Les (altres) carpetes de la partida amb l’Estat
La negociació amb la Moncloa es juga en almenys cinc àmbits més enllà del referèndum i l’amnistia
Barcelona / MadridEl procés de negociació que els governs català i espanyol van obrir el setembre amb la represa de la taula de diàleg serà llarg. Malgrat el marge de dos anys de confiança que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va arrencar a JxCat i la CUP en sengles acords d’investidura, les dues delegacions van acordar treballar sense terminis. Entre altres motius, després de constatar i reiterar públicament que les posicions de partida estan molt allunyades a banda i banda de la taula, on de moment només hi van seure consellers d’ERC. “Ni referèndum ni amnistia són possibles”, va remarcar un cop més el president espanyol, Pedro Sánchez, mentre que Aragonès va assegurar que la Generalitat ja treballa en els “detalls jurídics” per plantejar com seria una nova votació sobre la independència.
El mur espanyol a les dues principals demandes catalanes, però, no impedeix que els dos executius s’hagin conjurat per a una negociació de llarg recorregut d’on surtin acords concrets. I això malgrat entrebancs evidents, com la detenció de l’expresident Carles Puigdemont el 23 de setembre a Sardenya. Si el líder socialista aposta per “començar a parlar de les coses en què hi hagi posicions més pròximes”, el conseller de Treball i membre de la delegació catalana a la taula, Roger Torrent, també admetia en una entrevista a l’ARA que “abans del resultat final” caldrà que les converses desemboquin en “fites intermèdies”. Però quins són aquests punts comuns on hi pot haver pacte? La Moncloa està convençuda que són a l’“agenda del retrobament”, el compendi de propostes per a Catalunya basades -a excepció del referèndum- en les demandes que els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas havien reclamat sense èxit al govern de Mariano Rajoy. Un document genèric en la part més política i que, contràriament al que voldria l’independentisme, busca derivar els acords cap als àmbits i òrgans més sectorials, com la Comissió Bilateral.
Avenços en el diàleg?
Amb una previsible divergència d’interpretacions -entre governs i dins de l’independentisme mateix- sobre quines d’aquestes qüestions suposarien o no un avenç en el diàleg, la partida amb l’Estat es juga en almenys cinc carpetes més enllà de l’autodeterminació i l’amnistia. Una de les primeres és la negociació dels pressupostos de l’Estat, però també es mantenen actius el plet per l’ampliació o no de l’aeroport del Prat i els traspassos pendents, a més de la protecció del català a la nova llei de l’audiovisual que aprovarà aviat la Moncloa. L’evolució de la judicialització i els detalls de la llei de memòria històrica completen els punts calents del futur immediat.
Pressupostos i gestió dels fons europeus
Tot i que Esquerra va lligar la durada de la legislatura a la taula de diàleg, llança avisos perquè no es doni per fet el seu suport als pressupostos de l’Estat. “Estem lluny”, va repetint el portaveu al Congrés, Gabriel Rufián. Els republicans demanen que es compleixi amb el pacte per als comptes del 2020: reunir una comissió de seguiment sobre el compliment dels acords -no ha passat-, unes inversions que s’adeqüin al pes català al PIB espanyol, la gestió de l’ingrés mínim vital -no s’ha complert- i la cogovernança dels fons europeus. El conseller d’Economia, Jaume Giró, també la reivindica i fa uns dies va criticar l’“afany recentralitzador” de l’Estat.
El Govern vol abordar-ho a la Bilateral, però la Moncloa s’hi nega i insta el president Pere Aragonès a acudir a la Conferència de Presidents autonòmics, on s’aborda aquesta qüestió. Sobre els comptes, Junts vacil·la amb una possible negociació, tot i que la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras, va dir a Sánchez: “Amb vostès no es pot negociar res”.
Inversió al Prat i traspassos pendents
La inversió estatal al Prat ha quedat per ara suspesa, però la reforma de l’aeroport promet nous capítols. El pla del Govern aprovat fa poc es fixava l’objectiu de reclamar a l’Estat el traspàs de la gestió, i també qüestions com unir els aeroports de Barcelona, Girona i Reus amb alta velocitat. Però aquesta carpeta encara serà molt més gruixuda. Quan la Generalitat i el govern espanyol van acordar a l’agost reactivar la Comissió Bilateral, el Govern hi va portar una llista de 56 traspassos pendents. Aquest mes es reunirà un grup de treball entre els dos executius per començar a concretar-los. Fa uns dies el director general de Relacions Institucionals de la Generalitat, Bernat Costas, va ser a Madrid per començar a preparar la cita. Algunes de les demandes que el Govern veu madures per aconseguir són la gestió de les beques, la de la formació del MIR a Catalunya i la de Salvament Marítim. Però reclamarà altres temes com el traspàs de Rodalies o d’edificis de titularitat estatal. Entre ells, la comissaria de Via Laietana.
Estatus del català a l’audiovisual
“La llengua és un pilar fonamental i no es pot avançar en cap negociació ni taula si no es preserva”, defensava fa dues setmanes el conseller d’Economia, Jaume Giró. Feia referència a l’especial protecció del català a la nova llei espanyola de l’audiovisual, demanda de la Generalitat que es manté exclosa del projecte amb què treballa la Moncloa. Tant el Govern com els comuns pressionen el PSOE perquè, entre d’altres, la norma fixi quotes específiques d’obres i produccions en català, i la negociació continua oberta malgrat que el projecte de llei es preveu que arribi de manera imminent al consell de ministres. Davant les alarmes que han saltat les últimes setmanes per aquest fet, la Moncloa ha deixat clar que no hi ha res tancat, i fonts de l’executiu espanyol confien que hi haurà un acord perquè el redactat final satisfaci les demandes catalanes. Fonts del Govern confirmen que hi ha hagut converses recents per acostar posicions. De moment, però, la Generalitat ha decidit tirar pel dret -com volia JxCat- i ha aprovat la memòria preliminar per elaborar una nova llei de l’audiovisual catalana. Caldrà veure si els dos textos acaben xocant.
Causes obertes pel Procés
Ni el PSOE ni Esquerra han afirmat mai públicament que els indults als presos polítics hagin format part d’una negociació, tot i que la dreta política, judicial i mediàtica va advertir que era la contrapartida al suport d’ERC als comptes del 2021 -des d’Unides Podem es diu en privat que la Moncloa els va assumir poc després de l’acord de coalició-. Revertir la judicialització del Procés és l’actuació més delicada per les dificultats d’intervenir-hi, com es va demostrar, per exemple, amb la detenció de Carles Puigdemont a Sardenya. Pel que fa a la causa del Tribunal de Comptes, l’Advocacia de l’Estat no s’ha volgut mullar sobre els avals de l’ICF, però s’ha retirat del procés. La Fiscalia, en canvi, hi continua, i també acusa els CDR de terrorisme. Els indults han suposat un primer pas per desfer el camí de la repressió, i la reforma de la sedició passa ara a debatre’s a la taula de diàleg.
Llei de memòria democràtica
Un dels molts fronts oberts entre el PSOE i ERC serà la llei de memòria democràtica que impulsa el govern espanyol. Aprovada ja al consell de ministres, ara és l’hora que el Congrés decideixi si l’admet a tràmit. Es votarà dijous. La norma impulsa qüestions com l’extinció de la Fundació Francisco Franco, la creació d’un fiscal específic per dur a terme investigacions o la declaració de nul·litat de les “condemnes i sancions” dels tribunals franquistes. Esquerra, però, ho veu insuficient. Per exemple, la llei descarta expressament que les víctimes del franquisme puguin reclamar indemnitzacions a l’Estat. Els republicans exigeixen que les víctimes puguin reclamar la restitució material, per exemple, del patrimoni confiscat. El símptoma del desacord és que el grup de Gabriel Rufián ja ha presentat una esmena a la totalitat -amb un text alternatiu- perquè el Congrés freni la norma i la Moncloa l’hagi de refer. El precedent és la llei de memòria històrica del 2007. Es va aprovar, però sense el vot d’ERC perquè llavors ja creia que es quedava curta.