Alemanya deté Puigdemont i analitza l’extradició
La detenció del president, que intentava tornar a Bèlgica des de Finlàndia, torna a crispar el carrer
Berlín / BarcelonaEls gairebé cinc mesos d’exili de Carles Puigdemont es van acabar ahir al matí en una àrea de servei de l’autopista A-7 a Schuby, a l’estat alemany de Slesvig-Holstein. La policia alemanya va aturar el cotxe amb què el president, que viatjava amb quatre persones més, tornava del seu viatge a Finlàndia. Va ser detingut a pocs quilòmetres de la frontera amb Dinamarca a partir de l’euroordre tramitada divendres pel jutge del Suprem Pablo Llarena.
La detenció de Puigdemont i les possibilitats que sigui extradit van augmentar la tensió a Catalunya. Les mobilitzacions al carrer es van saldar amb gairebé un centenar de ferits i sis detinguts. Milers de manifestants es van concentrar, a Barcelona, davant el consolat alemany. També davant la Delegació del govern espanyol, en una imatge que es va repetir a Tarragona, Lleida i Girona. La protesta es va traslladar, a més, en algunes carreteres, amb talls puntuals i marxes lentes.
Puigdemont se n’havia anat d’incògnit de Finlàndia precisament per esquivar l’euroordre al país nòrdic i defensar-se’n a Brussel·les, on ja va haver de comparèixer davant el jutge al novembre. Dissabte, tant la fiscalia finlandesa com la belga apuntaven que havien rebut la petició de Llarena però no sabien on era el president. Qui en va seguir el rastre van ser els serveis secrets espanyols, que es van comunicar amb la policia alemanya per fer-li saber que Puigdemont estava a punt de creuar la frontera del país des de Dinamarca. “Gràcies a una operació coordinada dels agents d’informació de la policia i el CNI, Puigdemont ha sigut detingut”, se’n vanagloriava la Policia Nacional espanyola a Twitter.
“El motiu de la detenció és la petició de cerca i captura feta pel Regne d’Espanya amb l’objectiu d’extradir-lo”, va apuntar en una breu nota el vicefiscal de l’estat federat de Slesvig-Holstein, Ralph Döpper, que es va fer càrrec del cas de Puigdemont.
El president va ser traslladat a la tarda al centre penitenciari de Neumünster, situat a poc més de 60 quilòmetres al nord d’Hamburg. El president quedava així en custòdia fins avui dilluns, quan haurà de declarar davant un jutge, que comprovarà la identitat del president de la Generalitat. La decisió de si serà o no extradit a l’estat espanyol queda, amb tot, en mans de l’Audiència Territorial de Slesvig, tal com va informar ahir la breu nota de premsa de la fiscalia general.
A les portes de la presó es van concentrar una trentena de persones. Segons va explicar a l’ARA una de les presents, Anna Navarro, van llegir un escrit que exigia “solidaritat internacional” i es van cridar consignes en favor de la llibertat del president. Crides que, segons la premsa alemanya, també van fer alguns dels reclusos que hi havia dins el centre.
Obstacles legals
L’Audiència Territorial del petit estat federat del nord d’Alemanya haurà de decidir ara si l’entrega de Puigdemont a les autoritats espanyoles és lícita segons la legislació germànica. Si el tribunal regional no veu cap mena d’obstacle legal per a l’extradició pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència, com demana la justícia espanyola, la decisió quedarà aleshores en mans de la Fiscalia General de Slesvig-Holstein, que haurà de decidir quan i com es porta a terme. “Ara estem comprovant les condicions per a l’extradició”, va dir Döpper a la televisió NDR, on fins i tot va assegurar que la decisió es podria prendre avui mateix. En tot cas, la seva defensa ja va anunciar que la decisió final, si hi ha recursos, trigarà dies. Els terminis d’entrega per una euroordre van dels 10 als 60 dies.
Les esperances de Puigdemont d’evitar una possible extradició a l’estat espanyol queden en mans de l’Audiència Territorial. La rebel·lió té al Codi Penal alemany l’equivalent en la tipificació d’alta traïció contra la federació, un delicte que requereix que s’hagi actuat “amb violència o per mitjà de l’amenaça de violència”. Segons els experts consultats per l’ARA, aquesta definició indica que Puigdemont té poques opcions d’evitar l’extradició. L’advocat de Puigdemont a Bèlgica, Paul Bekaert, va explicar a l’ACN que l’estratègia jurídica passarà per “repetir” que el líder de JxCat té immunitat parlamentària com a diputat i que l’ús de l’euroordre de la justícia espanyola és per “motius polítics” i, per tant, “il·legal”. L’advocat català de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, es reunirà avui amb Bekaert i es desplaçaran a Hamburg per coordinar la defensa del president a Alemanya. Segons la premsa local, Puigdemont fins i tot es podria plantejar demanar asil, una possibilitat no confirmada pels seus advocats. L’opció, ara per ara, sembla poc viable: el govern federal d’Angela Merkel ha dit en reiterades ocasions que Alemanya considera Espanya un estat de ple dret i mai ha criticat cap decisió presa per la justícia espanyola sobre el Procés.
Però el govern federal encara no s’ha pronunciat sobre la detenció de Puigdemont, com sí que va fer l’oposició parlamentària. El vicepresident del Partit Liberal (FDP), el jurista Wolfgang Kubicki, va declarar al grup editorial alemany RND: “A Alemanya no reconeixem el delicte de rebel·lió, a diferència d’Espanya. Per això excloc l’extradició a les autoritats espanyoles per aquesta acusació”. El partit de L’Esquerra va anar més enllà i va qualificar de “vergonya” la detenció: “Detenen Puigdemont sobre la base legal d’una euroordre perquè a Espanya l’acusen de rebel·lió, però aquesta causa no forma part dels 32 delictes que permeten una extradició, segons la base legal d’una ordre de cerca i captura a la UE”, va dir Andrej Hunko, portaveu d’afers europeus de L’Esquerra al Parlament alemany.
Investidura reactivada
A Catalunya, la resposta política derivarà en dos fronts. D’una banda, la unitat dels partits sobiranistes contra la repressió, en paral·lel a la continuïtat de la mobilització al carrer. En aquest sentit, el president del Parlament, Roger Torrent, va insistir ahir en el front unitari que havia plantejat dissabte, arran dels nous empresonaments de dirigents polítics, i va demanar “calma” al carrer. De l’altra, la investidura: els partits continuen negociant i, davant la detenció, hi ha sectors de JxCat que tornen a posar damunt la taula la possibilitat d’investir Puigdemont. Una opció que compra la CUP però que genera recels a ERC i sectors del PDECat.
Les accions de resposta es començaran a concretar avui, i també el futur de Puigdemont. En les pròximes setmanes Alemanya dictarà si el president aconsegueix clavar a l’Estat un revés internacional d’alt nivell o si el viatge per carretera de Finlàndia a Bèlgica amb l’euroordre activada ha sigut un error que el condemnarà a asseure’s davant de Llarena i anar a la presó.