Aliança Catalana es dispara, Junts baixa i el PSC es manté primer: les estimacions del CEO

BarcelonaEl PSC manté la capdavantera i tornaria a guanyar les eleccions (41-43 diputats), segons l'últim Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que arriba mig any després que Salvador Illa aterrés al Palau de la Generalitat. Ara bé, el partit que s'enduria la pujada més accentuada és Aliança Catalana: la formació d'extrema dreta de Sílvia Orriols multiplicaria els seus resultats per cinc i passaria dels 2 diputats a una forquilla d'entre 8 i 10. Aquesta pujada aniria en detriment de Junts, que patiria una reculada respecte als 35 escons que té actualment i se situaria entre els 27 i els 29 diputats. ERC, després de la patacada del 12-M i la crisi interna del partit, es recuperaria lleugerament i se situaria entre els 21 i els 23 escons. Els republicans tenen ara 20 diputats al Parlament.

Com s'explica aquest augment d'Aliança Catalana? "Hi ha un canal clar de transferència de votants de Junts cap a Aliança", apunta el director del CEO, Juan Rodríguez Teruel. Junts és el partit que té un nivell més baix de fidelitat entre els seus votants, d'un 74%, mentre que la resta se situen per sobre del 80%. La principal fuga de vots que pateix el partit de Carles Puigdemont és cap al de Sílvia Orriols, en concret d'un 9%. A l'inrevés, el partit d'extrema dreta també té un 10% de votants que ara optarien per Junts. L'enquesta es va fer entre el 14 de febrer i el 14 de març (amb una mostra de 2.000 entrevistes), quan va fracassar la moció de censura a Ripoll després que Junts se'n despengés. En aquest sentit, hi ha una dada a tenir en compte: un 52% dels enquestats són favorables als cordons sanitaris. Carles Puigdemont, en un missatge a X, ha desacreditat les dades d'aquest últim Baròmetre del CEO, on hi veu "mancances" i considera que és una eina "per a la propaganda política".

Dins d'aquest període, Junts també va firmar amb el PSOE el seu pacte per delegar les competències en immigració i ERC va acordar la condonació de part del deute del fons de liquiditat autonòmic (FLA), a més de concretar la nova operadora de Rodalies. En aquest sentit, segons l'enquesta els votants republicans premiarien el paper del partit d'Oriol Junqueras en la negociació amb l'Estat. La fotografia de la resta de l'hemicicle patiria pocs canvis. El PP i Vox mantindrien la seva representació: els populars se situen en una forquilla entre els 14 i els 16 escons (ara en tenen 15) i el partit d'extrema dreta entre els 10 i els 12 (en tenen 11). Els comuns, que ara tenen 6 diputats, mantindrien la representació o fins i tot podrien augmentar un diputat, i la CUP podria patir un lleuger retrocés i es mouria entre els 3 i 4 escons (ara en té 4).

Pel que fa al Congrés dels Diputats, el PSC també manté l'avantatge (19-21 escons), però hi hauria un canvi en la segona posició: ERC (7-8) passaria per davant de Sumar, que s'enfonsaria fins a la sisena posició amb una forquilla d'entre 2-3 diputats (ara en té 7). Junts passaria a ser tercera força (6-8) i Podem i la CUP podrien entrar a la cambra baixa.

La valoració de líders polítics

Pel que fa a la preferència de líders polítics, Salvador Illa continua sent el preferit per presidir el govern de la Generalitat: té el suport del 22% dels enquestats, per davant del líder de Junts, Carles Puigdemont (9%), i del d'ERC, Oriol Junqueras (6%). Ara bé, tot i que millora respecte a l'últim Baròmetre del CEO, el president dels republicans és qui rep un suport més baix entre els seus votants perquè sigui president de la Generalitat (34%).

El líder del PSC també és el dirigent que rep un percentatge més alt d'aprovat, d'un 61%. Per darrere hi ha Oriol Junqueras (54%) i Jéssica Albiach (50%). Carles Puigdemont rep un 36% dels suports, per davant de Sílvia Orriols (35%). De tota manera, la líder dels comuns té un grau de coneixement baix (47%) respecte a Puigdemont, Junqueras i Illa, que se situen per sobre del 90%. Pel que fa a la nota mitjana (vegeu el gràfic) que reben dels enquestats, tots suspenen però lidera el rànquing Salvador Illa (4,9), seguit d'Oriol Junqueras (4,6), Jèssica Albiach (4,4), Laia Estrada (4,2), Carles Puigdemont (3,4), Sílvia Orriols (3,3), Alejandro Fernández (2,7) i Ignacio Garriga (1,9).

Salvador Illa no només obté un ampli suport entre els seus votants (88%), sinó que també l'aproven un 73% dels votants d'ERC i un 67% dels comuns, els seus dos socis d'investidura. A Junqueras l'aproven el 88% dels votants d'ERC, un percentatge similar al de Puigdemont entre els seus votants (89%), però és Orriols qui rep l'aval més alt entre el seu electorat (93%). En canvi, tant Jéssica Albiach (Comuns) com Laia Estrada (CUP) obtenen un suport per sota del 80% entre els seus votants.

El govern de Salvador Illa també aprova, amb un 62% de suport. A banda dels socialistes, els únics votants que li donen un 5 són els republicans i els comuns. L'habitatge continua sent el principal problema, per davant de la immigració (que puja fins al segon lloc, empatada amb la insatisfacció amb la política), tot i que en aquest darrer cas Rodríguez Teruel apunta que ha crescut com a problema pel "reflex polític" que en fan alguns partits. Per primera vegada el CEO també ha preguntat per la política nord-americana arran de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca: un 77% hi estan en contra.

El suport a la independència, sota mínims

El sí a la independència continua sense ser majoritari, i obté la xifra més baixa des que va començar el Procés: un 38% de suport, mentre que els contraris a un estat propi se situen en el 54%. Si a la pregunta sobre la independència hi afegim les opcions d'un estat autonòmic i un de federal, el suport perquè Catalunya surti d'Espanya encara és més baix, d'un 29%. Que Catalunya continuï sent una comunitat autònoma és majoritari, amb un 36%. Rodríguez Teruel explica aquests percentatges pel fet que la qüestió nacional ha quedat "més relegada" entre els problemes dels catalans. D'altra banda, el 53% dels enquestats aproven el diàleg obert amb l'Estat per abordar el conflicte polític.