Alberto Fernández (PP) veu una "coacció inadmissible" la protesta d'ahir al míting de Rajoy

BarcelonaUna "coacció inadmissible en democràcia". Així s'ha referit aquest dimarts Alberto Fernández Díaz, el candidat del PP a Barcelona, a la protesta viscuda ahir en el transcurs del míting de Mariano Rajoy. En un acte per presentar les seves propostes sobre l'àrea metropolitana, ha subratllat que "tothom té dret a manifestar-se", però que això ha de ser compatible amb el "ple respecte a la llibertat d'expressió", especialment si es tracta d'un acte de campanya organitzat en un lloc tancat.

Preguntat sobre els cops que van rebre els protagonistes de les interrupcions quan els treien del pavelló de la Nova Icària, Alberto Fernández ha precisat que es trobava a la primera filera i no va veure res, tot i que ha reiterat que "és inadmissible que algú pugui entrar en un acte a rebentar-ho". "Aquests són els amics de l'Ada Colau. Li demanaria que li digui als seus amics que deixin d'anar a intimidar" als altres, ha reblat.

El míting central del PP a Barcelona va ser especialment accidentat. Primer un parell de militants de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) van aixecar-se i van cridar algunes consignes -fora del pavelló estava convocat un 'escrache'-, tot i que ràpidament van ser reduïts i expulsats de la sala, rebent empentes per part d'alguns simpatitzants del PP, que també els van colpejar amb els pals de les banderes. Uns instants després va aixecar-se una altre home, que va llençar fulls de mà en què criticava l'estafa de Fórum i Afinsa l'any 2008 i els incompliments electorals del PP, i que va ser igualment expulsat. Aquesta reacció per part dels simpatitzants ha rebut crítiques d'alguns usuaris de la xarxa, com el diputat al Parlament Joan Mena, que critica que un dels que van agredir als manifestants és el candidat del PP a Sabadell, Esteban Gesa.

Aigua, transport i IBI

Alberto Fernández, acompanyat de la candidata popular a l'Hospitalet, Sonia Esplugas, ha presentat aquest dimarts les seves propostes en matèria de govern de l'àrea metropolitana. Entre elles destaca la dissolució del consell comarcal del Barcelonès i la simplificació de l'estructura administrativa, així com l'aprovació d'un pla urbanístic metropolità que substitueixi l'aprovat l'any 1953 i modificat el 1976. "Ha primat més l'interès del dia a dia dels ajuntaments", ha lamentat, i no s'ha consensuat un pla específic malgrat les ampliacions del port i de l'aeroport, l'arribada de l'AVE o el 'boom' immobiliari.

El candidat popular ha sigut especialment crític amb els partits que governen l'àrea -CiU, PSC, ERC i ICV-, criticant que dins de l'organisme existeixen 9 vicepresidències. També ha carregat contra la pujada de tarifes de l'aigua i del transport públic en els últims quatre anys, i contra el recàrrec de l'IBI que paguen els ciutadans per compensar el cost d'aquest transport. Segons ha denunciat, aquest recàrrec permet recaptar 93 milions d'euros, però és "injust i injustificat" perquè paguen igual ciutats que no reben el mateix servei. "Barcelona ha de reclamar un tracte de capital i les inversions que li pertoquen", ha assegurat, lamentant l'actitud i els deutes que manté la Generalitat amb la capital de Catalunya.