L’aliança PSC-Units no passa el filtre del 28-A
La distància ideològica impossibilita el pacte a l’Estat
BarcelonaEl caràcter excepcional del pacte entre el PSC i Units per Avançar en les eleccions catalanes del 21-D va deixar de ser-ho quan, poc després d’aquells comicis, socialistes i hereus d’Unió van plantejar-se sumar esforços també en pobles i ciutats. Fruit d’aquella reflexió, les dues formacions aniran de bracet en diverses candidatures a les municipals del maig -inclosa la de Barcelona-, però no ho faran, en canvi, a les generals. Segons ha pogut saber l’ARA, la possibilitat de concórrer junts el 28-A va ser valorada pels dos partits, però les diferències ideològiques van fer impossible un nou acord. Sense una aliança amb el PSC, i tampoc amb cap altra força política, els de Ramon Espadaler no es presentaran als comicis estatals.
Fonts d’Units expliquen que “les dues parts” van descartar la possibilitat de pactar pel 28-A per “sentit comú”, donant per fet que el vot diferenciat entre els diputats de les dues formacions al Congrés seria “continu” en qüestions com l’ensenyament, la sanitat o els temes fiscals, entre d’altres. Diverses fonts del PSC comparteixen aquest diagnòstic, si bé asseguren que van ser els d’Espadaler qui van proposar fa setmanes una aliança per a les generals i que els socialistes s’hi van oposar. “No els necessitem. Ens volem associar amb ells allà on tenim dificultats, i a Espanya no ens cal”, argumenta un dels càrrecs consultats. Al seu parer, de fet, podria ser “contraproduent” anar amb Units als comicis estatals, en què el PSC rema amb un Pedro Sánchez que s’erigirà en campanya com a màxim representant dels valors progressistes. “A l’Estat vas molt lligat al PSOE”, hi coincideix un altre dirigent.
Fins ara, les diferències ideològiques no havien sigut un problema per a la convivència dels dos partits al Parlament, on Units només compta amb Espadaler com a diputat. En una legislatura monopolitzada pel Procés, l’exlíder d’Unió ha votat de manera diferenciada en escasses ocasions a la cambra catalana -una possibilitat prevista al document signat pels dos partits-, la majoria de les quals relatives a qüestions que afectaven l’escola concertada. Tot i això, diverses veus al PSC recelen d’un futur nou pacte amb Units a les eleccions catalanes.
L’anomenada Aliança pel Seny i el Catalanisme, defensada per Miquel Iceta el 21-D, es justificava amb l’objectiu de “donar veu a tots els catalanistes no independentistes, de l’esquerra al centre”, però no van ser pocs els socialistes que van lamentar el pacte amb una formació que qüestiona l’avortament o els matrimonis homosexuals. Molts confien que els d’Espadaler acabin sumant en el mitjà termini amb altres formacions que aspiren a representar el centredreta catalanista, com són Lliures, d’Antoni Fernández Teixidó -que han pactat amb Manuel Valls a Barcelona-; Convergents, de Germà Gordó, o fins i tot l’espai que es podria configurar amb una possible escissió del sector més moderat del PDECat. “El que haurien de fer és unir-se tots”, afirma un dirigent socialista.
Tampoc a les europees
És precisament aquest espai del catalanisme moderat el que Units pretén aglutinar en la plataforma de suport al PNB de cara a les eleccions europees del maig, segons va explicar divendres Espadaler en una entrevista a l’agència Efe. El seu partit, que tampoc anirà amb els socialistes a Europa, demanarà el vot per als jeltzales, que van descartar concórrer amb JxCat quan l’expresident Carles Puigdemont va ser escollit candidat. Els únics comicis en els quals està previst que Units es torni a trobar amb el PSC, doncs, són a hores d’ara els municipals.
Ja fa mesos que els dos partits treballen per a aliances puntuals en diversos municipis, sent el de Barcelona el més paradigmàtic. El gruix dels pactes, apunten fonts socialistes, serà a la demarcació de Lleida, on el PSC té més dificultats per conformar les llistes. El resultats d’aquestes aliances puntuals i el context polític de cada cita electoral definiran si els de Miquel Iceta tornen a acollir a les seves candidatures els democristians. Una aliança de conveniència que no ha passat el filtre del 28-A.
