Núñez Feijóo: "Avui, Galícia paga i Catalunya demana"

Ribeira (A Coruña)El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, ha dit aquest dimecres que Galícia no serà rescatada i que el fet que Catalunya hagi demanat diners al fons de liquiditat ha de fer pensar que "la solvència i l'equilibri dels comptes públics sempre dóna els seus fruits, perquè avui Galícia paga i Catalunya demana". "No és el mateix demanar diners que abonar els pagaments pendents i les factures corrents com fa Galícia", ha assegurat el president gallec en declaracions als periodistes a Ribeira (la Corunya), després d'una visita institucional.

Núñez Feijóo ha mostrat el seu respecte a la situació de Catalunya, encara que ha incidit que, "de la mateixa manera Galícia no és un problema per a l'estat de les autonomies, sí que hi ha comunitats autònomes que posen en discussió aquest Estat". S'ha mostrat convençut que Catalunya tindrà les ajudes que necessita per mantenir els seus serveis públics essencials i també que "Galícia seguirà sent la comunitat més solvent d'Espanya".

Pel president gallec és "molt aclaridor" que hi ha comunitats que necessiten diners de l'Estat i que, en canvi, Galícia "ni va demanar un euro en els primers 35.000 milions del ministeri d'Economia ni ara necessita diners per seguir treballant i seguir complint amb la millora dels seus serveis públics essencials".

Preguntat per l'impacte d'un possible rescat a l'economia espanyola en la decisió d'avançar els comicis gallecs, Núñez Feijóo ha insistit que ha estat treballant "quatre anys menys 120 dies", de manera que, segons la seva opinió, no es pot pensar que va convocar les eleccions "pensant en circumstàncies alienes a Galícia".

Ha recordat que el País Basc va convocar els comicis per al 21 d'octubre i que aquesta circumstància "va condicionar la decisió del president de la Xunta". "I no crec que el lehendakari posés les eleccions pensant en l'evolució de l'economia espanyola", ha dit.

Davant les crítiques dels grups de l'oposició a l'augment del deute gallec durant aquesta legislatura, ha assenyalat que quan ell va arribar, el 2009, el deute gallec "estava per sobre de la mitjana espanyola", mentre que ara "està per sota", cosa que segons la seva opinió és una dada "prou clara".