Els altres xocs del Constitucional i el Suprem
El TC ha fet enfadar el TS en múltiples ocasions per haver canviat la seva doctrina i anul·lat sentències
MadridEls recursos d'empara que presentin els líders independentistes davant del Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de no aplicar-los la llei d'amnistia fan presagiar un nou xoc entre els dos òrgans. El TC, com a màxim garant a l'Estat dels drets fonamentals, i tal com ja ha fet en anteriors ocasions, podria imposar una interpretació diferent de la del TS que provoqui un canvi de criteri. L'última ocasió ha estat aquesta mateixa setmana, en què el TC ha tombat les condemnes imposades per l'Audiència de Sevilla i confirmades pel Suprem en el cas dels ERO d'Andalusia per delictes de prevaricació i malversació que, a parer del Constitucional, es van interpretar de forma "imprevisible".
Els dos òrgans tenen "zones d'interferència", segons explica a l'ARA la professora de dret constitucional a la Universidad Complutense de Madrid María Garrote. El fet que el Suprem sigui el "màxim intèrpret de la llei" però es pugui veure desautoritzat pel TC sobre una matèria relativa a l'avaluació del Codi Penal –una potestat que és del TS– quan hi veu una vulneració d'un dret constitucional –matèria en la qual el Constitucional té preeminència– ha generat històricament "friccions", que Garrote veu "naturals perquè les seves atribucions no són compartiments estancs". Quan s'han produït més xocs, afegeix, ha estat quan el TC ha sentenciat que és el Suprem qui ha vulnerat un dret –no respectant el principi de legalitat penal o el dret a la tutela judicial efectiva.
El cas dels 'Albertos'
El Suprem va condemnar l'any 2003 a tres anys i quatre mesos de presó dos banquers coneguts com los Albertos per delictes de falsedat i estafa agreujada en la venda dels solars de les torres KIO a la plaça Castilla de Madrid. L'alt tribunal va corregir l'Audiència de Madrid, que els havia absolt considerant que els delictes havien prescrit. El 2008 el TC va desautoritzar el Suprem al·legant vulneració de drets i "va imposar una interpretació diferent de la prescripció". "Va produir estupor al Suprem", recorda Garrote, pel fet que interpretar com s'han d'aplicar els terminis de prescripció (regulat al Codi Penal) correspondria al TS.
El malestar al Suprem va arribar fins al punt que la sala penal va adoptar un acord criticant obertament que el TC s'havia excedit amb l'absolució dels Albertos i estava vulnerant l'article 123 de la carta magna que els dona supremacia en la interpretació de les lleis. El conflicte entre òrgans sobre com calcular la prescripció d'uns fets venia del 2005, quan una sentència del TC va contradir per primer cop la doctrina en aquesta matèria establerta fins aleshores pel Suprem. La sala penal es va rebel·lar i en un altre acord va plantejar desobeir el TC i mantenir el seu criteri, per més que el Constitucional, amb el dret a la tutela judicial efectiva a la mà, pogués imposar-se.
Elevar la queixa al rei
Un altre xoc de trens va tenir lloc l'any 1994 quan, dins de la sala civil del Suprem, es va arribar a plantejar presentar una queixa formal al rei Joan Carles I per demanar-li que exercís de moderador entre el TC i el TS, per considerar que el Constitucional estava "envaint la funció jurisdiccional" del Suprem. El TC va anul·lar una sentència del TS que avalava que un pilot d'avió es negués a sotmetre's a una prova biològica de paternitat, que veia "vexatòria", desestimant així la reclamació de la mare perquè reconegués la filla. El Constitucional va avalar el que havia sentenciat l'Audiència de Madrid i que el TS havia revocat: declarar pare al pilot davant la negativa de fer-se la prova. El Constitucional va esgrimir justament que el dret a la tutela judicial efectiva exigeix als tribunals "garantir la pràctica de proves que, com la biològica en aquest cas, són idònies, gairebé insubstituïbles".
La legalització de Sortu
Un altre tipus de revisions que ha fet el TC és quan en lloc de dictaminar que és el Suprem qui ha vulnerat un dret processal, el que ha fet és no protegir prou un dret substantiu. El catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós relata en una conversa amb aquest diari que l'any 1981 ja es veuen "indicis" en alguna sentència del TC que opta per "no respectar" algunes "limitacions", com la de tornar a valorar la prova, per "augmentar el paraigua de les garanties". És justament una de les crítiques que se li van fer en un altre xoc amb el Suprem, quan el 2012 va legalitzar Sortu, anul·lant una sentència de l'any anterior del TS al·legant la necessitat de defensar el dret d'associació dels representants de l'esquerra abertzale. El TC va considerar que en la seva anàlisi el Suprem no havia valorat alguns elements de la llei de partits.