Alfredo Pérez Rubalcaba, l'etern supervivent que ha dirigit la política antiterrorista del PSOE

BarcelonaEl nou secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va néixer el 28 de juliol de 1951 a Solares (Cantàbria) i es va llicenciar en ciències químiques a Madrid. La seva dilatada carrera política va començar poc abans de la mort de Francisco Franco, quan el 1974 es va afiliar al PSOE i va col·laborar amb la seva federació madrilenya i posteriorment amb el grup parlamentari. Amb la primera victòria socialista, el 1982, va ocupar diversos càrrecs relacionats amb l'educació i la universitat –ell era professor universitari– fins que el 1988 va obtenir el primer càrrec de reconeixement polític, el de secretari d'estat d'Educació, i el 1992 va ser nomenat ministre d'Educació i Ciència.

Va seguir vinculat a l'executiu central en l'última legislatura de Felipe González, però canviant el seu àmbit d'actuació i començant a forjar un perfil polític alt. Va ser nomenat ministre de la Presidència i de Relacions amb les Corts, càrrec des d'on va negar reiteradament la participació del govern espanyol en el cas de terrorisme d'Estat dels GAL. Des de llavors va passar a ser un dels principals encarregats del PSOE en la lluita antiterrorista. Joaquín Almunia el va fer entrar a l'executiva federal el 1997 com a secretari de Comunicació i va ser un dels interlocutors amb el govern de José María Aznar sobre ETA arran de la treva del 1999. Un any més tard va encapçalar la delegació socialista que va tancar amb el PP el Pacte per les Llibertats i contra el Terrorisme.

Tot i que el 2000 havia fet costat a la candidatura perdedora de José Bono a la secretaria general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero va comptar amb ell i li va encarregar el 2004 que dirigís l'estratègia electoral que el va portar a la presidència del govern espanyol. Llavors Rubalcaba va passar a exercir de portaveu del grup socialista al Congrés i va encarregar-se de negociar l'Estatut amb els partits catalans. El 2006, amb la negociació tancada amb CiU, va ser nomenat ministre de l'Interior, càrrec que no va abandonar fins que va dimitir el juliol del 2011 per presentar-se com a candidat a les eleccions del 28-N. Durant aquest període va guanyar notorietat gràcies a la política antiterrorista que afirma que ha provocat la fi de l'activitat armada d'ETA i va compaginar el ministeri amb el càrrec de vice-president primer i portaveu del govern durant l'últim any de Zapatero.

En les eleccions del 2011 va aconseguir els pitjors resultats electorals del PSOE des de la transició –tan sols va obtenir 110 escons al Congrés-, fet que va facilitar la majoria absoluta de Mariano Rajoy. Malgrat aquest revés, va mantenir la seva voluntat d'aspirar a la secretaria general del PSOE abanderant un discurs que, com en la campanya electoral, trencava amb algunes de les orientacions i polítiques que havia aplicat el govern de Zapatero i reclamant un gir a l'esquerra. En el terreny nacional ha insistit a reclamar un discurs únic a tot l'Estat i ha aparcat el projecte d'Espanya plural del seu predecessor.