Albiol prepara l’assalt al PP tot i les desfetes electorals

BarcelonaXavier García Albiol va començar el 28 de juliol una cursa de fons per ser el futur president del PP a Catalunya. Designat candidat a les eleccions catalanes en substitució d’Alícia Sánchez-Camacho, tenia a l’horitzó dues cites amb les urnes, 27-S i 20-D, que presagiaven una desfeta del partit. Els pronòstics s’han complert i els populars han perdut centenars de milers de vots i un grapat d’escons al Parlament i al Congrés, però, malgrat els bonys al xassís, Albiol continua endavant i de moment ningú al partit li entreveu un adversari de cara al congrés que els populars han de celebrar, previsiblement, ben avançada la primavera. Fonts de la direcció admeten que la intenció inicial del PP a Catalunya era accelerar el relleu d’Alícia Sánchez-Camacho i que el congrés fos al més aviat possible, però la incertesa sobre la governabilitat a Espanya i l’obligació estatutària que els congressos autonòmics siguin després de l’estatal han alterat els tempos previstos. De tota manera, dins del partit es manté la idea que el de Catalunya sigui un dels tres primers congressos autonòmics que es duguin a terme juntament amb el de Madrid i el País Basc, on el PP també viu moments d’interinitat.

Com que la bicefàlia amb què funciona el partit des de fa mesos mentre Camacho prepara l’adéu i Albiol es comença a fer un lloc haurà de continuar encara un temps, l’exalcalde de Badalona ha aprofitat les setmanes posteriors al 27-S per començar a situar-se dins del partit. Prova d’això són les visites sovintejades a Madrid per fer-se fort de cara a la direcció estatal del PP, que, com sempre, tindrà l’última paraula sobre el futur dels populars a Catalunya. Albiol ho sap i no ha perdut l’oportunitat d’estar a prop dels dirigents estatals en cada una de les poques visites que han fet a Catalunya durant la campanya. En aquesta clau s’ha de llegir també la decisió que sigui ell el senador de designació autonòmica del PP, un càrrec que fins ara tenia Camacho i que tradicionalment ha tingut sempre el president del partit a Catalunya. Una via que l’ha obligat a deixar la presidència del grup del PP a l’Ajuntament de Badalona -tot i que diu que es tornarà a presentar a l’alcaldia d’aquí quatre anys- per ser cada quinze dies a Madrid i estar a prop de Génova. “Ara li toca ser allà”, opina un membre de la màxima confiança d’Albiol.

Sense aliats clars

La incògnita ara és amb quin equip pot liderar Albiol el partit. El president dels populars al Parlament no té adversaris interns declarats però molts es pregunten qui són els seus aliats i no veuen clar un possible secretari general, una figura clau per a l’estabilitat del partit. La situació d’interinitat en què viuen els populars ja no va permetre a Albiol imposar el seu segell a la llista del partit el 27-S, i l’home que havia de ser la seva mà dreta, Antonio Gallego, va deixar per sorpresa el Parlament i tota activitat política just començar la legislatura. L’arribada d’Albiol no ha suposat, doncs, per ara, canvis evidents en el grup parlamentari, on segueixen manant dirigents pròxims a Camacho com Enric Millo i María José García Cuevas. Una diputada argumenta que això ha sigut un error i afegeix que Albiol faria bé de “fer algun gest” i començar a potenciar cares noves abans del congrés si no vol que se li compliqui l’elecció com a president. Fonts de la direcció admeten que Albiol ha de controlar un grup parlamentari que, de moment, és menys cohesionat que el de l’anterior legislatura i que ja va mostrar les seves primeres esquerdes després del primer debat d’investidura, quan molts diputats van qüestionar l’actitud durant el ple de la seva companya Andrea Levy. Amb el camí lliure, Albiol té mig any per no ensopegar abans d’arribar a la meta.