L’ala dura de la policia espanyola també ret “homenatge” a l’1-O

MadridL’acte es presenta, en unes oficines del barri de Chamberí de Madrid i davant una trentena de persones, com un “homenatge a les forces de l’Estat”. L’organitza l’associació Catalunya Somos Todos. Jusapol hi participa amb dos agents policials de l’1-O. Considerats per l’independentisme com els braços violents de l’Estat durant el referèndum, també volen recordar aquells dies, diuen, pel que van patir i per la bona feina que hi van fer. Un d’ells, fins i tot, lamenta que l’Estat no els hagi donat “cap gratificació, recompensa o reconeixement” per la feina. És Aaron Rivero, de la Policia Nacional. Però qui arrenca primer a explicar la seva experiència és la Milagros Cívico, agent de la Guàrdia Civil a Catalunya.

“Ja podem parlar d’infern -diu Cívico, que llança una pregunta a l’auditori-: quantes persones coneixeu que són discriminades per la seva feina o han d’ocultar la seva professió?” La Milagros diu que no pot sortir a treure el gos a segons quines hores perquè “la gent se sent amb la llibertat de venir a casa teva a increpar-te”, i lamenta que hagi passat només perquè els agents de la Guàrdia Civil “van evitar un referèndum que era il·legal”. “¿Brutalitat policial de què? No n’hi va haver”, afirma, i després ho corrobora amb unes diapositives amb lletres que resumeixen l’1 d’Octubre i els dies anteriors. “Els agents empren MÍNIMA FORÇA”, tanquen les lletres del vídeo, amb majúscules ben grosses. Cívico també lamenta com d’“amuntegats” al Piolín van estar els guàrdies civils que hi van viure durant mesos. “Menjaven pasta cada dia -diu-: hi ha animals que viuen millor”. “Ni un pas enrere” i “Els carrers també són nostres” són les seves frases per tancar el discurs.

L’Aaron se centra, sobretot, en explicar els escraches que van patir els seus companys a l’hotel de Pineda on van estar allotjats. I la frustració que sentien perquè la seguretat ciutadana depenia dels Mossos i ells no podien dissoldre pel seu compte la manifestació a la porta de l’allotjament. Explica també l’entrada en un col·legi on “la gent es va radicalitzar” quan ells van entrar. Part de l’independentisme, diu, els ha tractat “com als jueus durant el nazisme” o “com gossos”, des de llavors.

“La Genestapo m’ha expedientat”, lamenta l’Inma Alcolea, dels Mossos d’Esquadra, que denuncia amb un neologisme la persecució política al cos on treballa des de fa 22 anys: “Un cos de merda”, diu entre llàgrimes després de demanar “una sortida digna” dels Mossos i de Catalunya. La van expedientar per “falta de respecte a les institucions” perquè va escriure un “capullo Puigdemont” al seu Facebook. “I què fa Espanya? Espanya no fa res, Espanya dorm, o aplica el seu 0,0000155”, lamenta. Denuncia haver rebut amenaces. Menysprea el que ella anomena “butifarrèndum”, que avui commemora a la seva manera.