Alejandro Fernández declara la guerra a Feijóo: "Soc un home sense tuteles"

BarcelonaFa setmanes que el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, s'ha convertit en un mal de queixal per a la direcció estatal del partit, però aquest dijous ha volgut oficialitzar des de Barcelona el seu pols amb el president dels populars, Alberto Núñez Feijóo, i ha demostrat que està disposat a arribar fins al final en aquesta batalla. Davant d'un auditori en el qual destacava l'absència dels principals dirigents del partit a Catalunya, s'ha reivindicat com un home "sense tuteles" i ha qüestionat l'estratègia del dirigent gallec d'intentar acostar-se de nou a sectors del nacionalisme moderat català. "No pot ser la solució donar més prebendes a la insaciable burgesia nacionalista i que ho paguem els constitucionalistes catalans. A sobre ens diuen que hem de callar perquè crispem. No callarem", ha etzibat.

A Génova ja fa temps que Alejandro Fernández està sentenciat i fins i tot se'l va intentar posar a les llistes del 23-J per enviar-lo a Madrid com a via per apartar-lo de la primera línia, una maniobra que el dirigent popular va frustrar amb un missatge a les xarxes en què rebutjava públicament aquesta opció perquè volia quedar-se a Catalunya. "Sabia que pagaria un preu extern i intern quan vaig rebutjar anar al Congrés", ha explicat aquest dijous Fernández, que des d'aleshores ha endurit els seus retrets públics a l'estratègia de l'actual direcció popular. Un camí culminat amb la conferència d'aquest vespre, en què ha dit que "qualsevol titubeig, cop de volant o ambigüitat no seria entès" per la base social del partit.

Tot i que no ha parlat obertament del futur congrés dels populars catalans –encara sense data, però que s'hauria de celebrar en els pròxims mesos, un cop s'aclareixi el panorama polític a l'Estat amb la investidura–, Alejandro Fernández sí que ha evidenciat que té tota la intenció de pugnar per seguir al capdavant del partit. I, conscient que enfrontat amb Génova les seves opcions són escasses, ha posat sobre la taula la principal arma amb què vol afrontar aquesta batalla: el paper d'outsider que, malgrat les pressions del partit, parla sense complexos i connecta amb els sentiments de les bases. D'aquí que estigui construint bona part del seu capital polític a partir de mantenir vives les ferides de la tardor del 2017 i de carregar amb duresa contra qualsevol gest que pugui ser interpretat com un missatge de tebior davant dels partits independentistes, com ara la possibilitat que Feijóo es reunís amb Junts per Catalunya per parlar de la investidura.

Un 155 encobert

Davant els que pregonen que perquè el PP creixi cal oferir una cara més amable a Catalunya, Fernández ha receptat més mà dura. "No podem anar a empentes i rodolons com el 2017. No ens confonguem una altra vegada. No conec cap constitucionalista que ens retregui falta d'empatia amb el separatisme, amb Junts o amb ERC. Més aviat ens retreuen que s'han sentit abandonats. Només creixerem si la gent se sent protegida", ha defensat, i ha proposat una mena de 155 encobert amb l'aplicació de la llei de seguretat ciutadana per dirigir els Mossos des de l'Estat, així com la intervenció financera de la Generalitat i el final de la immersió lingüística.

Amb l'acte d'aquest dijous –en el qual no hi havia ni el secretari general del PP català, Santi Rodríguez, ni cap dels principals dirigents del partit, com Xavier Garcia Albiol, Daniel Sirera, Nacho Martín Blanco o Dolors Montserrat–, Fernández ha evidenciat que, si res no canvia, els populars catalans estan abocats a un congrés fratricida en què s'enfrontin el mateix Fernández i un candidat avalat per la direcció estatal. Un escenari que recorda el de 2008, quan el partit pràcticament es va trencar per la meitat però Génova va aconseguir imposar per la mínima Alicia Sánchez-Camacho davant de Montserrat Nebrera. Alejandro ha demostrat que vol ser Nebrera. Ara falta que Génova trobi una Camacho que intenti derrotar-lo.