Els alcaldes de la Catalunya del Nord es defensen davant dels tribunals: "La Constitució francesa no prohibeix el català"

GironaL'única llengua oficial de França és el francès. Així ho mana la llei gal·la des del 1539, que consagra l'ús d'aquesta llengua tant en l'àmbit jurídic com polític. L'abril de l'any passat, però, l'Ajuntament d'Elna, presidit per Nicolas Garcia, va desobeir aquest principi constitucional i va aprovar un canvi de reglament intern per permetre debatre als plens municipals en català. També van tirar endavant aquesta mesura els consistoris nord-catalans dels Banys d'Arles, Sant Andreu de Sureda, Portvendres i Tarerac.

Després d'aquest canvi en el reglament, el prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, es va adreçar als ajuntaments per demanar-los que es fessin enrere i retiressin l'ús del català. Els consistoris, però, es van mantenir ferms i el cas ha acabat al Tribunal Administratiu de Montpeller, que aquest dimarts ha citat els alcaldes d'aquests municipis. Se'ls jutja per una irregularitat administrativa, que no comporta penes de presó ni multa, però que pot acabar amb l'obligació de restaurar l'antic reglament monolingüe dels consistoris.

El prefecte que va portar el cas als tribunals demanava que s'anul·lés la modificació perquè considerava que els alcaldes no tenien competències per alterar els principis lingüístics de la República Francesa. L'acusació del representant de l'estat francès també argumentava que, des d'un punt de vista constitucional, és il·legal utilitzar una "llengua regional en el si d'una assemblea deliberativa", perquè "França és una República indivisible" i "la llengua de la República és el francès". Aquests mateixos arguments els ha manifestat avui a Montpeller la ponent pública, que, en la seva intervenció davant el jutge, ha donat la raó a la versió del prefecte. La magistrada també ha rebutjat l'opció de traduir les intervencions plenàries en català al francès, perquè "deixa en una posició encara pitjor" la llengua oficial de la República.

L'advocat de tres dels ajuntaments afectats, Mateu Pons –que Òmnium ha ajudat a finançar–, respon que aquests raonaments són inconsistents: "És com si tu estimes més el primer fill perquè és el primer", ha manifestat en la compareixença als mitjans de comunicació posterior a la vista. La sentència es farà pública el 9 de maig i, si el tribunal dona suport als arguments del prefecte i de la ponent pública, els alcaldes nord-catalans han avançat que portaran la resolució davant el Tribunal d'Estrasburg buscant l'empara de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries.

"No hem exclòs el francès, sinó afegit el català"

L'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia, que el setembre passat ja responia a les acusacions de l'estat francès en una entrevista a l'ARA, defensa la validesa de l'ús del català als ajuntaments: “Nosaltres no hem exclòs el francès de les institucions, sinó que hi hem afegit la llengua pròpia d’un territori que forma part de França”. I afegeix: “Seria molt dèbil la República francesa si es veu amenaçada perquè parlem català en quatre pobles de la Catalunya del Nord”. En la mateixa direcció s'expressa Maria Costa, alcaldessa dels Banys d’Arles i Palaldà, que manifesta: “La Constitució no prohibeix l'ús del català, només diu que ha de prevaldre la llengua francesa; així que el 9 de maig veurem si la justícia entén que defensar el francès no exclou l’ús d’un altre idioma com el català”. Costa, però, no és optimista amb la sentència: “No hi ha llibertat ni dret a existir dins dels estats nacions d’Espanya i França, així que, tant el nord com el sud de Catalunya, només tenim futur a les instàncies europees”, certifica.

Concentració de suport

Ahir dilluns, un dia abans del judici, un centenar de persones es van concentrar a la prefectura de Perpinyà per donar suport als alcaldes jutjats i per defensar la llibertat i el dret de fer servir el català en qualsevol dels àmbits públics. La mobilització va ser convocada per les entitats catalanistes Col·lectiu 2 d'Abril Casal de Perpinyà, Òmnium Catalunya Nord i l'Aplec. Avui dimarts també han organitzat una segona concentració de suport a Montpeller davant de la seu del tribunal administratiu, a la qual ha assistit el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras; la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, l'exconseller Lluís Puig, i els diputats de la CUP Dolors Sabater i Dani Cornellà.

A més, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha explicat aquest mateix dimarts que la Generalitat ha traslladat el seu "malestar a les autoritats franceses" per la situació dels alcaldes. L'executiu català també ha enviat un escrit als quatre alcaldes per fer-los arribar "tota la solidaritat política" davant aquesta situació.