciutats més grans- suposarà “la il·legalització de facto ” de l’entitat perquè faria insostenible tirar endavant la tasca que porta a terme en el dia a dia, com la defensa jurídica dels alcaldes investigats pel referèndum.
“El nostre pressupost no és gaire alt [200.000 euros], però necessitem una estructura mínima per funcionar”, remarca Cervera, que no tanca la porta ni a una possible il·legalització. “Pot ser que el TSJC qüestioni la finalitat de l’entitat per justificar que no es puguin pagar les quotes”, anota el màxim dirigent de l’AMI, que recorda que al País Basc es van il·legalitzar partits, però també associacions i mitjans de comunicació de l’esquerra abertzale.
En qualsevol cas, Cervera exposa que l’Estat no va posar cap trava quan es van constituir com a associació: “Som una entitat legalment constituïda, i els municipis que s’han adherit a l’AMI ho han fet als plens i sempre per majoria absoluta, perquè ens vam autoexigir que l’acord traslladés un sentiment majoritari del municipi. Aquesta exigència explica que Barcelona, tot i gaudir de majoria independentista, no s’hi hagi sumat”.
El Manifest de Prats de Molló
La nova entitat s’impulsaria des del Principat, però amb la cobertura del centenar d’alcaldes de la Catalunya Nord que el 24 de juliol van signar a Prats de Molló un manifest en què reivindiquen el respecte a les llibertats i als drets fonamentals del poble català davant la seva vulneració per part de l’estat espanyol. De fet, aquest document servirà de base per concretar els nous estatuts de l’entitat, que podrien fugir, si els advocats ho recomanen, de fer cap esment a la independència per evitar noves impugnacions en el futur.
“Si la nova entitat canvia les seves finalitats no la podrien acusar de frau de llei, que és quan les empreses fan fallida i canvien simplement de nom per seguir amb la seva activitat”, anota l’advocat Jordi Domingo, que ressalta que “només la justícia francesa podria obligar a retornar els diners de les quotes perquè es regiria per la seva legislació”. Com La Bressola, que des de fa anys rep ajut econòmic de les institucions catalanes sense que s’hi hagi presentat recurs. Vuit dècades després d’acollir els refugiats republicans que fugien de la guerra i el feixisme, les comarques del Vallespir, el Rosselló i el Conflent obren les portes al municipalisme en defensa dels drets civils.