Cinc maneres d'asfixiar una llengua

BarcelonaEls líders autonòmics del PP als Països Catalans s'estan acarnissant amb el català com no ho havien fet mai abans. Les fórmules per debilitar la llengua són diverses i en alguns territoris poden pesar més unes que d'altres, però la qüestió central és el valor social del català, el prestigi que fa que els parlants s'hi adhereixin o s'hi mantinguin fidels. "Si la llengua no té un estat darrere o el que té hi és contrari –com és el cas–, es perd valor social", assegura el president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres. Els executius autonòmics poden treballar per combatre les pulsions de Madrid o fer-li el joc. El PP opta per la segona opció principalment a través de cinc vies:

1. Qüestionar la unitat de la llengua catalana

Mai fins ara el català tenia tants noms per definir-se. Al ja clàssic valencià, el president balear, José Ramon Bauzá, parla ara de mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc segons l'illa en què es parli, i el govern aragonès del PP definirà per llei com a "aragonès oriental" el català de la Franja de Ponent. És clar que una llengua té més prestigi si la parlen deu milions de persones -el total de parlants de català- que si la parlen les desenes de milers d'habitants de la Franja o Menorca, perquè es veu més inútil i provinciana que si es tracta com la novena llengua de la UE. Torres explica, però, que en els últims 10 o 20 anys "hi ha hagut un avenç molt important en la consciència d'igualtat de la llengua", especialment arran del seu ensenyament. Fins i tot al País Valencià, origen del secessionisme, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua -un organisme oficial- ho accepta.

2. Posar traves en el sistema educatiu

Els principals canvis normatius vénen en l'ensenyament: el president valencià, Alberto Fabra, vol substituir la doble línia en català i castellà per un sistema trilingüe, mentre Bauzà es carrega la immersió lingüística per aplicar el difunt model valencià. En els dos casos s'han trobat amb una forta oposició i, sobretot a les Balears, la prioritat massiva per la línia en català ha demostrat que "l'adhesió a la llengua és molt més alta del que es pensaven". El fet que una llengua sigui vehicular en l'educació també és un element de prestigi i, sobretot, permet que gairebé tota la població la conegui per sempre. "I durant la vida, es fan més canvis cap al català que cap al castellà" explica Torres. La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, clama també sense èxit per un model com el de Fabra.

3. Evitar l'obligatorietat del seu coneixement

Fins ara els treballadors públics de Catalunya i Balears havien de conèixer el català, però ara Bauzá vol eliminar el requisit. "En realitat és una imposició cap a la població", explica Torres, perquè no pot fer servir el català a l'administració. Camacho vol que tampoc sigui obligatori en l'etiquetatge i el cinema a Catalunya, cosa que faria possible viure només en castellà, i el català es convertiria en un element prescindible i sense valor.

4. Convertir en conflictiva la normalització

La tendència natural de les persones és evitar els conflictes. Per això el PP tenyeix la normalització del català com una confrontació i defensa evitar regulacions, sabedors que així el castellà s'imposarà per una fortalesa més gran d'inici. Tot i això, "el conflicte el provoquen ells", afirma Torres, que recorda que ara xiulen Bauzá allà on va. Per fer sensació de normalitat, a més, Fabra mai parla en català, i així el prestigi propi de la llengua del president es transfereix al castellà.

5. Limitar les ajudes a la promoció amb la crisi

L'excusa de la crisi és perfecta a ulls del PP per retallar les ajudes al català. Bauzá ha anul·lat els ajuts a la premsa en català, als dinamitzadors lingüístics i a nombroses associacions favorables a la normalització lingüística. Camacho també carrega a Catalunya contra les subvencions a entitats com Òmnium.

Podeu llegir la informació sencera a l'ARA Premium.