Els alcaldes opinen sobre la reforma

MARC PRAT: "Els serveis seran més allunyats i ineficients"

"El que volen fer és un atemptat contra l'autonomia local", denuncia l'alcalde de Ribes, i alerta que traslladar competències municipals a altres organismes suposa reforçar les estructures de l'Estat i fer que els serveis siguin "més allunyats i ineficients". Prat també defensa el paper dels consells comarcals que, com el del Ripollès, presten serveis socials o recullen les escombraries a gran part dels petits pobles. A més, lamenta que vulguin reduir la xifra de regidors. "Al Ripollès molts no reben cap prestació i quan, per exemple, neva, són ells els que surten a treure la neu", explica.

JUDIT CARRERAS: "El problema no l'han generat els petits municipis"

"El problema de fons no l'han generat els petits municipis i focalitzar l'atenció aquí és fugir d'estudi", assegura l'alcaldessa d'Olvan, Judit Carreras. Defensa la fórmula de mancomunar serveis, important per a un municipi com el seu, que supera per poc els 900 habitants. Carreras considera que la reducció de regidors és "un afebliment democràtic que han disfressat de mesura d'estalvi".

ANTONI BALASCH: "Els regidors són els primers obrers del poble"

L'alcalde d'Albesa, Antoni Balasch, defensa que els consells comarcals són "una gran eina per mancomunar serveis", especialment a les terres de Lleida, on la majoria de regidors "són els primers obrers del poble" de manera "altruista". Balasch recorda que els serveis s'han de prestar igualment encara que hi hagi menys regidors o els vulguin traspassar a un ens supramunicipal i avisa que, per tant, les mesures que vol impulsar el govern espanyol no suposaran cap tipus d'estalvi, més aviat el contrari. "Com més lluny és el control del servei, més cost acaba tenint", conclou l'alcalde d'Albesa.

EDUARD PIERA: "Des de Madrid no coneixen el territori"

"Són mesures preses des de la talaia de Madrid sense conèixer la realitat del territori", opina l'alcalde de la Fuliola, Eduard Piera. Aquest municipi, de gairebé 1.300 habitants, pateix un elevat endeutament per una residència d'avis que un patronat municipal va construir a crèdit. Ara té dos milions pendents de préstecs i 800.000 euros de deute en factures. Tot i això, Piera defensa que traspassar competències a les diputacions i reduir el nombre de regidors "acabarà generant l'efecte contrari a l'estalvi" perquè els serveis que ara s'ofereixen s'hauran de "contractar fora".

JOSÉ ANTOLÍ: "Si ens falten recursos és lògic que perdem gestió"

L'alcalde d'Horta, José Antolí, del PP, no veu amb mals ulls les mesures impulsades des de Madrid, excepte la que fa referència a reduir la xifra de regidors, informa Daniel Revenga. "Al poble, l'únic que cobra sóc jo. Els regidors no cobren. Així que aquesta mesura ens restaria persones que treballen per al poble, però no generaria estalvi", diu Antolí. Sí que creu que és "lògic" que els pobles "perdin la capacitat de gestionar algun servei per falta de recursos" i sigui assumit per una administració superior. A Horta el servei d'escombraries, l'abastament d'aigua i els serveis d'assistència social són els que generen més despesa. "A més, no hem apujat les taxes d'aquests serveis ni de l'IBI des dels anys 90, i això ens passa factura. Ara ho haurem de fer de cop i diran que són retallades", afirma.

NÚRIA COLOMÉ: "La solució passa per tenir més finançament"

"La solució no passa per deixar de tenir competències, sinó per donar-nos un suport directe pel que fa a finançament", defensa l'alcaldessa de Sentmenat, Núria Colomé, que planteja que una llar d'infants gestionada des de la diputació es faria sense un coneixement acurat del territori. Colomé sí que veu amb bons ulls que es regulin per llei els sous dels alcaldes. "Així tothom n'és conscient i l'oposició podrà deixar de fer demagògia", afirma.

ESTEVE PUJOL: "Les diputacions donaran serveis pitjors i més cars"

L'alcalde de Camprodon, Esteve Pujol, té clar quin serà l'efecte del traspàs de competències dels municipis petits: "Les diputacions hauran de crear superestructures per gestionar competències que ara gestionen els ajuntaments amb estructures mínimes. Probablement donaran uns serveis pitjors i més cars". Pujol defensa les mancomunitats i considera una "mesura de distracció demagògica" reduir els regidors. Al municipi temen que la retallada de la llei de dependència posi en risc la residència geriàtrica de la vall que, tot i ser el servei més car, té una "economia equilibrada".

DOLORS ROVIROLA: "La reforma pot fer desaparèixer la comarca"

En municipis com Vilademuls, de 788 habitants, els consells comarcals tenen una importància cabdal per serveis com els residus i el transport escolar. La seva alcaldessa, Dolors Rovirola, explica que a la comarca del Pla de l'Estany cap dels 11 municipis superen els 20.000 habitants. Per això, alerta que la reforma que proposa el govern espanyol "suposaria la desaparició de la comarca i un atac identitari a la seva història". A més, té por de perdre la retribució per a batlles de municipis de menys de 2.000 habitants que autoritza el Govern i que els permet "tenir una persona més dedicada al poble".

VALENTÍ AGUSTÍ: "Reduir regidors no perjudicarà la pluralitat"

Valentí Agustí, alcalde de Palafolls, del PSC, considera que no haurien d'existir ni les diputacions ni els consells comarcals perquè "sovint són creats per garantir que els càrrecs dels partits puguin seguir vivint de la política". "Les mancomunitats són més útils. Estan poc institucionalitzades i són eficients", afirma. De fet, a Palafolls tenen la gestió de la brossa mancomunada perquè és una de les despeses més grans per a l'Ajuntament. A Agustí també li sembla bé que es redueixi en un 30% la xifra de regidors, ja que "no perjudicarà la pluralitat". "S'han de posar límits, els ajuntaments no són assemblees", diu. Que l'Estat fixi els sous dels alcaldes creu que pot ser "una bona mesura per evitar abusos", tot i que a ell no l'afecta perquè no té sou d'alcalde.

JOAN CATALÀ: "S'haurà de cobrir la feina amb contractació"

Si una administració supramunicipal ha d'assumir el servei d'un municipi, ha de ser el consell comarcal. Ho defensa l'alcalde de Begur, l'Ajuntament del qual ja té tècnics delegats al consell comarcal. També serveis com la recollida d'escombraries són altament costosos per a municipis que, com el seu, no superen els 5.000 habitants. "Veig bé el llindar per traspassar competències si parlem d'àmbits competencials, però no de desaparèixer", afirma. Català carrega contra la reducció de regidors perquè a hores d'ara ja hi ha "un alt nivell de voluntariat". "No suposarà un estalvi, sinó que s'haurà de cobrir la feina amb contractació", lamenta.

ISMAEL ÀLVAREZ: "Es pot trencar la cohesió social"

No és un problema competencial, sinó econòmic. Si es fa el traspàs de la gestió també s'ha de fer els dels diners", diu l'alcalde de Pallejà. El batlle d'aquest municipi del Baix Llobregat de poc més d'11.000 habitants posa en dubte que si els serveis els gestiona una altra administració siguin eficaços. "Que hi hagi una gestió des de fora sense conèixer el dia a dia del poble pot trencar la cohesió social", alerta. Àlvarez reivindica que el món municipal "ja fa anys que fa sacrificis" i, més enllà d'establir topalls als sous dels alcaldes per evitar els greuges, reclama que sigui l'Estat qui faci un exercici d'aprimar la seva estructura.