Alerta al PSOE pel risc de desfeta històrica a Andalusia

MadridHi va haver un temps en què qualsevol acte electoral del PSOE andalús era una demostració de força, un esdeveniment multitudinari que reunia milers de persones. El dissabte 21 de maig es va donar el tret de sortida a la precampanya socialista amb un acte a Antequera on amb prou feines hi havia unes quantes desenes de militants. “Va ser molt trist, tot i que és veritat que feia molta calor”, comenta una exdirigent socialista que encara és fidel a Susana Díaz. 

Els problemes se li acumulen al PSOE en aquestes eleccions. El que es plantejava a principis d’any com una oportunitat per capgirar el cicle electoral ara ja només es veu com un exercici de supervivència. El candidat socialista, Juan Espadas, és un perfecte desconegut per a la població andalusa excepte per als habitants de Sevilla, ciutat de la qual va ser alcalde. El fet de ser de Sevilla, a més, no l’afavoreix especialment, ja que els andalusos de la resta de províncies no solen veure amb bons ulls els sevillans. Per augmentar el coneixement d’Espadas, un autobús amb el seu rostre imprès fa setmanes que es passeja pels pobles d’Andalusia. Tot i això, Espadas no té res a fer davant l’omnipresència de l’actual president, Juanma Moreno Bonilla, la popularitat de la candidata de Vox, Macarena Olona, o fins i tot la de Teresa Rodríguez, dirigent andalusista i d’esquerres.

Un candidat desconegut i una herència terrible, la del cas de corrupció dels ERO, formen un còctel explosiu per al PSOE andalús. “No hem sabut explicar el cas dels ERO”, admet una font socialista, que justifica que el problema va ser que l’administració no comptava amb mecanismes per detectar el frau. L’expresident andalús, José Antonio Griñán, va ser condemnat a 6 anys de presó, i Manuel Chaves a nou d’inhabilitació.

Un altre focus de preocupació és la potència de l’extrema dreta a l’àmbit rural, on abans el PSOE era hegemònic. “Els caçadors estan convençuts que si governa Podem es prohibirà la caça, i no els pots treure aquesta idea del cap”, explica una exconsellera del darrer govern de Susana Díaz. Vox ha aconseguit penetrar amb molta força al camp, admeten tant socialistes com populars.

Per acabar-ho d’adobar, la formació de Santiago Abascal ha presentat una candidata molt popular entre els seus, la diputada Macarena Olona, famosa pels seus atacs al govern espanyol al Congrés dels Diputats. A més a més, la polèmica sobre el presumpte fals empadronament d’Olona a Salobreña ha servit a l’extrema dreta per victimitzar-se. Dimecres de la setmana passada, Olona es va acomiadar del Congrés proclamant que ara era “Macarena de Salobreña” i es va vantar que l’operació per anul·lar la seva candidatura havia fracassat.

Candidatura Olona-Bonilla

El PSOE intenta jugar la carta de parlar de la candidatura “Olona-Bonilla” per mobilitzar el seu electorat, però en privat admeten que no hi tenen gaires esperances. “L’extrema dreta ja fa quatre anys que condiciona la política de la Junta i no ha passat res. Han retallat els fons a les associacions de dones, a la memòria històrica, i no tenim pin parental de miracle”, expliquen.

No només això: davant del perill que representa Vox, el PSOE tem que molts dels seus votants acabin votant Moreno Bonilla per evitar que el president andalús quedi en mans de Macarena Olona. Com pot ser això? Doncs perquè Moreno Bonilla ha cultivat molt bé la imatge de persona moderada, de perfil presidencial, i provoca poc rebuig entre l’electorat més centrista que abans era reticent a votar el PP i optava pels socialistes. Si es produeix aquest fenomen de vot útil a favor del PP per frenar Vox, la desfeta de l’esquerra a Andalusia tindria dimensions històriques.

El PP, en canvi, es troba en un moment dolç i la sintonia entre Moreno Bonilla i el nou líder popular, Alberto Núñez Feijóo, és total. El rebuig que podia provocar Pablo Casado a Andalusia ha quedat enrere i Moreno Bonilla, igual que Feijóo a Galícia, pot desplegar ara sense problemes un discurs andalusista.

Un problema afegit per al PSOE és la manca de referents que pugui exhibir en campanya. L'última presidenta de la Junta, Susana Díaz, es va estavellar de forma estrepitosa en el seu assalt a Ferraz. I Sánchez? “Els pactes amb Bildu i ERC ens perjudiquen, això no ho podem amagar”, admeten. I la crisi econòmica derivada de la guerra d’Ucraïna passa factura sobretot als socialistes. I si s’hi afegeix les bones xifres que va tenir Andalusia durant la pandèmia, tot acaba beneficiant el candidat popular. 

Les enquestes preveuen de mitjana una còmoda victòria del PP amb un 34% o 35% dels vots i entre 45 i 48 escons, amb el PSOE bastant lluny amb un 25% i entre 32 i 33 diputats, i Vox en tercera posició amb un 17% o 18% dels sufragis i entre 16 i 17 cadires al Parlament andalús. La majoria absoluta se situa en els 55 escons, de manera que Moreno Bonilla se situa molt a prop de poder governar en solitari. 

Campanya de perfil baix del PP

“Vox està més fort a Andalusia del que diuen les enquestes, i a Moreno Bonilla li pot passar el mateix que a Mañueco a Castella i Lleó”, relata un veterà diputat del PSC, que situa Vox a la vora dels 25 diputats. Una part del PSOE, sobretot fora d’Andalusia, espera que un bon resultat de Vox li compliqui les coses al PP de cara a les generals. 

Moreno Bonilla ha optat per una campanya de perfil baix, però caldrà veure quin impacte tenen els debats electorals i la campanya estricta, que comença el pròxim dijous, en què Olona confia avançar posicions. En canvi, hi ha socialistes que creuen que els andalusos no votaran de forma massiva una candidata que és clarament una paracaigudista que no ha viscut mai a Salobreña (es va empadronar al domicili del líder de Vox a la província de Granada). El que sí que ha aconseguit Olona és centrar la campanya en la seva figura, i això sempre és un èxit. Recordem que va ser precisament a Andalusia on fa quatre anys Vox va donar la campanada amb 12 diputats i va decantar la balança cap a la dreta.

Així les coses, amb una debilitat interna evident i amb un Pedro Sánchez en hores baixes, el PSOE andalús s’enfronta al seu pitjor malson, el d’una derrota humiliant. L’única carta que pot jugar és una poderosa estructura de partit i la por a l’arribada de l’extrema dreta, el partit dels señoritos, al poder. “El PP andalús no és qualsevol cosa”, recorden. Tot i això, a Moncloa saben que si hi ha una desfeta, Sánchez haurà de moure fitxa. I una remodelació del govern és complicada perquè hauria de decidir sobre una ministra clau com Margarita Robles.

Aquests dies s’ha pogut veure Susana Díaz parlant amb periodistes als passadissos del Senat. Se la veu més relaxada i de bon humor que quan aspirava a liderar el PSOE. I després de reconèixer que les coses no pinten bé, i que la dreta avui és forta tant a les grans ciutats com Sevilla i Màlaga com al camp, es gira un moment i avisa: “Però Andalusia és motla Andalusia, no és Castella i Lleó. I mai pots estar segur del que pot passar”.