La guerra al PSOE amenaça de trencar el grup al Congrés
Sánchez mantindrà l’escó, i el president de la gestora intentarà avui contenir fuites entre els diputats
MadridEls maldecaps per al PSOE continuen. Un cop esberlat el partit, és hora d’obrir el meló de la governabilitat a Espanya. I com que les desgràcies no vénen mai soles, aquest debat va camí d’obrir encara més les fractures internes del socialisme espanyol. Ni tan sols els barons que van fer fora Sánchez comparteixen la mateixa opinió sobre quina és la postura que ha de tenir el partit en una hipotètica investidura de Mariano Rajoy. I el quòrum és encara més inexistent al grup parlamentari al Congrés.
Tots els diputats socialistes al Parlament espanyol estan cridats avui a una reunió amb el flamant president de la gestora que comanda ara el dia a dia del partit, Javier Fernández. Això inclou també l’ex secretari general, Pedro Sánchez, que tot i que dissabte va ser defenestrat pels seus companys, va anunciar ahir que no entregarà l’escó. És poc probable que Sánchez es presenti a aquesta reunió, però entre els diputats socialistes no és l’únic que havia fet bandera del “no és no”.Ara l’amenaça és que també es parteixi el grup parlamentari.
Fernández té la difícil missió d’imposar la disciplina de partit entre un grapat de diputats -els afins a Sánchez- que el perceben com l’autoritat resultant d’un cop d’estat contra el líder legítim. Ahir va explicar que per intentar guanyar la pau mantindrà, a grans trets, els rols que ara hi ha repartits al grup parlamentari. Un gest que podria passar perquè Antonio Hernando, pròxim a Sánchez, conservi el càrrec de portaveu. Però ni tan sols això assegura que no hi hagi fissures.
La gestora empeny a l’abstenció
La gestora del PSOE, dominada pels partidaris de l’abstenció a Rajoy, començant pel mateix Fernández, va mantenir ahir la seva primera reunió de treball a Ferraz. Oficialment no es va discutir quina havia de ser la postura del PSOE en el debat de la governabilitat. Però Fernández no es va poder estar de dir-hi la seva. “El pitjor escenari per al partit és el d’unes terceres eleccions”, va afirmar. Això, en un context en què gairebé tothom al PSOE ja ha acceptat que els dos únics escenaris possibles són deixar governar Rajoy o tornar a les urnes, és tota una declaració d’intencions. Però per si en quedessin dubtes, Fernández va perfilar encara més la seva postura i va dir que “no és el mateix abstenir-se que donar suport” a un govern del PP.
La posició de la gestora -tot i que inclou alguns partidaris del no - és clara. També la de la presidenta andalusa i instigadora del cop de timó, Susana Díaz, que ha deixat caure en més d’una ocasió que no es pot governar amb 85 escons. Ahir es va limitar a dir que “ara no toca” parlar d’això. Té al seu costat altres dels barons crítics, però no la majoria de secretaris generals territorials. Ni tan sols tots els que s’han posat al seu costat en la guerra contra Sánchez. El president valencià, Ximo Puig, va mantenir ahir el seu discurs contrari a investir Rajoy, tot i que va admetre que “caldrà parlar-ne”. La primera ocasió que tindran els barons per fer-ho serà la reunió del consell territorial que Fernández vol reunir abans de celebrar el comitè federal que ha de marcar la postura definitiva. El consell territorial aplega els secretaris generals autonòmics i està presidit per Díaz.
Les federacions afins a l’ex secretari general no es van quedar quietes ahir. Dirigents socialistes del País Basc, les Balears, Castella i Lleó, Navarra, Catalunya i fins i tot les Canàries -tot i que el secretari general és susanista- van revoltar-se contra la possible abstenció. Moltes d’aquestes federacions, entre les quals hi ha el PSC, van demanar que qualsevol decisió es consulti a la militància. “Els que vulguin la consulta hauran de dur la proposta a un comitè federal, i guanyar”, els va reptar Fernández, que també va descartar donar llibertat de vot als diputats.
Per la seva banda, el PP va mantenir silenci. Rajoy, que va trucar a Fernández per “felicitar-lo pel seu nomenament” -com va explicar el PSOE-, va reunir-se amb la direcció del seu partit. Fonts de la direcció popular diuen que la seva postura es manté: “O els pactes que vam presentar, o govern de coalició, o que ens deixin governar”. La diferència és que, amb el PSOE més fracturat que mai, el PP té la paella pel mànec.