Alejandro Fernández agafa les regnes del PP per derrotar l'independentisme: "Som la utopia serena"

SitgesFeia temps que Alejandro Fernández aspirava a assumir la presidència del PP català. I el moment li ha arribat quan el partit està en les seves hores més baixes. El nou president dels populars catalans té el repte de fer ressuscitar a Catalunya un Partit Popular a qui Ciutadans se li ha menjat bona part del seu terreny electoral. Aquest matí, el partit l'ha elegit com a nou president dels populars catalans. En total, uns 750 compromissaris estaven cridats a participar en el congrés extraordinari que servirà per rellevar Xavier García Albiol i ratificar Fernández com a nou líder del partit.

En la seva intervenció com a candidat a la presidència, Alejandro Fernández ha volgut començar el seu discurs posant en valor els militants del PP i ha afirmat: "Soc català, espanyol i del PP, és el millor que es pot ser en aquesta vida". Fernández ha explicat que s'ha presentat a la presidència del partit perquè l'hi "demanava el cor", com quan el 1994 es va afiliar al partit. "Si hagués volgut formar part del circuit dels poderosos, m'hauria fet de CDC, i si hagués volgut ser un 'hippie' guai, hauria militat a ICV", ha ironitzat.

"Em presento perquè em va la marxa, perquè crec fermament en el PP", ha afirmat Fernández. Ara bé, també ha admès que els militants del PP han viscut pàgines que els avergonyeixen de la seva organització política. Com el president dels populars espanyols, Pablo Casado, Alejandro Fernández també s'ha aferrat a la feina d'Aznar i Rajoy com a presidents espanyols: "Aznar i Rajoy són els millors presidents que hem tingut". El diputat popular ha presentat el partit com "la utopia serena" per derrotar l'independentisme, que considera que de moment, és la "utopia" que està guanyant "la realitat".

Alejandro Fernández s'ha erigit com una persona "monàrquica" sense complexos, perquè considera que qualsevol persona que se senti espanyola s'ha de sentir monàrquica. "Si fos americà, no seria monàrquic. Com que soc espanyol, soc monàrquic", ha assegurat. "Ser monàrquic suposa conjugar la nostra tradició amb la modernitat de la nostra democràcia", ha defensat. "Per descomptat que hi ha republicans que estimen el nostre país, però també hi ha gent que utilitza la república per destruir la nostra unitat. No hem de pensar en interessos electorals per defensar la monarquia", ha demanat.

"Rearmament ideològic" del partit

El "rearmament ideològic" del PP, segons ha dit el mateix Fernández en diverses ocasions, és un dels principals objectius del futur president popular, és a dir, recuperar el discurs conservador sense complexos que, segons algunes veus del partit, s'ha perdut durant el temps que Xavier García Albiol ha estat al capdavant de la formació conservadora. Fernández considera que aquesta via servirà per confrontar l'independentisme a través de les idees.

De fet, el nou president del partit es basarà en el model del líder dels populars espanyols, Pablo Casado, que ha centrat el seu projecte en un gir a la dreta que els diferenciï de Ciutadans. En els últims mesos, Fernández ha assumit més protagonisme al Parlament i ha pronunciat discursos en què ha buscat, moltes vegades, el cos a cos amb el president de la Generalitat, Quim Torra. L'últim, el discurs en què va assegurar que tant ell com Torra eren "un parell d'espanyolassos".

En el seu discurs ja com a president del PP, Alejandro Fernández ha reivindicat el "pacte constitucional del 1978". Un pacte que, segons Fernández, s'han carregat els independentistes. "Els nacionalistes han decidit trencar el pacte constitucional", ha assegurat, i ha posat d'exemple el 9-N i els plens del 6 i 7 de setembre de l'any passat. "No és el diàleg amb els separatistes l'assignatura pendent, sinó el diàleg entre catalans", ha afirmat Fernández, que demanat que el PP català sigui també un interlocutor vàlid amb el govern espanyol per tal de donar visibilitat als catalans no nacionalistes. "Quan el 53% no nacionalista tinguem el mateix prestigi social i els mateixos recursos no ens podran ignorar", ha assegurat.

A més, el diputat popular ha presentat el PP com l'única alternativa per fer front a l'independentisme davant de Cs i el PSC. Precisament, als de Miquel Iceta ha recriminat que pretenguin resoldre el conflicte català amb "amabilitat i un somriure". "Només amb això no es resoldrà", ha afirmat. Malgrat tot, Fernández ha apostat pel pacte entre partits constitucionalistes per frenar l'independentisme. "Si jo hagués tret 36 diputats, m'hagués presentat a la investidura", li ha recriminat a Inés Arrimadas.

Albiol s'acomiada lamentant que el 155 no hagi sigut més profund

Xavier García Albiol deixa el partit amb els pitjors resultats de la història del PP. El va agafar amb 19 diputats, però, en les eleccions del 2015, va perdre 8 diputats i es va quedar amb 8. Ara bé, la patacada més important se la va endur en les eleccions del 21-D de l'any passat, en què els populars es van quedar amb 4 diputats. Albiol explica aquesta derrota pel fet d'haver aplicat l'article 155, una aplicació que continua defensant, però que assegura que la intervenció de l'autonomia la va capitalitzar Ciutadans.

"Segur que hem comès errors, però han sigut més els encerts. Ens ha tocat viure la situació més convulsa i excepcional dels últims temps", ha afirmat Albiol en el seu últim discurs com a president del partit. L'exalcalde de Badalona ha assegurat que el PP està "format per herois, persones que sacrifiquen la seva vida personal per una vocació de servei per Catalunya i per Espanya". Així, Albiol ha agraït la feina dels representants públics i militants del PP de Catalunya "per respondre a cada llaç groc amb una bandera espanyola i catalana i per anteposar la democràcia i la llibertat a cada acte incívic".

El president del PP de Catalunya ha lamentat que els hagi "tocat viure un moment difícil i excepcional". "Però tenim la satisfacció del deure complert. Hem fet el millor per a Espanya i Catalunya. Encara que els resultats no han acompanyat, sempre hem respòs amb sentit d'estat", ha assegurat. En aquest sentit, ha tret pit del fet que el PP català sempre va estar a favor "d'aplicar de manera immediata i sense complexos" l'article 155: "El cop d'estat dels independentistes només es podia parar amb eines de l'estat de dret". Albiol ha retret a Ciutadans que al principi es mostrés reticent a l'aplicació d'aquest article, tot i que després n'han demanat l'aplicació una altra vegada. Albiol creu, però, que el 155 no s'havia de limitar a convocar només eleccions, sinó que havia d'afectar altres àmbits. "Vam prioritzar els interessos d'estat per sobre dels interessos electorals", ha assegurat.

"Sempre vam donar la cara i ho vam fer amb responsabilitat i amb sentit d'estat", ha afirmat Albiol. El president del partit ha lamentat que, malgrat la decisió de l'aplicació de l'article 155, els resultats no van acompanyar. "Malgrat tot, em sento orgullós de formar part del PP de Catalunya", ha defensat.

Malgrat el mal moment dels populars, el partit aspira a recuperar ciutats com Badalona i Castelldefels. Precisament, el principal argument que ha esgrimit Albiol per abandonar la presidència del partit és poder-se centrar en la campanya per recuperar l'alcaldia de Badalona. A hores d'ara, els populars tenen una única alcaldia, la de Pontons, a l'Alt Penedès.

El fins ara secretari general del PP, Santi Rodríguez, també s'ha acomiadat del càrrec amb un agraïment a tot l'equip i treballadors del partit, però també amb un reconeixement a la tasca feta per l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo, i també pel diputat al Congrés de Diputats José Luis Ayllón, durant la tardor passada. "Van fer una feina invisible, però totalment necessària", ha assegurat Rodríguez. El secretari general del partit ha presentat l'informe de gestió durant l'etapa de Xavier García Albiol com a president del partit. Rodríguez passarà a assumir el pes parlamentari del subgrup popular i exercirà com a portaveu popular.

Equip ple d'equilibris

De moment, per afrontar aquesta nova etapa, Alejandro Fernández s'ha envoltat d'un equip –que farà públic avui– que té com a home fort el portaveu del PP a l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, Dani Serrano, que serà el nou secretari general. La cúpula, però, tornarà a estar plena d'equilibris entre els diferents sectors del partit. Tot i reduir el nombre de vicesecretaries fins a sis –que Albiol va fer créixer fins a deu per donar representació a totes les famílies del partit–, Fernández ha fet equilibris amb totes les famílies del partit. Ara bé, ha recuperat la figura de coordinador general i li ha donat nom de coordinador general d'estratègia política i comunicació, que ocuparà l'exdiputat popular Juan Milián, que s'encarregarà de la part de continguts del partit.

Entre els membres de la nova cúpula, però, hi estan representats tots els sectors del partit. Tal com va avançar l'ARA, el futur president del partit integrarà l’exalcalde de Castelldefels Manuel Reyes com a vicesecretari de política municipal; la mà dreta d’Albiol a Badalona, Maritxu Hervás, com a vicesecretària territorial; la presidenta del partit a Lleida, Marisa Xandri, com a vicesecretària d'acció social; l’exdiputat al Congrés de Diputats Toni Gallego –afí a Dolors Montserrat–, com a vicesecretari d'organització; l’actual diputada al Congrés de Diputats i exregidora a l’Ajuntament de Barcelona Àngels Esteller –afí a Alberto Fernández Díaz–, com a vicesecretària sectorial, i el fins ara vicesecretari d’organització, Alberto Fernández Saltiveri, passaria a tenir la vicesecretaria de comunicació i electoral.

Alejandro Fernández també ha repartit joc entre alguns pesos pesants del partit. És el cas de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, que serà el coordinador d'acció parlamentària, i l'actual portaveu del PP al Congrés de Diputats, Dolors Montserrat, que serà la nova presidenta del comitè electoral, l'òrgan que s'encarrega de configurar les llistes electorals. Els expresidents del partit seran vocals al comitè executiu. Qui també ho serà, entre els 22 elegits, és l'exdiputada Esperanza García –que substituirà Albiol quan deixi l'escó al Parlament–, i també Óscar Ramírez i Eduardo Bolaños, del cercle de confiança de Fernández.