L'empresari penedit que va destapar la trama de Sabadell: "Algú executava les ordres a dins, ja que Soriano no era al govern"

Sabadell"En una nota al cotxe em deien que no podia marxar així com així, que tornés al corral", explica a l'ARA l'empresari que va destapar el cas Mercuri, Nicolás G.S. Però aleshores, a finals del 2009, ell havia decidit que ja en tenia prou i va desfer-se del número de mòbil on, suposadament, Jordi Soriano -l'exregidor del PP imputat com a presumpte intermediari de la trama de corrupció urbanística de Sabadell- el cosia a trucades. "Soriano era l'intermediari i jo el seu gos falder", assegura. Però més enllà del paper de nexe de l'exregidor popular, que estava a l'oposició, Nicolás -també imputat en la trama- apunta que algú a l'Ajuntament sabadellenc era el responsable últim d'adjudicar les obres a les empreses que havien pagat les comissions: "Algú executava les ordres a dins, perquè Soriano no era al govern".

A la frenètica espiral de corrupció, explica l'empresari imputat, hi va entrar "de manera ingènua" i gairebé sense adonar-se'n va passar de buscar terrenys per abocar-hi terres a demanar comissions per obres de "més d'un milió d'euros". "Comences amb un parell o tres d'obres petites que suposes que es poden adjudicar a dit, però va arribar un dia en què tot es va fer molt gros, molt ràpid i molt estressant", afirma Nicolás, que afegeix que va decidir posar punt final a la seva relació amb Soriano quan es va adonar que, si mai es destapava alguna cosa, els membres de la trama anirien en contra seu. "El mort me l'haurien carregat a mi", explica. I va saltar del perillós vaixell, afirma, sense cobrar mai res.

Soriano el torna a reclamar

Segons explica l'empresari, Soriano va intentar recuperar el contacte amb ell. Després de rebre trucades anònimes "amb amenaces" al seu domicili particular, assegura que fa tot just un mes -poc abans que es destapés la trama- va rebre un correu electrònic de l'exregidor del PP. "Em deia que em posés en contacte amb ell, però jo no li vaig respondre", diu. Per a Nicolás no n'hi havia prou apartant-se de la xarxa perquè "la consciència pesava cada cop més" i perquè no volia que la seva filla, que ara té tres anys, "hagués de carregar un dia amb això". Per aquest motiu va anar a explicar tota la seva vivència a la cap de llista d'ICV, Carme Garcia, a la qual "Soriano, l'alcalde i els regidors més importants anomenaven la puta ". De la mà d'ella va anar a denunciar als Mossos d'Esquadra tot el que sabia de la trama.

Nicolás és contundent: "Hi havia una sensació total d'impunitat". Ell, posicionat entre l'aleshores regidor del PP i els empresaris, rebia totes les trucades. "A les empreses se'ls demanava un 3% i algun empresari molt espavilat havia aconseguit no pagar la comissió: assegurava que liquidaria el deute el dia de la concessió i un cop la tenia no ho feia", resumeix. Els que pagaven les comissions ho feien, segons l'empresari penedit, "conscients que aconseguirien alguna cosa". "Estaven encantats d'entrar al grupet i poder dir que tenien un regidor o un alcalde treballant per a ells", explica.

I és que, segons Nicolás, Soriano presumia davant de tothom de tenir "el seu grupet", format, segons ell, per Bustos i "dos o tres regidors importants, entre ells el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Manau, i Juan Carlos Sánchez -que va ser regidor d'Urbanisme i ara és l'alcalde accidental-". Soriano deia a Nicolás que passava amb ells els caps de setmana i que fins i tot hi anava de vacances.

"Davant meu i davant de qualsevol, Soriano presumia de tenir accés directe a Bustos", explica l'empresari. Com a exemple, recorda sobretot un ple municipal de l'anterior mandat en què s'havia d'aprovar el conveni urbanístic que permetia a l'Ajuntament de Sabadell passar a ser titular del castell de Can Feu. Inicialment, Soriano es va abstenir, una decisió que, amb el vot negatiu de la resta de l'oposició, no permetia a l'equip de Bustos aprovar el conveni. Després d'una pausa a mig ple, va demanar canviar el vot perquè pogués tirar endavant. "Em va explicar, rient, que s'havia equivocat abstenint-se i que, durant la pausa, li havia trucat Bustos per dir-li que havia de canviar el vot", relata Nicolás. La nit següent, afegeix, Soriano es va presentar a casa seva. "És el que fan tots aquests, que es presenten i et truquen constantment com si fossis el seu empleat", lamenta, i assegura que, juntament amb Juan Carlos Sánchez -que passava per allà amb cotxe i es va aturar-, van estar "fent bromes" i rient de l'error en el vot. De fet, assegura que li van proposar anar a sopar a la Zona Hermètica "per celebrar com havia anat el ple".

Garrido, el rival de Soriano

Segons explica Nicolás, ell contactava sempre amb Soriano. Altres noms, però, sortien de boca de l'exregidor del PP constantment. És el cas, per exemple, de Melquíades Garrido, president del gremi de constructors de Sabadell i oncle de Bustos, a qui -sempre segons l'empresari penedit- Soriano considerava "la seva competència" davant l'alcalde. "Cadascú tenia els seus clients i buscava ser el millor posicionat davant l'alcalde", explica. Tot i això, matisa que Soriano i Garrido -que està imputat per delictes contra l'administració pública- "es reunien molts cops i parlaven molt". Després de declarar davant el jutge durant més de quatre hores, Garrido va negar davant els mitjans la seva implicació en la trama.

El cas Mercuri ha suposat, de moment, la imputació de 38 persones, totes en llibertat amb càrrecs. La investigació encara està sota secret de sumari i es preveu que pugui continuar així uns mesos, ja que no es descarten més imputacions.