Els dos alcaldes d’EUiA no cediran espais municipals per l'1-O

BarcelonaLa Generalitat ha previst més de 2.000 punts de votació per al referèndum i, malgrat que encara no els ha fet públics, ha assegurat que la majoria seran els mateixos que en unes eleccions habituals. Hi ha uns 200 alcaldes, però, que o bé no han respost al Govern o bé s’han negat a cedir locals. És el cas dels dos municipis governats per alcaldes d’EUiA, Altafulla (Tarragonès) i Montornès del Vallès (Vallès Oriental), que han respost negativament a la carta que ara fa una setmana els van enviar el president i el vicepresident de la Generalitat, instant-los a cedir els locals habituals de votació.

Fonts del partit remarquen, però, el compromís d’EUiA amb el dret de decidir i amb l’1-O, no com a referèndum sinó com a mobilització. De fet, l’actuació dels alcaldes contrasta amb la del líder del partit, Joan Josep Nuet, que s’ha posicionat sempre a favor de la tramitació de les lleis de desconnexió i que va ser un dels defensors de l’abstenció per la qual finalment va optar el grup parlamentari de CSQP. Avui mateix, el consell nacional d’EUiA ratificarà la crida a votar l’1-O aprovada a la comissió nacional dimarts de la setmana passada.

Resposta jurídica

“Manifestem la nostra disposició a garantir i facilitar el dret a la participació i a la mobilització, sempre que no es generi cap actuació que pugui comportar inseguretat jurídica per al personal municipal o per a la nostra població”, explica la carta de resposta de l’alcalde de Montornès, José Antonio Montero. I, precisament perquè hi ha dubtes al voltant de la legalitat del referèndum, l’alcalde demana al Govern que l’informi dels espais que pretén fer servir, “entenent que la Generalitat ja disposa d’espais de propietat o gestionats directament per ella”.

La resposta de l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, és semblant. Després de consultar-ho al secretari municipal, ha decidit no cedir cap espai municipal i insta la Generalitat a obrir els dos locals que té al centre de la localitat. L’informe jurídic del secretari considera “anticonstitucionals i nuls de ple dret” tant la formació del cens com l’exposició de les llistes de consultes, la formació de les meses, la reserva de llocs públics per a actes de campanya i fins i tot l’emmagatzematge i la distribució de material electoral.

Suport a l'1-O del Consell Nacional

Tot i que els seus alcaldes hagin decidit no cedir espais municipals, la formació s'ha mostrat partidària de cridar a la participació en el referèndum del proper 1 d'octubre. El Consell Nacional d'EUiA, reunit aquest dissabte, ho ha decidit aquest dissabte amb un 76% de vots a favor, un 16% en contra i un 8% d'abstencions. Cridaran al vot i, fins i tot, els seus dirigents participaran en alguns actes durant els quinze dies de campanya, malgrat que no seran en els mítings polítics organitzats bàsicament pels partits que defensen el 'sí' a la independència.

La decisió és la mateixa que va prendre ara fa uns dies Catalunya en Comú (partit del que forma part EUiA). Els comuns conceben l'1-O com una mobilització a favor del dret a decidir i contra les polítiques del PP però, en canvi, no creuen que sigui un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya.