Una altra legislatura sense llei electoral catalana

BarcelonaCatalunya podria haver tancat aquesta legislatura amb una llei electoral pròpia, una assignatura pendent des de fa més de 40 anys. Tot apunta, però, que les pròximes eleccions autonòmiques es continuaran celebrant a l’empara de la llei electoral estatal, la LOREG, tot i el compromís inicial del Govern d’enllestir-la aquesta legislatura. L’oportunitat hi va ser, però la ruptura de la coalició de Junts i ERC va endur-se-la pel davant. No només per la manca d'entesa per renovar el sistema electoral entre els partits –s'havien de posar d'acord Esquerra, Junts i el PSC–, sinó que tampoc hi havia acord entre els exsocis de Govern sobre com impulsar-la: JxCat preparava un projecte de llei des del departament d'Exteriors pilotat per Victòria Alsina –que constava en el pla normatiu de la Generalitat–, mentre que els republicans consideraven que s'havia de tirar endavant des del Parlament per tenir ja d'entrada el "consens" dels grups (es necessiten 90 diputats, dues terceres parts de la cambra, segons l'Estatut). Finalment, ni una cosa ni l'altra: els partits (i des del mateix Govern) es mostren escèptics que amb l'any de legislatura que queda es pugui teixir un consens d'aquesta magnitud.

Catalunya és l’única comunitat autònoma que no té una llei electoral aprovada pel seu Parlament. En absència de normativa pròpia s’hi aplica la llei espanyola, l'anomenada LOREG que, tot i comptar amb un sistema electoral considerat proporcional –a través de la regla D'Hondt–, en les circumscripcions més petites dona avantatge a les formacions grans i sobrerepresenta les províncies menys poblades –Girona, Lleida i Tarragona– enfront de Barcelona. Tradicionalment, això ha afavorit les forces nacionalistes i ara independentistes, amb més penetració fora de l'àrea metropolitana. ¿Quin és el principal problema? Que ERC, PSC i Junts no es posen d'acord amb un nou sistema de repartiment d'escons: inevitablement tots volen quedar igual o millor posicionats que ara i, per tant, negocien amb la calculadora a la mà.

L'últim intent

Tot i la dificultat per tirar endavant la llei electoral, tant des d'Esquerra com de Junts van creure, en algun moment d'aquest mandat, que podia ser una realitat. Des del departament d'Exteriors, fonts juntaires asseguren que s'estava treballant en un projecte de llei de "modernització" electoral: per intentar superar l'escull principal, proposaven replicar a la llei catalana el mateix sistema previst a la LOREG i introduir-hi canvis en altres àmbits en què era més factible arribar a un acord, com establir el vot electrònic, crear una administració electoral catalana que substituís la Junta Electoral actual o que les demarcacions ja no fossin les províncies sinó les vegueries. Aquestes fonts, coneixedores dels treballs d'Alsina, asseguren que hi havia una memòria preliminar a punt per debatre en el consell tècnic de l'executiu –el previ a la reunió dels consellers– l'agost del 2022.

Ara bé, des d'Esquerra, que va assumir les competències en processos electorals quan Junts va sortir del Govern l'octubre del 2022, ho rebaixen: "Els treballs estaven verds". A més, afegeixen que no hi havia cap proposta nova sobre la distribució d'escons, el nus polític que s'ha de desfer. ERC va discrepar des del primer moment en què el projecte es pilotés des del Govern i el 2021 –paral·lelament als treballs d'Alsina– va fer arribar als grups una proposta per signar una ponència conjunta i activar els engranatges de redacció de la norma a la cambra catalana. Hi va haver reunions amb ERC, Junts i PSC per parlar-ne, segons diverses fonts consultades, però tot va acabar també en no-res . "Es tracta d'una qüestió de consens dels grups", afirmen fonts de Presidència. Un consens que a l'inici de la legislatura veien possible: "Es van renovar els òrgans estatutaris –recorden–. No som nosaltres els que impedim el consens al Parlament", diuen assenyalant JxCat i el PSC. Per això justifiquen haver retirat la llei electoral del pla normatiu del Govern monocolor el gener del 2023.

Retrets del PSC a Aragonès

Al llarg del 2023 no hi ha hagut cap avenç. Al PSC es mantenen a l’espera dels moviments del Govern: ofereixen "mà estesa" i consideren aquesta carpeta com una de les importants per desplegar l'Estatut en matèria d'autogovern. Després d’haver pactat la renovació d’òrgans estatutaris amb ERC i Junts el 2022, el PSC també va anunciar que faria una proposta que no es va concretar.

L'últim cop que s'ha sentit a parlar d'aquesta qüestió al Parlament va ser el setembre, en el debat de política general: es va aprovar una resolució dels comuns que lamentava la "manca d’ambició" del Govern en l’impuls de la llei electoral. Després d'allò, "cap notícia", relaten des del grup lila.