Almunia: "No és honest dir de manera taxativa" que una Catalunya independent quedaria fora de la UE

El vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, considera que el Regne Unit ha donat "una lliçó de democràcia" a l'estat espanyol amb l'acord que David Cameron i Alex Salmond van signar per pactar el referèndum d'Escòcia. En el marc del cicle de 'Diàlegs' organitzats per la Fundació Ernest Lluch aquest dilluns al vespre, l'eurocomissari socialista va dir també que "no és honest" dir de manera "taxativa" que Catalunya quedaria fora de la UE si assolís la independència i va recordar que "ciutadans europeus ho som tots, i un cop ets ciutadà europeu tens uns drets com a ciutadà".

L'eurodiputat va assenyalar que "la qüestió no és de blanc o negre" i té molts matisos. "No es pot donar la resposta taxativa de dir que si algú se segrega es queda fora i no sabrem res més d'ell pels segles dels segles, no és així", va subratllar Almunia, que va recordar, a més, que formar part de la UE suposa una sèrie de drets que no es podrien perdre tan fàcilment.

Ara bé, el vicepresident de l'executiu comunitari creu que, si la secessió no es fa sobre un "acord" basat en el "diàleg" entre les dues parts, seria "lògic" que l'estat espanyol "digués: 'Miri, jo segueixo sent l'estat membre de la Unió Europea; la resta, a esperar'". Almunia va recordar que, en cas que Catalunya acabés sortint de la UE en una primera fase, la seva adhesió en segona fase requeriria la "unanimitat dels membres". "És una qüestió extremadament difícil amb un risc terrible", va afegir.

Almunia va fer aquestes declaracions com a resposta a una pregunta del periodista Joaquín Estefanía, que moderava l'acte. El vicepresident comunitari va exposar: "Quan es llança un debat com el que hi ha a Catalunya, a Flandes o Escòcia, s'ha de fer amb tots els elements sobre la taula, no es pot deixar res sota la taula. En aquest sentit, com tantes altres vegades, els britànics ens han donat una lliçó de democràcia. La situació és diferent, perquè no tenen una Constitució com la nostra, però han arribat a un acord i s'ha vist a Cameron i Salmond donant-se la mà i pactant la pregunta, i és una pregunta inequívoca".

El procés català, a debat a Europa

El primer pronunciament escrit de la Comissió Europea respecte el futur d'una Catalunya independent va ser el maig d'enguany, en resposta d'una iniciativa ciutadana europea presentada per Reagrupament que l'executiu comunitari finalment va rebutjar. La secretària general de la Comissió Europea, Catherine Day, va trametre un document oficial en què es deia que "en cas de secessió d'una part d'un Estat membre, la solució s'hauria de trobar i negociar dins de l'ordenament jurídic internacional".

Una afirmació que va reiterar per escrit el propi president de la CE, José Manuel Durao Barroso, a finals d'agost, admetent per primera vegada que "en el cas hipotètic d'una secessió" catalana, "la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional". Així responia Barroso l'eurodiputada italiana de la Lliga Nord Mara Bizzoto, que li va demanar en una pregunta parlamentària que aclarís si, en cas d'independència, els catalans "perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus drets i deures". "La ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional [és a dir, la ciutadania d'un Estat membre de la UE]", va assegurar el conservador portuguès.

Una pregunta de l'ACN l'11 de setembre va fer que l'executiu comunitari comentés, per primera vegada obertament a la sala de premsa de Brussel·les, la possibilitat d'una Catalunya independent i el seu encaix a la Unió. El portaveu comunitari Olivier Bailly va dir que si una regió d'un estat membre decidís independitzar-se, el nou territori "quedaria fora de la UE" i "hauria de tornar a negociar la seva adhesió". El dia següent, però, Bailly va rectificar i va dir que les paraules del dia anterior no es poden aplicar al cas català. Fonts de Brussel·les van reconèixer malestar i pressions de Madrid perquè no es posés sobre la taula la qüestió catalana. De fet, el propi Almunia va dir el 12 de setembre a la Cadena Ser que les declaracions del portaveu comunitari li semblaven "prematures".

A finals de setembre, la també vicepresidenta de la CE Viviane Reding va assegurar en declaracions al 'Diario de Sevilla' que la llei internacional no diu enlloc que una Catalunya independent hauria de sortir de la UE. Les pressions de Madrid a la CE van fer rectificar l'eurocomissària, que va al·legar més tard que el periodista andalús que li va fer l'entrevista l'havia malinterpretada. Però el diari 'Newsnet Scotland' va publicar l'àudio enregistrat de la conversa, en què s'escolta com Reding diu clarament que "la legislació internacional no diu res que s'assembli a això", en referència a una possible sortida de Catalunya de la Unió Europea.

La nova postura oficial de la CE és la que va exposar en roda de premsa el 15 d'octubre la portaveu comunitària Pia Ahrenkilde, que va dir que la Comissió Europea es posicionarà "sobre les conseqüències legals" de la independència de Catalunya si l'estat espanyol ho demana i "en base a un escenari precís". Tot i aquesta resposta de baix perfil, l'executiu comunitari ja s'havia pronunciat sobre la qüestió catalana en la resposta parlamentària de Barroso i en l'escrit de la secretària general de la Comissió Europea.