Gallardón evita valorar la posició dels jutges favorables al dret a decidir i diu que no hi ha parlat

BarcelonaEl ministre de Justícia, Alberto Ruíz Gallardón, ha evitat aquest dimecres valorar que una trentena de jutges i magistrats catalans hagin signat un manifest a favor del dret a decidir de Catalunya. Abans de participar en una jornada a ESADE, Gallardón s'ha limitat a dir, en declaracions als periodistes, que qui s'havia de pronunciar i ja ho ha fet sobre aquest tema és el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, que va demanar neutralitat als jutges catalans. "És una actuació de jutges i no correspon al ministeri de Justícia donar una resposta", ha assegurat. Gallardón també ha dit que no ha parlat amb aquests jutges i magistrats.

Gallardón ha fet aquestes declaracions abans de participar en la jornada a l'ESADE Fòrum de Barcelona 'Una sentencia no ejecutada ofende más que una no dictada. Derecho a la tutela cautelar y derecho a la ejecución de las resoluciones. Reforma de la Justicia y cambios en los procedimientos'. Hi intervenien, a més de Gallardón, el magistrat del TSJC Joaquim Borrell i el president de l'Audiència Provincial de Barcelona, Pablo Llarena. A les portes d'ESADE s'hi han manifestat desenes de persones de diferents col·lectius, des dels iaioflautes a treballadors de la Justícia, passant per activistes contràries a la llei de l'avortament.

El 13 de febrer es va fer saber que una trentena de jutges i magistrats catalans han signat un manifest a favor del dret a decidir de Catalunya. Segons aquests juristes, Catalunya és una nació, sense dubte, i, per tant, té dret a decidir la seva relació amb la resta de l'estat. De fet, segons ells, el dret a decidir hi cap dins de la Constitució espanyola, interpretada segons la legislació internacional i des d'una "perspectiva dinàmica i viva, no sacramental".

Preguntat sobre aquesta qüestió, Gallardón ha manifestat que quan es parla d'una actuació de titulars del Poder Judicial, "la resposta l'ha de donar el president del Consell General del Poder Judicial. No hi ha resposta que haguem de donar des del govern espanyol, sinó des de l'òrgan de govern dels jutges".

Reforma del registre civil

Per altra banda, Gallardón ha explicat el pla per reformar el registre civil. La "clau" de la reforma passa per tres punts. El primer, ha explicat, la desjudicialització: "Tenim un sistema que al capdavant del registre civil hi ha jutges i magistrats amb funcionaris i això fa que aquests titulars del Poder Judicial que tenen com a missió jutjar no poder realitzar aquesta funció quan hi ha una pressió de càrrega de treball molt important als jutjats", ha apuntat. Per això, ha dit que el treball del registre civil no l'han de fer els jutges.

El segon punt és la gratuïtat. "El registre civil és gratuït a Espanya" i aquesta gratuïtat es mantindrà. El tercer punt, ha afegit, que al capdavant del registre "hi haurà funcionaris públics no d'un únic cos de funcionaris".