L'ambaixador espanyol a Eslovènia es reunirà demà amb el govern del país arran de la visita de Torra

MadridL'ambaixador espanyol a Eslovènia, José Luis Peña, es reunirà aquest dijous amb el govern del país arran de la trobada que el president de la Generalitat, Quim Torra, va mantenir amb el president d'Eslovènia, Borut Pahor, el cap de setmana passat. Segons el ministeri d'Exteriors, la petició l'ha fet l'executiu espanyol i no l'eslovè, per bé que el diari balcànic 'Delo' va informar dimecres que el govern d'Eslovènia vol explicar a l'Estat que el seu procés d'independència no va ser violent.

Sobretot vol transmetre aquest missatge després que el ministre d'Exteriors espanyol, Josep Borrell, fes unes declaracions dilluns en què subratllava que l'apel·lació de Torra a la via eslovena era una "greu irresponsabilitat" perquè, al seu entendre, significa agafar-se a una "solució violenta que va ser el detonant de la Guerra dels Balcans, la pitjor a Europa des del 1945".

La trobada de Peña serà, segons ha informat 'El Mundo', amb el director general per a Europa del govern eslovè. El representant balcànic vol aclarir que el procés d'independència d'Eslovènia no va ser un "acte violent", sinó que el país es va veure "obligat a defensar-se de l'agressió de l'exèrcit federal" de Iugoslàvia.

Reivindicació de la independència eslovena

Milan Kucan, el primer president de l'Eslovènia independent, creu que la via eslovena "d'un exercici pacífic del dret a l'autodeterminació" pot ser un "bon exemple" per a Catalunya. Segons critica en un comunicat, les interpretacions que s'han fet des d'alguns sectors a l'Estat no tenen "base real" i demostren "ignorància" dels fets. "La via eslovena va ser extremadament pacífica", assegura Kucan en el comunicat al qual ha tingut accés l'ACN. La guerra al país, recorda, va ser "imposada" quan l'exèrcit federal iugoslau va atacar Eslovènia l'endemà de la proclamació d'independència el juny del 1991.

L'agressió, recull el comunicat, va durar deu dies i va causar "malauradament" la pèrdua de 76 vides: 19 eslovens, 45 soldats de l'exèrcit iugoslau i 12 estrangers. Kucan atribueix les víctimes i els danys morals i materials i el "tràgic balanç" final a una "ceguesa política" i una "manca de voluntat" de l'estat iugoslau i la cúpula militar, que segons ell van rebutjar el camí del diàleg polític. En el comunicat, Kucan argumenta que l'experiència d'Eslovènia amb "l'arrogància política" de Iugoslàvia és "il·lustrativa" i mostra que els drets de les nacions que volen exercir el seu dret a autodeterminar-se per vies democràtiques no pot ser "suprimit" per la violència "policial o militar".

És en aquest context, diu, que Ljubljana ha expressat el seu suport al dret dels catalans a autodeterminar-se i decidir el seu futur seguint un "camí democràtic", així com també ha condemnat la violència de la policia espanyola l'1-O. "Fins i tot en el cas català, és un afer polític que només pot ser resolt per vies polítiques mitjançant un diàleg franc i tolerant amb Madrid".

A més, Kucan destaca que ho és "especialment ara", després del referèndum a Catalunya i davant la demanda contra els polítics catalans empresonats. "La independència de Catalunya i la seva posició a l'Estat és un afer en què hi ha una responsabilitat mútua", conclou l'expresident eslovè, reiterant que la via eslovena pot ser un "bon exemple". Milan Kucan, que va presidir el país entre el 1990 i el 2002, va reunir-se la setmana passada amb el president Quim Torra durant la visita institucional a Ljubljana.