Sánchez xoca amb Algèria pel seu gir sobre el Sàhara Occidental

MadridL'intent d'Espanya de tancar la crisi diplomàtica oberta fa gairebé un any amb el Marroc sacrificant la seva neutralitat en el conflicte del Sàhara Occidental li ha obert un altre xoc amb un soci clau: Algèria. Després que es fes públic el gir històric d’Espanya, bona part de les mirades se situaven en el país nord-africà, aliat del Front Polisario i principal subministrador de gas a Espanya. Algèria no ha trigat ni vint-i-quatre hores a moure fitxa: ha cridat a consultes el seu ambaixador a Madrid i ha avisat que el canvi de posició representava la “segona traïció d’Espanya” al poble saharaui.

Segons ha informat el ministeri d’Exteriors algerià en un comunicat recollit per l’agència Efe, el país ha convocat el seu representant a Espanya de manera “immediata” perquè els expliqui el “canvi sobtat” del govern espanyol, del qual es mostren “molt sorpresos”. La reacció algeriana és rellevant perquè si s'endureix pot posar en risc el subministrament de gas a Espanya des del nord d'Àfrica en un context especialment sensible arran de la guerra a Ucraïna. El fet que Espanya s’hagi alineat amb el Marroc, enemic d’Algèria, pot dificultar les relacions diplomàtiques amb el país que presideix Abdelmadjid Tebboune, que el novembre passat ja va tancar el gasoducte del Magrib –que travessava el Marroc abans d'arribar a Espanya– per les seves males relacions amb el govern marroquí i va deixar en funcionament només el del Medgaz, que va directe a la Península.

“En un moment en què es plantegen possibilitats de reduir la dependència energètica del gas rus i que Espanya pugui reconduir el gasoducte tancat amb el gas d’Algèria, no s’entén la lògica d’aquesta decisió”, apunta el professor de relacions internacionals de la UAB, Rafael Grasa. De moment, però, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va negar divendres que el subministrament de gas estigui en perill. Fonts governamentals apuntaven aquest dissabte que el govern d'Argèlia va ser informat prèviament del posicionament sobre el Sàhara i defensaven que és un soci "estratègic, prioritari i fiable" amb qui es vol mantenir una "relació privilegiada". Ara bé, Grasa avisa que, després del moviment al Sàhara, “la relació amb Algèria s’haurà de cuidar particularment”. Creu, però, que és poc probable que el país nord-africà faci “un boicot” a Espanya, ja que “Algèria no pot prescindir de l’exportació de gas perquè és una font d’indústria”.

El gir històric d’Espanya

Algèria parla de “traïció” d’Espanya cap al seu país, però també cap al Sàhara, segons les fonts diplomàtiques esmentades pel portal de notícies algerià TSA i recollides per Europa Press. I ho comparen amb la cessió del 1975. Es refereix a l’acord firmat el 14 de novembre d’aquell any en què Espanya cedia l’administració del Sàhara Occidental –excolònia espanyola– al Marroc i Mauritània, contravenint el seu compromís adoptat feia un any de convocar un referèndum d’autodeterminació a la regió. La decisió arribava després que Espanya comuniqués a l’ONU que es retirava del Sàhara i que el Marroc envaís, a través de la Marxa Verda, el Sàhara Occidental. “El Marroc ha obtingut el que volia d’Espanya”, afegeixen les mateixes fonts diplomàtiques.

A banda d’Algèria, qui està totalment molest amb el gir d’Espanya és el Front Polisario, que aquest dissabte ha advertit en un comunicat que la posició de l’estat espanyol “contradiu” la legalitat internacional. El Sàhara Occidental forma part de la llista de territoris de les Nacions Unides que estan pendents d’un procés de descolonització i per als quals l’organisme internacional havia demanat convocar un referèndum d’autodeterminació. “Les declaracions del govern espanyol no tenen credibilitat, seriositat, responsabilitat ni realisme i suposen una desviació perillosa”, afegia el Front Polisario, que també exigia una rectificació.

Espanya havia evitat fins ara posicionar-se d’una manera tan explícita al costat del Marroc en el conflicte, tot i que cada vegada hi havia més indicis d’aquest gir i els moviments recents dels Estats Units i Alemanya havien empès l'Estat a modular la seva posició. Tanmateix, el gir de Sánchez li ha obert fronts a l'exterior, però també dins d'Espanya. Els seus socis de govern d'Unides Podem continuaven aquest dissabte retraient-li que hagués renunciat al referèndum d’autodeterminació per al Sàhara que defensava el 2019 en el seu programa, i des del PP Alberto Núñez Feijóo ha carregat contra el president espanyol per actuar unilateralment i sense buscar el consens amb l'oposició, que ja s'ha unit per fer-lo comparèixer al Congrés per donar explicacions. També des de Catalunya, el Govern ha criticat el canvi d'estratègia d'Espanya i la renúncia a la defensa d'un referèndum d'autodeterminació.