El pla alternatiu de JxCat, a l’espera de la decisió de Puigdemont

BarcelonaJordi Sànchez, Jordi Turull, Elsa Artadi. Per aquest ordre. El pla B a Carles Puigdemont comença a agafar forma en les negociacions entre ERC i JxCat, a l’espera que es constati que no hi ha marge per a la seva investidura. Arribats a aquest punt, l’actual president serà l’encarregat d’activar l’alternativa que posi fi al bloqueig institucional que fa tres mesos i mig que dura. Una alternativa que els independentistes neguen en públic però que ja fa dies que s’esbossa en privat. Segons les fonts consultades per l’ARA, la nova fase passaria per presentar primer com a candidat a la investidura Jordi Sànchez, número 2 de JxCat i empresonat des de fa quatre mesos a Soto del Real. Una via que probablement tornaria a topar amb el Tribunal Suprem, que hauria de decidir si li concedeix el permís per ser investit i que, fins i tot, el podria inhabilitar (sense necessitat de sentència) en els mesos següents. En aquest cas, el relleu de Sànchez l’agafaria Jordi Turull, tot i que tampoc es descarta el nom de Josep Rull, tots dos consellers la passada legislatura. I si ells també acaben inhabilitats pel cas de rebel·lió que s’està instruint al Suprem (estan en llibertat condicional), arribaria el torn de l’actual portaveu de JxCat, Elsa Artadi.

L’estratègia que posa sobre la taula JxCat, segons diverses fonts consultades, busca evidenciar la situació de repressió a Catalunya però, alhora, formar un Govern “efectiu” i acabar amb el 155. Formalment no s’ha discutit amb ERC, tot i que els republicans en són coneixedors i, malgrat que preferirien acabar ràpidament amb la situació de bloqueig, assumeixen que hauran d’acceptar el candidat que es plantegi des de JxCat.

En aquest nou esquema, els independentistes atorgarien un paper de líder “legítim” a Puigdemont, un títol simbòlic des de Brussel·les que començaria a definir-se a través d’una votació al Parlament. JxCat i ERC ja negocien una proposta de resolució que reconegui la seva legitimitat i la del seu Govern i que rebutgi la intervenció de les institucions i la repressió. La proposta, que ha sigut revisada pels advocats, es podria aprovar la setmana que ve en el ple extraordinari que ha demanat Ciutadans per abordar la situació de bloqueig. Puigdemont també tindria un paper a Brussel·les: pilotaria l’anomenat “Consell de la República”, avalat per una assemblea de càrrecs electes. “No serà un president merament simbòlic”, insisteixen des de JxCat.

A contrarellotge per Llarena

Malgrat que està empresonat des de fa quatre mesos a Soto del Real, Sànchez no té limitats els seus drets de participació política i, d’entrada, el president del Parlament, Roger Torrent, el podria presentar com a candidat. Això sí, per poder ser investit hauria d’autoritzar-ho el jutge Llarena i el pla s’hauria d’activar abans de la interlocutòria de processament -el pas previ al judici oral-, que provocaria amb tota probabilitat la seva inhabilitació.

La presència a la investidura d’un pres preventiu ja té precedents. El 1987 l’Audiència de Pamplona va autoritzar Juan Karlos Yoldi, d’Herri Batasuna, a defensar el seu programa de candidat a lehendakari al Parlament basc. Va ser transportat per la policia fins a la cambra i el van tornar a portar a la presó després del discurs. En cas que Llarena no concedís el permís a Sànchez -ja no el va deixar sortir per a la sessió constitutiva del Parlament-, els advocats creuen que suposaria una altra vulneració de drets, que portarien al Tribunal Europeu de Drets Humans. “Sigui com sigui, el Suprem farà tot el que tingui al seu abast per impedir que un pres sigui investit”, alerten algunes fonts sobiranistes.

El següent que intentaria la investidura seria Jordi Turull, que va estar empresonat un mes a Estremera i que ha mantingut un paper actiu des que va sortir en llibertat condicional. Si Llarena evita l’elecció de Sànchez, el fins ara conseller de la Presidència seria qui pilotaria la Generalitat. Almenys fins al judici. Tant ell com Rull, un altre dels noms que sonen, estan ben vistos com a alternativa per la direcció del PDECat i també per ERC, que, de fet, preferiria no haver de passar abans per Sànchez.

L’estació final: Artadi

El moment de l’actual portaveu de JxCat, Elsa Artadi, arribaria en cas que Sànchez i Turull fossin inhabilitats per exercir un càrrec públic. Fins aleshores, les mateixes fonts la situen en una cartera de caràcter econòmic al nou Govern. Artadi té el suport del nucli dur de Puigdemont i forma part de l’equip negociador de JxCat. Seria finalment qui s’acabaria consolidant com a líder de l’espai polític de JxCat en cas que el Suprem deixi en fora de joc Sànchez, Rull i Turull.

Artadi no té l’aval, de moment, de la direcció del PDECat. Dilluns passat l’executiva del partit va acordar que qualsevol candidat alternatiu a Puigdemont havia de comptar amb l’aprovació dels organismes de la formació i Artadi no té la simpatia de l’actual direcció des que va estripar el carnet abans de les eleccions.

Paral·lelament als plans d’investidura, els dirigents independentistes també treballen en l’estratègia judicial. Ahir a Waterloo (Bèlgica) Puigdemont va reunir els consellers a l’exili i el seu equip jurídic. Segons fonts consultades, es va abordar l’estratègia judicial per arribar al Tribunal d’Estrasburg, el final de la via judicial i on l’independentisme intentarà demostrar que l’Estat els ha vulnerat sistemàticament els drets.