L'"Ada bona" i la cuina de les mil metàfores

BarcelonaEls psicòlegs han aconseguit descobrir i estudiar un munt de fòbies diverses al llarg de les darreres dècades, algunes de les quals realment curioses i aparentment inversemblants. Es tracta de la xantofòbia, o por del color groc; l'omfalofòbia, o por dels melics; la papafòbia, o por al Papa; la pogonofòbia, o por de les barbes llargues –aquests ho passen malament, amb la moda 'hipster'–; la trezidavomartiofòbia, o por del número 13; la crometofòbia, o por de l’economia o dels valors del capital; l'espermatofòbia, o por del semen; o la hipopotomonstrosesquipedaliofòbia, o por de les paraules llargues o complexes. Que, per cert, s'ha de ser molt mala persona per batejar com a hipopotomonstrosesquipedaliofòbia aquesta fòbia. S'imaginen un metge dient al seu pacient –que, recordem-ho, té por de les paraules llargues o complexes– que pateix d'hipopotomonstrosesquipedaliofòbia? Segur que s'ha tirat per la finestra de l'esglai abans d'acabar d'escoltar la paraula!

Sigui com sigui, no he sabut trobar que existís cap cas detectat i documentat de fòbia a les metàfores. Encara rai, perquè el Semproniana hauria estat aquest dissabte un infern per a aquesta gent. El restaurant d'Ada Parellada –o "Ada bona", segons l'han anomenat per allà, en una finíssima i subtil referència a la candidata de Barcelona en Comú– era l'espai triat on l'alcaldable d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, el seu número 2, Juanjo Puicorbé, i la número 6, Gemma Sendra, han presentat les propostes de turisme de la candidatura –a la qual la propietària dóna suport–. Com si es tractés d'un repàs accelerat dels millors moments de Joan Ridao com a dirigent d'ERC, el nombre de metàfores per segon de la roda de premsa ha superat qualsevol rècord imaginable.

Els candidats republicans, amb la seva bata blanca, detallaven el seu programa mentre Parellada els indicava com elaborar en viu i en directe una coca de recapte. I, esclar, el món de la cuina és dels més donats a la metàfora. Us deixo aquí un breu resum d'algunes de les que han sortit, més o menys lluïdes (absteniu-vos de llegir-les els 'metaforafòbics', o com se'n diria si existís aquesta patologia):

"El llevat és com una bona campanya [electoral], ha de fer créixer sense enganxar-se"

"En la cuina, cal els millors ingredients, com en la nostra candidatura"

"Volem fer la capital del bon gust"

"Un candidat, com un bon xef, té un estil propi"

"[Mentre Bosch reparteix el romesco a la coca] Això és com Barcelona, cal que hi hagi igualtat i oportunitats arreu"

De fet, fins i tot la coca ha acabat sent mig metafòrica (o, com a mínim, al·legòrica), per la disposició amb què el cap de llista ha situat els pebrots vermells en quatre barres –i encara que l'han frenat quan ho volia provar amb una estrella.

El procés d'elaboració, en tot cas, ha estat accidentat, ja que Bosch ha fet la massa llarga en lloc de rodona, Puigcorbé deixava de picar el romesco quan intervenia, l'"Ada bona" s'ha oblidat de posar nyora a la salsa, l'alcaldable no ha posat les anxoves a sota dels altres ingredients –per evitar que s'assequin al forn–... Tot i això, el resultat final de la coca ha estat excel·lent. Sens dubte, l'equip d'ERC voldria que aquesta fos una metàfora de la campanya dels republicans.