Àlex Solà: “Les condemnes no dependran del que digui Gemma Montull”

BarcelonaAmb un quart de segle de carrera com a advocat, Àlex Solà ha impulsat la investigació d’un dels grans casos de corrupció de Catalunya, el saqueig del Palau. Porta en nom de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona l’acusació popular. Diu que la utilització que Manos Limpias ha fet d’aquesta figura els dona una responsabilitat extra.

Quan entra la FAVB al cas Palau?

L’escàndol del cas Palau va provocar una indignació generalitzada. Hi havia la necessitat de fer alguna cosa. Vam presentar la querella el 2010 perquè volíem assegurar que hi hagués una investigació transparent, aclarir què havia passat i depurar responsabilitats. I, en la mesura del possible, és el que hem fet.

Què us trobeu quan entreu al cas?

El primer, les ganes expresses que no hi entréssim: ens van fixar una fiança molt alta. No hi havia el Verkami i la vam recollir a través de subscripcions populars. Després van voler que ens ajuntéssim amb la Diputació de Barcelona, però no era compatible. Ens semblava que havia fallat el sistema de control de les institucions públiques i no podíem anar agafats de la mà d’una. Quan vam accedir a la causa vam trobar la feina de rastreig de Joan Llinares quan es fa càrrec del Palau, localitzant i congelant les proves. Contracta una auditora que posa llum al que hi ha als calaixos. Era un pou sense fons.

Us va sorprendre?

En el cas Palau hi ha dues sorpreses. Una és que un prohom com Millet, que se’l rifaven els patronats de les fundacions per aconseguir fons, de sobte passa a ser un bandoler. Tothom diu: “Ostres, no ens ho podíem imaginar”. L’altre és que la investigació de les presumptes comissions dona a entendre que això ho sabia molta gent. Centrifugar els pagaments a través del Palau va empoderar Millet i Montull per dir: “Com que ens necessiten per fer això, podem posar la mà a la caixa fins al colze, que som intocables”. S’ha de reconèixer que tenien una certa convicció íntima que el que feien era terriblement just perquè és veritat que amb ells el Palau va passar de ser una entitat en ruïnes a un negoci.

S’ha tret tot a la llum?

Tot no, força. Més que altres vegades. Per la magnitud del cas, s’hi van invertir més recursos i el sentiment d’impunitat de Millet va fer que ho trobéssim gairebé tot documentat. Com que els vam enganxar el patrimoni, podrem recuperar gairebé tots dels diners. Ara bé, no hem arribat a tot. El jutge admet que nou milions d’euros no se sap on són.

Teniu alguna tesi?

Està documentadíssim que part dels diners venien de la doble certificació de la reforma del Palau que va pagar el ministeri de Cultura. És conegut que hi ha un pacte amb Millet perquè, a canvi de la subvenció, doni entrada a l’expresident Aznar a la societat catalana. Millet es fa promotor de la FAES i organitza sopars. Les factures de l’obra es validen a Madrid però quan arriben a la Fundació hi ha una certificació nova inferior. Són diversos milions d’euros de diferència que surten en efectiu dels comptes del Palau. Hisenda no identifica on han anat a parar. Vam demanar esbrinar-ho però s’hi van negar. Mai ho sabrem.

¿Manos Limpias ha fet mal a la figura de l’acusació popular?

L’acusació popular té rang constitucional des del 1812, però, com tots els bons invents, se’n pot fer un mal ús. Últimament tot s’ha judicialitzat. Si la política i la vida ciutadana es judicialitzen, l’acció popular pot donar un altaveu a qui la fa servir. Aquest ús torçat ha fet que es qüestionés la figura però cal mantenir-la. L’antecedent de Manos Limpias és un pes afegit en la responsabilitat de la FAVB en el cas Palau. Hem de fer una funció didàctica.

S’ha parlat molt d’eventuals confessions. Què n’espera?

Un canvi d’estratègia de la família Montull, sobretot de Gemma Montull, la filla, que no havia admès res. Confessarà, però tard. Haurà de ser una declaració completa i jo l’espero llarga.

¿Una eventual rebaixa de condemna pot no satisfer la societat?

Totes les lectures seran legítimes. La confessió, si arriba, no anirà més enllà dels fets que s’estan jutjant. La sentència i les condemnes no dependran de Gemma Montull, però il·luminarà algunes proves que ja teníem. Independentment de la confessió, tenim indicis sòlids que permetran condemnes elevades. La sentència no seria diferent si no comptéssim amb la seva declaració, però facilitarà les coses.

El cas Palau ha canviat les coses?

És evident que no: volíem millorar el funcionament d’una entitat amb capital públic i ha canviat, però no gaire. Vam detectar finançament il·legal d’un partit i sembla que no n’hem après. Però cada vegada que s’obre una investigació estem fent net. Queda molt per fer.