Albiol ha sigut el senador català menys actiu a la cambra alta

BarcelonaLes eleccions del 21-D, convocades a través de l’article 155, van posar fi a l’onzena legislatura del Parlament i, de retruc, també van suposar el final de l’etapa dels senadors autonòmics catalans que hi eren des del 2015. Dos anys de mandat que deixen un balanç ben diferent segons els grups parlamentaris. Així, el senador popular Xavier García Albiol ha sigut el que ha tingut menys activitat a la cambra alta, mentre que els representants del PDECat i ERC han sigut els més actius.

Amb la constitució del nou Parlament també s’han de renovar els senadors autonòmics que representen Catalunya a la cambra alta. Fa dues setmanes, la mesa i la junta de portaveus van acordar la distribució dels vuit senadors autonòmics entre els grups parlamentaris. A JxCat, ERC i Ciutadans els en pertocaran dos a cadascun; al PSC i a Catalunya en Comú, un per cap, i tant el PP com la CUP es queden sense. Aquesta renovació farà que Xavier García Albiol sigui un dels senadors que no repeteixi en el càrrec. El balanç d’activitat a la cambra alta del representant popular el situa com el menys actiu. És, per exemple, el que menys iniciatives ha presentat des del 2015; concretament cap. La seva predecessora, Alícia Sánchez-Camacho, tampoc va destacar pel volum d’iniciatives presentades. Ho evidencien les seves tres iniciatives registrades a la cambra alta entre el 2011 i el 2013, i només una pregunta entre el 2013 i el 2016, quan la senadora va revalidar l’acta. En aquests dos anys de mandat, Albiol no ha presentat cap iniciativa ni tampoc ha intervingut cap vegada quan s’han debatut iniciatives legislatives a la cambra alta. Des del partit ho justifiquen dient que el representant català pertany a un grup de 130 senadors populars i són ells, segons apunten, els que porten el pes de l’activitat del grup a la cambra alta. Aquesta tesi no la comparteix Units Podem: la senadora catalana Sara Vilà (CSQP) defensa les seves 50 iniciatives malgrat pertànyer a un grup més ampli.

Els senadors de CDC Josep Lluís Cleries i Elisabet Abad són els que han registrat més iniciatives: 507 entre tots dos. La majoria han sigut preguntes, però també peticions de compareixença de membres del govern espanyol. Una bona part de les quals rebutjades. El senador de Ciutadans, Francisco Javier Alegre, és un altre dels representants que més compareixences de l’executiu ha demanat. Els senadors d’ERC, Mirella Cortès i Bernat Picornell, són els que, després de CDC, més iniciatives han registrat a la cambra alta, 298 -la majoria preguntes-. José Montilla, per la seva banda, n’ha registrat 251.

Els senadors de CDC i ERC han sigut els grups més actius a la cambra alta respecte a la resta de representants catalans. Els últims mesos, una bona part de les seves accions s’han centrat a demanar explicacions sobre la situació política catalana, en referència essencialment a l’aplicació de l’article 155 i la seva legitimitat -és la cambra alta la que va tramitar aquest article-, sobre l’actuació policial durant l’1-O i al voltant del resultat del 21-D. A l’hora de fiscalitzar les iniciatives presentades pel Govern, Cleries i Abad han intervingut 153 vegades, mentre que Cortès i Picornell ho han fet 106 cops. Destaquen també les intervencions d’Alegre i Vilà, entre 80 i 90 vegades. En aquest cas, Albiol també se situa a la cua del rànquing d’intervencions per interpel·lar l’executiu del PP, perquè només ha demanat la paraula 10 vegades.

Renovació o revalidació de l’acta

De moment, el PSC és l’únic grup que ja ha anunciat que repetirà senador: José Montilla. Per Cs, és previst que continuï Alegre, tot i que encara falta saber qui l’acompanyarà. En el cas de JxCat, la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, és un dels noms que sona amb força per anar a la cambra alta, mentre que pel que fa a Catalunya en Comú, tot apunta que Sara Vilà revalidarà l’acta. Ara els candidats a representar Catalunya al Senat tenen fins al 28 de febrer per presentar les seves candidatures i serà el ple del Parlament el que en votarà la designació.