Alcaldes del PDECat registren les sigles de Junts per evitar llistes alternatives

BarcelonaDe polítics n’hi ha de molts tipus: els que fan vida a les estructures de partit; els que porten una llarga trajectòria a l’administració; les cares institucionals, o els que han crescut al món local i són alcaldes. Els d’aquesta última mena són, probablement, els més pragmàtics de tots i els que acostumen a enfrontar-se a les direccions si creuen que els convé més una altra cosa per al seu municipi. Després de la divisió entre Junts per Catalunya i el PDECat a les eleccions del 14 de febrer -Àngels Chacón es va quedar a les portes del Parlament i ERC va superar Junts-, alguns dels alcaldes més importants del Partit Demòcrata no volen que els passi el mateix a les eleccions municipals del 2023 i han començat a moure fitxa pel seu compte per evitar la divisió dels dos espais en localitats mitjanes. En els últims mesos, alcaldes com el de Martorell, Xavier Fonollosa -el més important del partit a l’àrea metropolitana-, el de Vilafranca del Penedès, Pere Regull; Jaume Dulsat, que lidera Lloret de Mar i va encapçalar la candidatura del PDECat a Girona; Marc Castells, d’Igualada; Josep Llopart, de Piera, així com el líder del grup municipal de Figueres, Jordi Masquef, entre d’altres, han registrat tots la marca local de Junts per evitar que es presenti una llista alternativa amb el mateix nom. És a dir, s’asseguren que podran repetir a les pròximes eleccions municipals amb el nom de Junts per Martorell o Junts per Lloret i posen més difícil a JxCat que presenti una llista alternativa.

Ara bé, aquest moviment s’ha fet al marge de la direcció del PDECat. I és que dins les candidatures locals també hi ha dirigents de Junts que ja no tenen carnet del PDECat o que són independents. La idea, expliquen alguns d’ells, és poder mantenir la mateixa candidatura que el 2019 preservant el projecte compartit i blindar-se del desacord a escala nacional, ja que l’opció de fer una coalició general dels dos partits a tot Catalunya està descartada com a les eleccions del 14 de febrer.

On porta aquest moviment dels alcaldes? Ara per ara no hi ha una resposta definitiva. Des de Junts volien que es fessin del partit i deixessin el PDECat, mentre que des del Partit Demòcrata aspiraven a consolidar la seva marca després del 14 de febrer a través del món local. Amb el registre de diverses sigles locals s’obren altres escenaris. Diversos electes consultats asseguren que és una decisió pròpia -alguns n’han parlat entre ells- i que a partir d’aquí s’ha de veure com es configura de cara a les eleccions municipals. “Encara és d’hora”, diuen diversos alcaldes, que afirmen que l’únic que han volgut fer ha sigut assegurar-se que el seu projecte local té continuïtat. “Buscarem la fórmula amb què tinguem més possibilitats d’èxit”, assegura un dels alcaldes, que augura que encara hi ha temps per negociar amb les direccions nacionals del PDECat i de Junts. Un altre apunta que no deixarà que “ningú s’aprofiti” de la tasca que ha fet, i mostra així la voluntat de tornar-se a presentar.

Un dels escenaris, apunten, seria que es presentessin a nivell local com un partit propi i que després firmessin un conveni amb Junts per poder sumar als consells comarcals o a les diputacions. O que fessin el mateix amb el PDECat. O amb les dues formacions en funció de la correlació de forces dins de cada grup local. “El que és important és amb qui s’alliguen aquestes formacions locals”, apunten fonts de la direcció del Partit Demòcrata, mentre que fonts de JxCat celebren que aquests alcaldes es vulguin presentar amb el nom de Junts i “no amb el del PDECat”, a més d’obrir-se a pactar-hi.

¿Xoc amb els plans nacionals?

Aquests moviments arriben en paral·lel al fet que la direcció del PDECat estigui explorant la creació d’una nova plataforma de centre amb Convergents, el PNC, la Lliga i Lliures. Aquesta és una decisió que ha de prendre el partit en les pròximes setmanes, amb la data clau del consell nacional del 2 d’octubre, on la secretària general, Àngels Chacón, marcarà el rumb. Això no quadra, però, amb el pla d’alguns alcaldes, que demanen reunir l’espai amb el món de Junts. Tot plegat s’ha de discutir en el marc d’una trobada municipalista que organitza el PDECat el 18 de setembre, on cal veure primer quina és l’afluència de càrrecs locals i també en quins termes es decideix l’estratègia municipalista. En el cas de Junts, el conflicte pot venir pels estatuts o per resistències internes. La ponència organitzativa diu que són les seccions locals les que han d’escollir el candidat a l’alcaldia. Si no es modifica, tots els aspirants han de ser afiliats en alguna territorial del partit. La idea de col·laborar amb marques locals, que tenen el nom de Junts però estan registrades com un altre partit per part d’alcaldes del PDECat, pot topar amb les aspiracions d’altres dirigents ja afiliats al partit de Carles Puigdemont.