Els altres debats pendents
Al marge de com evolucioni el Procés, en el pròxim període de sessions els grups discutiran sobre corrupció, memòria històrica, ús de l’espai públic o renda garantida
BarcelonaEl nou curs polític estarà marcat per l’aniversari de l’1-O i el judici contra els líders independentistes. Ara bé, paral·lelament a la tensió que es reviurà en els pròxims mesos, tant els partits com el Govern tenen propostes sectorials sobre les quals hauran de negociar al Parlament en un context complicat. El gran repte són els pressupostos del 2019 -l’executiu establirà converses amb la CUP però també amb els comuns i, fins i tot, el PSC-, però les assignatures pendents són més. Es començaran a debatre en el període de sessions que comença demà amb la primera reunió de la mesa després de les vacances, tot i que ara per ara no serà fins a l’octubre que es farà un ple.
Memòria històrica
Una nova llei per acabar amb la simbologia franquista
Cadascun dels departaments de l’executiu de Quim Torra prepara el pla de govern que es presentarà a finals d’aquest mes i alguns també han començat a treballar en projectes de llei que tramitaran a la cambra. És el cas de Justícia, que, segons expliquen des de la conselleria, té com una de les prioritats impulsar una nova llei de memòria històrica que permeti a la Generalitat retirar els símbols franquistes, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat -encara que els ajuntaments s’hi oposin-. El PSC també ha registrat una proposició de llei amb l’objectiu de “restituir la memòria de les víctimes” de la dictadura i impulsar una “comissió de la veritat”.
Llei electoral
Catalunya encara no té una norma pròpia
És el debat etern al Parlament. Des de l’inici de la democràcia, els partits no s’han posat d’acord a l’hora d’elaborar una llei electoral pròpia, i els comicis a Catalunya encara es regeixen per la llei electoral general espanyola. El treball dels grups va decaure la passada legislatura per l’aplicació de l’article 155 i en aquest mandat tornarà a estar sobre la taula. El PSC ja ha presentat una proposició de llei, tot i que probablement es transformarà en una ponència conjunta perquè siguin tots els grups els que l’escriguin conjuntament des de zero.
Corrupció i administració
S’impulsa una norma per protegir els alertadors de males praxis
El Parlament també acollirà el debat sobre una nova llei per protegir els alertadors de la corrupció que, d’entrada, reuneix el consens de gairebé tots els grups de la cambra. JxCat, ERC, els comuns, el PSC i la CUP han presentat una iniciativa conjunta per cobrir els denunciants de males pràctiques a l’administració. Una norma que també impulsa Cs amb una altra proposició.
En el terreny de l’administració, la conselleria de Polítiques Digitals impulsarà una llei d’ordenació del sistema de direcció pública per “professionalitzar” aquests llocs de treball, descrits com una figura a mig camí del polític i el funcionari.
Ús de l’espai públic
Cs i el PP volen debatre sobre els símbols a les institucions
El PP i Cs portaran el debat dels llaços grocs al camp normatiu. Els dos grups han presentat iniciatives per aconseguir l’anomenada “neutralitat” dels espais públics (que no hi hagi símbols per la llibertat dels presos polítics) i assegurar-se que en els edificis de la Generalitat només hi onegen senyeres i banderes espanyoles -no estelades.
El PP, d’altra banda, ha presentat una proposició de llei per modificar la llei d’educació aprovada el 2009 perquè el castellà sigui també “llengua vehicular” a l’ensenyament. Una iniciativa, però, que només té el suport de Ciutadans.
Organització territorial
Hi ha iniciatives en marxa per suprimir organismes
Un dels debats que s’arrossega de l’anterior legislatura és l’ordenació territorial i la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès. Després del 21 de desembre, fins a quatre grups parlamentaris -JxCat, ERC, Ciutadans i PSC- han presentat iniciatives en aquest sentit que s’han tornat a tramitar des de l’inici, ja que, amb la convocatòria d’eleccions, decauen totes les iniciatives que hi ha en marxa a la cambra. En l’àmbit urbà, el departament de Territori també té previst impulsar una llei del territori, de muntanya i reiniciar els treballs del projecte de llei d’ordenació del litoral que va aturar l’aplicació del 155. En aquest punt, els comuns tenen la intenció d’impulsar una modificació del pla director urbanístic de la costa per “protegir les zones no edificades”.
Àmbit social
L’Agència de Salut Pública i la reforma de la renda garantida
El departament de Sanitat ja ha iniciat els tràmits al Parlament per reactivar l’Agència de Salut Pública de Catalunya, una iniciativa que va quedar aturada pel 155. De fet, l’admissió a tràmit de la iniciativa es debatrà demà en la reunió de la mesa. Segons explica l’avantprojecte, s’opta per crear un organisme autònom per a la “promoció de la salut pública” i la “prevenció de malalties”. En un altre ordre, seguirà el debat sobre la renda garantida de ciutadania, que, tot i que es va aprovar la legislatura passada per unanimitat, el PSC vol modificar incloent-hi la possibilitat que persones beneficiàries d’un servei residencial també la puguin rebre en el cas dels sensesostre o dones víctimes de violència de gènere. Cs, al seu torn, impulsa una proposició de llei per “millorar la qualitat en la prestació de serveis sanitaris” i la “gratuïtat dels llibres de text.
Comerç i agricultura
El Govern vol revisar la llei d’horaris comercials
En el camp econòmic, el departament d’Empresa, a banda de buscar el consens amb els grups pel pacte nacional del sistema de coneixement de Catalunya, també vol “actualitzar” la llei de comerç suspesa pel Tribunal Constitucional per incloure-hi la “transformació digital”. Una norma que els comuns volen modificar per limitar l’horari dels comerços a les 21 h tot l’any. Pel que fa al terreny agrícola, hi ha un ampli consens per tirar endavant la llei d’espais agraris -impulsada per JxCat, ERC, el PSC i els comuns- amb la finalitat de “preservar-los” per a la producció alimentària i alhora garantir el “respecte” ambiental.
En aquesta legislatura, doncs, el Parlament abordarà debats sectorials que cohabitaran amb la intensitat del Procés. Dos vessants diferents que en la passada legislatura ja van coexistir i que van acabar gairebé amb la mateixa sort: la meitat de les lleis aprovades a la cambra van ser recorregudes pel govern del PP i suspeses pel Constitucional.