Alavedra i Prenafeta, camí del judici pel cas Pretòria
BarcelonaUna vintena d’agents de la Guàrdia Civil, dirigits en aquell moment pel jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, van irrompre el 27 d’octubre del 2009 a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Han passat més de cinc anys des d’aquella primera imatge pública de l’operació Pretòria, una de les intervencions més mediàtiques practicades a Catalunya contra la corrupció urbanística. El magistrat Pablo Ruz -que va assumir la causa iniciada per Garzón- va tancar ahir la investigació del cas: considera que hi ha indicis suficients per jutjar 11 dels imputats, entre els quals figuren els ex alts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, així com l’exalcalde socialista de Santa Coloma Bartomeu Muñoz i l’exdiputat del PSC Luis García Sáez, conegut amb el sobrenom de Luigi.
En la interlocutòria Ruz els imputa delictes continuats de tràfic d’influències i suborn, a més de blanqueig de capitals. Segons la investigació dirigida pel magistrat de l’Audiència Nacional, queda acreditat que la presumpta trama, que hauria actuat entre els anys 2000 i 2009, anava adreçada a la “realització de tasques d’intermediació o influència en adjudicacions públiques vinculades a diverses operacions urbanístiques” en diverses ciutats de la demarcació de Barcelona. Ruz conclou que les operacions estaven liderades per l’exdiputat Luis García Sáez i subratlla que la trama va defraudar uns 45 milions d’euros als ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona. En el seu escrit el jutge relata que els imputats, a canvi de la seva tasca d’intermediació, ingressaven “abundants comissions” que després amagaven amb l’objectiu de fer-les aflorar més tard per la via de complexos entramats societaris, amb entitats domiciliades en paradisos fiscals com les illes Caiman, així com en comptes a Suïssa i Andorra.
Guanys milionaris
Ruz quantifica en 14,98 milions d’euros els beneficis obtinguts per Lluís Prenafeta, ex secretari de la Presidència amb Jordi Pujol, per les tasques d’intermediació de les operacions urbanístiques investigades. En el cas de Macià Alavedra, exconseller en diversos governs Pujol i destacat dirigent de CiU, la interlocutòria xifra en 6,08 milions d’euros els guanys generats, en part en forma de comissions. Sobre la intervenció de Luigi en la trama, els beneficis que se li adjudiquen ascendeixen a 5,88 milions, mentre que Bartomeu Muñoz, que exercia d’alcalde quan es van concretar les operacions urbanístiques, hauria ingressat 1,72 milions. A banda dels quatre noms propis, Ruz també portarà a judici els empresaris Josep Singla i Manuel Carrillo, que s’haurien beneficiat de les operacions investigades; Manuel Dobarco, exregidor d’Urbanisme a l’Ajuntament de Santa Coloma; els presumptes testaferros Manuel Valera i Philip McMahann; Gloria Torres, titular a Andorra d’un compte bancari d’Alavedra, i Maria Lluïsa Mas, esposa de Prenafeta.
La investigació del cas Pretòria, que va iniciar-se el gener del 2009 -mesos abans dels primers registres als ajuntaments-, s’ha estès a sis països: Andorra, Portugal, Suïssa, Alemanya, els Estats Units i Costa Rica. Des que Garzón va obrir la instrucció, han arribat a estar imputades fins a una vintena de persones, gairebé la meitat de les quals han sigut exonerades de la causa.