Els alcaldes enfortits pel 26-M volen més pes a JxCat
Després de les eleccions, s’intensifiquen els moviments de diversos sectors de la formació per agafar posicions de cara a la redefinició de l’espai
BarcelonaSembla que arriba l’hora de la veritat a Junts per Catalunya. Després d’un any i mig ple de turbulències per la tensió dins el PDECat i el naixement de la Crida, el 28-A i el 26-M tanquen un cicle i n’obren un altre encarat a endreçar l’espai postconvergent i dels independents que es van incorporar a la llista del 21-D amb Carles Puigdemont. A banda d’abordar els pactes municipals -prioritaris fins al 15 de juny, quan es constitueixen els ajuntaments-, aquesta setmana ja han començat els moviments dins de la formació per agafar posicions de cara a la redefinició de l’espai, que es preveu aquest estiu, i per a la construcció d’una nova direcció que aglutini totes les sensibilitats. Ja han començat les trobades al territori entre càrrecs locals, els sopars de dirigents afins i els viatges a la presó de Soto del Real i a Waterloo.
Una de les branques del partit que se sent reforçada després dels comicis són els alcaldes del PDECat que amb la marca JxCat han aguantat la davallada de les eleccions municipals o, fins i tot, han ampliat suports en un context en què el partit ha perdut uns 130.000 vots. El món local, que fins ara ha estat al marge de la dinàmica de la presa de decisions de JxCat, espera guanyar pes en l’articulació de la nova governança. Diverses fonts pròximes a la direcció del PDECat consultades per l’ARA afirmen que hi ha dues coses que han aguantat a les eleccions: Puigdemont (que va triomfar a les europees) i les alcaldies en què ja va guanyar CiU el 2015.
En són exemples Anna Erra a Vic, que ha arribat a la majoria absoluta; Marc Castells a Igualada, tot i perdre vots respecte als anteriors comicis; Meritxell Roigé a Tortosa, en la mateixa situació; Marc Solsona a Mollerussa i Lluís Guinó a Besalú, que han mantingut la majoria absoluta; Jordi Masquef a Figueres, que ha guanyat un regidor; Pep Berga a Olot; David Font a Gironella; Xavier Fonollosa a Martorell (l’únic municipi metropolità, juntament amb Sant Cugat, on JxCat governa); Carles Pellicer a Reus, la ciutat més gran on ha guanyat amb Carles Pellicer; Valls amb Dolors Farré, o Marta Madrenas a Girona (l’única capital de província en què ha sigut la força més votada). “JxCat ha sigut una bona marca electoral gràcies als candidats del PDECat”, va dir el president del partit, David Bonvehí, l’endemà del 26 de maig.
Dijous i divendres de la setmana passada, segons ha pogut saber l’ARA, Bonvehí i Guinó van mantenir una reunió amb Puigdemont a Waterloo per abordar el resultat de les eleccions i la possibilitat d’involucrar els alcaldes en la governança de JxCat. També la implicació del mateix expresident exiliat, que sempre ha preferit mantenir-se al marge de les dinàmiques de partit. Ell, juntament amb el també excap de l’executiu català Artur Mas, que ha recobrat protagonisme en les campanyes electorals, són els que han de pilotar l’ordenació definitiva de JxCat. Segons fonts coneixedores, està previst que Mas i Puigdemont es trobin en les pròximes setmanes a Bèlgica per abordar la situació. I que Bonvehí visiti també Soto del Real en els pròxims dies. La setmana passada hi va ser també el conseller d’Interior i des de fa unes setmanes diputat al Parlament, Miquel Buch.
“S’han d’alinear els actius”, afirma un dirigent del PDECat, que remarca que els candidats a les municipals que fins ara s’han identificat més amb Puigdemont -amb un discurs més radical- no han sortit reforçats de les eleccions. Citen Mataró, que liderava la vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras, fins un mes abans de les eleccions (2 regidors); Jordi Monrós a l’Hospitalet de Llobregat, que s’ha quedat sense representació; o David Torrents a Badalona, amb un regidor. També han perdut l’alcaldia a Molins de Rei -n’era alcalde Joan Ramon Casals, que ara és cap de gabinet del president Quim Torra- i han quedat per darrere d’ERC a la Garriga, d’on era alcaldessa la consellera Meritxell Budó. A Barcelona, el tàndem de l’exconseller Joaquim Forn i Elsa Artadi tampoc ha anat bé: s’ha perdut la meitat dels regidors (5).
El paper del conseller Buch
Aquest sector, però, preguntat pels resultats, en responsabilitza també el partit i Bonvehí. “No s’ha fet la feina i els membres de la direcció només s’han preocupat d’ells”, apunta un alt dirigent de Palau. Cita Fonollosa, que ha tret majoria absoluta a Martorell però que com a encarregat de la formació a l’àrea metropolitana també és “responsable”, diu, dels mals resultats al cinturó roig. Altres fonts del partit critiquen que d’entrada la direcció presentés menys llistes a les municipals que el 2015, i que es partís així d’una situació pitjor que ERC, que ha substituït l’antiga CiU com a primera força en vots al territori. Un altre alt càrrec de Palau creu que cal “tornar a unir” el grup al Parlament, el Govern i el partit, ja que des de la refundació del PDECat el 2016 -en què es van fer incompatibles diversos càrrecs institucionals amb ser de la direcció- s’han establert dinàmiques diferents. “Els alts càrrecs de Palau s’han sentit exclosos del partit”, diu aquesta font, que aposta perquè els consellers Miquel Buch, Damià Calvet, Meritxell Budó, Jordi Puigneró i Àngels Chacón s’impliquin en la nova governança.
El dubte és si per ordenar JxCat és necessari un altre congrés del PDECat, després de l’assemblea que ja es va celebrar l’any passat i que va foragitar Marta Pascal. Diversos dirigents de l’entorn de Buch -el “mirall” de l’exconseller pres Jordi Turull- advoquen per renovar la direcció del partit o, com a mínim, ampliar-la per facilitar, diuen, la confluència. Les mateixes fonts creuen que això passa perquè Bonvehí “sigui” en la nova direcció, però no de president. De fet, Buch, en un missatge intern avançat per l’ARA després del 28-A, demanava als alcaldables concentrar-se en els comicis per renovar el partit a l’estiu.
Però qui té la potestat de promoure una assemblea extraordinària és la direcció de Bonvehí, que ara per ara no té intenció de fer-ho. Per forçar la convocatòria els crítics haurien de reunir el 10% dels consellers nacionals i aprovar la cita en aquest òrgan. És per això que una altra opció és que l’espai de JxCat s’ordeni sense un congrés del PDECat. Amb aquesta fórmula, es crearia una altra direcció -diferent de la del PDECat-, més àmplia, que integrés “totes les sensibilitats”, també membres de l’actual executiva. La composició, de fet, s’assemblaria al comitè que ha pilotat les dues campanyes electorals de JxCat.
