Una alcaldessa a l’ull de l’huracà
Perfil de l'alcaldessa de Vic i diputada de Junts per Catalunya al Parlament
BarcelonaAnna Erra (Vic, 1965) va irrompre a la política municipal en un moment clau. Plataforma per Catalunya va quedar segona a les municipals del 2007, i a Josep Anglada li sobraven els micròfons on divulgar el seu pensament xenòfob. CiU, que va pactar el govern amb ERC i el PSC, va anar a buscar una mestra de l’Escola Sant Miquel dels Sants perquè s’encarregués de la regidoria d’Educació. Erra és d’una d’aquelles famílies de Vic de tota la vida. En una ciutat sotmesa durant anys a una guerra de clans, el seu perfil no va generar anticossos: molt coneguda com a mestra d’una gran escola, vinculada al club de bàsquet de la ciutat... Un rival polític la descriu com “la primera alcaldessa que ha corregut tots els barris”. D’ella en destaquen la capacitat d’arribar a pactes, el tarannà fàcil -“impecable”, apunta un regidor ja jubilat d’una altra força- i el fet que no ha oblidat la ciutat des que és diputada al Parlament.
Des de la regidoria d’Educació va tenir un paper clau en la integració de la immigració a Vic, que s’ha qualificat, sovint, de modèlica. L’anomenat model Vic es basa en repartir els fills dels nouvinguts en tots els centres per evitar guetos.
Aquesta setmana, però, Erra ha sigut acusada de xenòfoba pels grups de l’oposició al Parlament, que l’han posat en el punt de mira després que defensés des del seu escó en el ple de dimecres que es parli en català també a les persones que “pel seu nom i aspecte no semblen catalanes”. No era el primer cop que l’alcaldessa de Vic relliscava a l’hora de defensar la llengua. Ja en el passat, en un acte havia tractat de “colons” els catalans que utilitzaven habitualment el castellà a Catalunya.
