Enfrontament amb Aguirre, amenaces a Mas, enduriment del Codi Penal...: Les 15 polèmiques de Gallardón
El ministre dimitit va entrar a l'executiu de Rajoy amb una valoració molt alta i, per contra, la seva activitat a l'executiu l'ha situat com el segon menys reconegut
BarcelonaLa valoració com a ministre d'Alberto Ruiz-Gallardón, fill polític de Manuel Fraga, s'ha anat enfonsant a mesura que ha avançat la legislatura. Si el 2012, acabat d'arribar al govern espanyol, era el més ben valorat per la població amb una nota de 5,41 sobre 10, el juliol del 2014 ja recollia una nota molt deficient, un 1,87 –el penúltim, només per sobre del ministre d'Educació, José Ignacio Wert–. Abans d'accedir a l'executiu ja gaudia de força notorietat, clarament posicionat al PP –on era el dirigent progre–, tot i que la seva etapa com a ministre ha estat clau per al seu desgast. L'element més destacable, sens dubte, és la reforma fallida de la llei de l'avortament. Més enllà d'això, però, què quedarà en el llegat de Gallardón?
1. La primera amenaça de dimissió
El gener de 2008, després de reiterades batalles Gallardón-Aguirre, Mariano Rajoy i Ángel Acebes van comunicar a Gallardón que no aniria a les llistes del PP al Congrés, com havia demanat públicament. Ell mateix, que feia mesos que tenia coll avall el salt al Congrés, va confessar estar "trist" i "derrotat" i va amenaçar de dimitir com a alcalde de Madrid passades les eleccions del 9 de març del 2008. Manuel Fraga en va tenir prou amb una hora per fer que s'ho repensés.
2. Batalla amb Aguirre per Caja Madrid
La guerra soterrada de Gallardón amb Esperanza Aguirre va tenir moments culminants en la batalla pel control de Caja Madrid. Aguirre considerava que era ella qui havia de nomenar el president de l'entitat bancària, que volia que fos l'ara president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González. Gallardón no ho va acceptar, i va pressionar perquè fos Mariano Rajoy, com a líder del PP, qui digués qui havia de ser-ne el president. Van perdre la batalla els d'Aguirre, González va retirar la candidatura i Caja Madrid va escollir Rodrigo Rato, malgrat que, per altra banda, sortia del consell d'administració un dels homes de confiança de Gallardón. A tomb d'això, un micròfon obert va enxampar una conversa d'Aguirre amb Ignacio González en què l'expresidenta de la Comunidad de Madrid va etzibar: "Hem tingut la immensa sort de poder donar un lloc a IU i treure-li al fill de puta". Parlava de Gallardón.
3. L'amenaça latent contra Catalunya
Tot i que en etapes prèvies a accedir al govern espanyol va ser dels dirigents populars menys àcids amb Catalunya –amb un discret pla en la campanya contra l'Estatut, per exemple–, com a ministre no va deixar gens de marge. Així, per exemple, va advertir Artur Mas que l'Estat "té els instruments necessaris per defensar la seva sobirania", que "l'article 155 contempla la suspensió dels qui actuïn contra la Constitució" i que, en tot cas, si mai s'ha suspès cap autonomia és "perquè no hi ha hagut cap acte contrari a la Constitució". Així mateix, Gallardón va alertar que Espanya sortiria de l'euro si Catalunya marxava i que "la separació de Catalunya acabaria amb la nació espanyola". En tot cas, va assegurar que "Mas mai veurà la independència de Catalunya".
4. Cas Pujol
Gallardón va ser dels primers membres de l'executiu espanyol a disparar contra Jordi Pujol i va reclamar, després de la seva confessió, que fos investigat per l'Agència Tributària i la Fiscalia.
P { margin-bottom: 0.21cm; } 5. Dimissió de Rodríguez Sol
El ministre va criticar l'aleshores fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, per donar suport a la consulta. Tot i això, després va negar que hagués pressionat el fiscal general l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, perquè el fes dimitir.
6. Defensa de Pérez Cobos
Tot i les crítiques contra Rodríguez Sol, Gallardón va defensar Francisco Pérez de los Cobos com a president del Tribunal Constitucional, tot i que el magistrat havia militat al PP.
P { margin-bottom: 0.21cm; } 7. Fi de la justícia universal
El ministre va liderar la reforma que, en solitari i per urgència, va posar fi a la justícia universal. Una mesura molt polèmica que va fer arxivar el cas del genocidi al Tibet i va deixar al carrer 16 narcotraficants.
8. Reforma del Codi Penal
Una altra de les mesures controvertides de Gallardón ha estat la reforma del Codi Penal. Un dels elements més contestats que inclou és la cadena perpètua revisable, un element que el Consell General del Poder Judicial va veure inconstitucional.
9. Taxes judicials
Una de les primeres iniciatives del ministre dimitit a les quals van respondre els professionals de la justícia va ser la implantació de les taxes judicials. Arran d'aquesta mesura, el món judicial ja es va enfrontar a Gallardón.
10. Reforma del poder judicial
Una altra reforma sense consens del ministre es referia al poder judicial. Una mesura que restava poder i autonomia pressupostària al Consell General del Poder Judicial, òrgan on es preveia que només cobrés el president.
11. Indults polèmics
Malgrat l'activitat intensa del seu ministeri, Gallardón no va afrontar la reforma de la llei de l'indult, llargament criticada. Tot i això, sí que en va fer ús per indultar els condemnats en el cas Treball i un guàrdia civil que va gravar una agressió sexual amb el mòbil, entre d'altres.
P { margin-bottom: 0.21cm; } 12. Defensa de l'aforament exprés del rei
Més enllà d'alguns globus sonda, el govern espanyol tampoc no ha presentat cap reforma de la figura de l'aforat a l'Estat. Per contra, Gallardón sí que va defensar l'aforament exprés de Joan Carles quan va abdicar com a rei.
13. Canvi de nom de l'imputat
Enmig del debat sobre si els polítics imputats han de seguir en el càrrec o han de dimitir, Gallardón va anunciar que canviaria la denominació d'imputat per encausat.
14. Foment de la custòdia compartida
El Consell General del Poder Judicial va expressar dubtes entorn de la reforma del dret de família de Gallardón per fomentar la custòdia compartida.
15. Fugida del seu fill després d'un accident
El fill primogènit de Gallardón també ha provocat algun episodi polèmic. En concret, va fugir després d'un accident de cotxe, tot i que el conductor de l'altre vehicle el va seguir i denunciar.
P { margin-bottom: 0.21cm; } P { margin-bottom: 0.21cm; } P { margin-bottom: 0.21cm; }